La vila medieval de Cardona

Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns excel·lents rèdits als vescomtes i als habitants de la vila. A més hi ha el fet que s’ha conservat una gran part de la documentació i ha estat molt estudiada, la qual cosa permet de tenir una visió molt més clara i completa que no en altres viles.

A l’època prèvia a l’aparició de la vila fortificada, hi ha la del castell i terme, amb dos grans fets. La concessió de la carta de població al final del segle IX; hom diu, sense cap fonament convincent, entre el 880 i el 886, pel comte Guifré, que després de ser confirmada pel comte Miró, fou reformada pel comte Borrell el 986. En aquesta darrera carta es donava als habitants del terme del castell del vescomte d’Osona, Ermemir, com a patró, tota una sèrie de beneficis i obligacions; així cal destacar els militars, que tenien l’obligació de participar a les obres del castell i a l’host comtal —fins i tot hom preveu una host comunal—; en l’aspecte econòmic, amb exempcions tributàries, concessió d’un dia per poder treure sal, i d’altres garanties sobre l’activitat econòmica, sobretot respecte al mercat, establert ja pel comte Guifré. També es pot veure l’existència d’un consell comunal, sense cap òrgan representatiu. I l’altre fet important és la fundació l’any 1018 de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, la qual és centrada en l’església del castell.

Carta de població de Cardona (23 d’abril del 986)

Carta de població Cardona (document original).

Rambol

Carta de població atorgada pel comte Borrell als habitants del castell de Cardona. Concedeix seguretat general a les seves persones i béns, tot confirmant i ampliant les franqueses atorgades per Guifré I i confirmades per Miró, antecessors seus, llevat de la impunitat dels criminals. Atorga la facultat d’unir-se a la seva defensa armada, mercat, moneda i règim d’acord amb la llei canònica i civil visigòtica i els posa sota el patronatge del vescomte Ermemir.

"Regnante in perpetuum Domino nostro Ihesu Christo, sexta etate mundi, in sexto miliario seculi, era millesima vigesima quarta, anno trabea Incarnationis Domini nostri Ihesu Christi D. C. C. C. C. LXXXVI., resurrectionis dominicae nobis celebranda est II. nonas aprilis, luna XX, Deo auxiliante, et sacro divino eloquio nobis confortante, et sub iusione magno imperio nostro Ludovico rege obediente, filio Lutarii regi, anno I eo regnante, et misericòrdia Domini postulante: Ego Borrellus gratia Dei comes et marchio facio preceptum et securitatem adque liberationem in castro vocitato Cardona, vel suis agacenciis, et ad omnes àbitatores eius, seu et posteritatis et proienies eorum, de omne rerum facultatis eorum, quidquid ad usum omnium pertinet, seu aulodes illorum, ut de ab hodierno die, et tempora, supra memorata iure quieto ordine teneant, et posideant, et hic securiter et in perpetuum feliciter sine aliqua dubitatione vel inquietacione de nullo omine. Quia quando in primis construxit avius meus Wifredus comis et marchio bone memorie, et edificavit istum castrum Cardona, cum suis terminibus, precepit in suo precepto et suo verbo hic memorialem, ut omnes gentes, omnes àbitatores, qui ibidem stare veniebant aut cum illorum bona ad hec currebant, et hic vivere volebant, iure quieto tenuissent et possedissent perpetualiter. Et si aliquis malignus orno, aut supèrbia inflatus, aut scandalum cumulatus, aliquid tulisset vel diripuis-set de sua facultate de illos àbitatores omines, ille qui perdidissent, in duplum prendidisset de suam facultatem de illum malignum ominem, qui hoc malum fecisset; et si unum asinum perdidisset, ille qui perdidit, duos meliores prendidisset; et de aliis modis in omnibus rebus sic in duplum precepit custodiri vel defendere; et si unam alapam quamvis unus ex ipsis de àbitatores eius percusus fuisset de ullum malignum ominem, duas peiores reddidisset sine dubitatione, et postea nullam calumniam pertimesceret in nu llum iudicium. Similiter et de aliis plagis vel vulneribus, atque iniuriis, teneri et custodiri iussit in duplum. Et sic perdonabit ad omnes àbitatores istius loci supra nominato illam quartam partem de illo toloneo, ut inter eos divisissent, sicut et faciunt ab hodierno die; et nullum censum non fecissent, nec abuissent, nec dedissent, nisi debitum sancte Dei Ecclesie, quod est veram primitiam, et veram decimam, et fidelem offercionem, et sanctum sacrificium. Et si servus aut ancilla venisset inter eos, aut aliquis orno cum alienam uxorem aut sponsa, aut latro inieniosus, aut aliquis falsator vel criminosus, securus stetisset inter omnes alios àbitatores sine aliqua dubitatione. Nam de aliis modis vel culpis in omnibus precepit legem et directam iustitiam inter eos cum iudices custodire ad eum in cuius potestatem eos commendavit vel concessit patrono. Et similiter sic precepit, frater meus Miro comes bone memorie digitis suis litteris roboravit, et signum suum in suo nomine subter stillo confirmavit sicut audivit roborata et confirmata ab avo nostro iam supra nominato Wifredo, cui Dominus ei centuplum retribuat, amen. Et ego Borrellus commes et marchio, et filios meos Reimundo, et Ermengode comitès, simul in unum, cum omni regimine parentorum nostrorum, seu omnium fidelium nostrorum, omnes unànimes et uno corde et bona concòrdia in melius statuimus, et in melius confirmamus, et sic precipimus custodiri, ut et ab hodierno die et tempora omnis orno, qui ibidem vivere vellet, vel abitare desiderat in hoc loco destinatum, vel in suis terminibus quod abuit ab initio, et quod hodie abet, et quod abere debet, et quod cum Dei adiutorio àbitatores eius adquiere potuerint in omnibus locis, sive i christianis, sive in paganis, sive in eremo, quam in cultum, vel in desertis locis iure quieto teneant et possideant, sicut iam supra diximus, sine aliqua inquietatione, vel funtione, vel redivicione, et sine aliqua dubitatione de nullum ominem sinceriter et securiter in perpetuum. Precepimus, et ordinamus, et statuimus in melius, ut si quis malignus orno aut supèrbia inflatus, aut scandalum comulatus, ad aliquem ominem, qui hic venire vellet, vel vivere in loco isto, postquam directos gressos abuerit iter profectus ad veniendum, aliquid, malignus orno insurgerit contra eum sine sua negligentia, et tullerit ei de suam facultatem, ille qui perdidit, septies tantum apreendat de suam facultatem de illum malignum ominem, qui hoc malum fecit, et omnes àbitatores loci istius adiuvent eum. Et si unum asinum perdet, septem asinos meliores apreendere faciat et postea nullam callumniam pertimes-cat in nullum iudicium. Similiter et de aliis modis in alapis, in plagis, vel vulneribus vel aliis incuriis, vel de omnibus rebus in septies tantum precepimus custodiri vel defendere, et postea in nullum iudicium nullam calumniam pertimescat. Et sic perdonamus ad omnes àbitatores loci istius, et ad illos qui venturi sunt et erunt, illam quartam partem de illo toloneo, sicut fuit ab initio est hodie in presente, sic fiat perpetualiter, exceptus ipsos denarios, et ipsas ceras, et ipsa dècima de illo toloneo, donaré facimus ad domum Sancti Vicentii, sicut fecerunt parentes nostri ex toto, et in hebdomada duas somatas salis, et necessària ligna; et vos nullam redibicionem vel funcionem sive censum alicui faciatis, nisi sancte Ecclesie, id est, vera primitia, et veram decimam et fidelem sacrificium, et dilectam offercionem a Deo, et ad ecclesias proprias. Et faciatis ipsa opera ab ipso castro, id est, turres, et muros, et superpositos, et valies in profundum ad fodiendum, in ipsa septimana diem unum, propter vestras animas ad salvandum, sive pro paganis, quam pro malis christianis. Et si vobis maior necessitas fuerit, omnes vos imperavitis per vestram bonam voluntatem, sicut videritis quomodo opus est vobis, ut vos defendatis contra inimicis vestris. Et si vos per vestram bonam voluntatem aliquem bonum servitium feceritis ad seniorem vestrum, aut ad amicum vestrum, et visitaveritis eum cum aliquid de vestra bona, aut receperitis eos in vestras domos, sicut fuit semper bona consuetudo ab initio a bonis ominibus ad fasciendum, et est, erit semper in autea, aut aliquod servitium per vestra bona voluntate feceritis aut in suorum necessitatibus aliquid adiuvaveritis; hoc non computetur nullus orno per nullum censum, nec per nullum malum exemplum, nec per nullum malum vitium. Quod si tamen aliquis malignus orno, aut sènior malignus, aut amicus malignus, hoc per censum computaré voluerit, aut malum censum per aliquem malum inienium adcrescere voluerit, ut in exemplo malo sit, nullatenus possit hoc facere, sed aspiciat oculis suis in ista scripta et auribus suis audiat, et corde suo intelligat, et evacuet ei mala presumptio sua ut non sit alienus de regno Dei. Et si tantum Deum timens nn fuerit, et in sua malitia voluerit permanere, et ista mala de corde suo evacuaré noluerit, alienus sit de regno Dei, et pro temporali dapno non moratur componere in septies tantum quantum per malum censum, aut malum vitium computaverit, et postea non hoc possit vindicaré quod malum voluit fecere vel adcrescere. Et si aliquis fur aut latro ingeniosus, aut criminosus falsator, aut aliquis malignus adúlter cum aliena uxore aud sponsa venerit inter vos, isti malefici secundum legem iudicabuntur; quia non est bonum malignis abitare cum bonis. Et stabitis in dilectione Dei in legem directam et iustitiam rectam in quantum possitis secundum canonem et leges gotorum. Et abeatis inter eos omni tempore, negotium rectum, et mercatum perfectum, et moneta una et mera sine mutatione, et sine aliqua falsitate; ut qualis fuerit prima, talis sit omni tempore, ut semper abeat firmitatem. Et de istis criminosis ominibus quod superius diximus, post peractam legem qui inde evaserint, non permitimus eos stare inter vos in ecclesia nec in vestro concilio in nulla societate, nisi antea pervenerint ad rectam confessionem, et tenuerint veram peniten-tiam. Et dono vobis patrono Ermemiro vicescomite, et posteritati eorum, ut in cuiuscumque voce vos advocaverit, sequimini eum ubicumque ille voluerit in omnibus. Et ipse die iovis semper sit vestrum de illa sale in omni tempore, sicut fuit ab initio. Et si aliquodcumque aliquis malignus orno contra vos in ira surrexerit ad expugnandum aut preliandum contra vos; et vos omnes surgite contra eum ad interficien-dum eum, et debellandum in quantum possitis cum Dei adiutorio. Si quis autem ex vobis minime fecerit aut retrorsum facere voluerit, alienus sit inter vos omnes àbitatores a vestro consilio, et ad liminem sancte Dei Eclesie precepimus excomunicari in ecclesiis vestris, et perdet omnem substantiam suam quantum ibidem abueri. Et si quis vuit inter vos maior fieri, sit sicut iunior; nam patrono vestro et omnibus ministris eius in omnibus precepimus custodiri et honorificari sicut decet. Et in omnibus ostibus meis primis insurgite in quantum possitis ad debellandum et expugnandum omnes adversarios nostros. Si quis vero quamlibet potestas, aut regis imperio vel principium, seu orno cupidus, vel malitia ductus, pro aliqua ocasione vel longo tempore prolonganda post nos, qui hoc factum nostrum et pactum convellere temptaverit vel infringere, hoc commendamus et per indesecabilem Trinitatem commonimus, ut quisquis ille fuerit, qui ipsius terre vel provincie principatum obtinuerit, aut pontífex ordinatus extiterit, vel iudex fuerit, et zelum Dei abuerit, et paradisi gaudia frui desideraverit, statim surgat et sententiam istam quomodo nos confirmamus adfirma contempnat et in perpetuum stare discernat. Qui hoc fecerit in cunctis fulgeat ante Dominum, sicut in sacris legibus continetur, ubi dicitur: «Fulgebunt iusti sicut sol in regno patris eorum». Et qui inrrumpere conaberit aliquis malignus transgresor legibus, quod una et universalis perpetim stare iubet Ecclesiam, et nos omnes simul in unum statuimus canonicam sententiam et predicacionem apostolicam cum omne verbum divinum evangelicum feriri se sciat, et ereditatem celestem caruise se agnoscat. Facta commemoratio, sive preceptum, vel confirmatio, sive indiguli agnitio, quem nullus interpolaré audeat, vel mutilaré, vel eum socordia conetur exturbare abhinc et deinceps, quod est in caput hunc preceptum in ordines porrectam, sicut scriptum est et constitutum in tempore hoc, mense aprilis die VIIII. Kalendas maii, luna X., c.) IIII. P. C. T. VII a., ciclus giri solaris postquam ingressi sunt fiunt XV, et antequam agrediantur ad caput abemus A. XIII.

Ab anno isto obiit Leutarius rex, qui regnavit annos XXX. et menses X, post obitum eius anno I, ingrediente regnante filio eius Ludovico rege.

Sig+num Borrellus, gratia Dei commes et marchio. Sig+num Raimundus comes gratia Dei. Sig+num Ermengaudus, comes gratia Dei. Sig+num Ermemirus gratia Dei vicescomes, qui hunc preceptum vicem nostram, et omni regni nostri principum, seu pontifices, seu clericorum, abbatum, monacorum, et omnem gradum ecclesis, sive laicos, vicescomites et seniores, vel viliores personas regimini nostro parentium, simul confirmamus, et ad honorem eximium referimus quid etiam in dilectione proximi abeatur et impletur, fiat semper, et oblivioni nullo modo fuscetur, hoc signum indidi pro hoc roborem validum statui, et omnes firmaré rogavimus.

Sig+num Vivas, gratia Dei episcopus. Sig+num Odo, gratia Dei abba de cenobio Sancti Cucufati. Sig+num Ennego que vocant Bonofilio. Sig+num Bonucio. Sig+num Geribertus vicecomes. Sig+num Ermegeldus sacerdos et iudex. Sig+num Wisadus. Sig+num Joce+fredus frater Borrello commes. Seniofredus +. Sig+num Wifredus.

Sig+num Seniofredus gratia Dei vicescomes. Gondemarus gratia Dei ac si indignus episcopus. Frugifer umillimus presul. Sig+num Remundus. Sig+num Trasovarius. Sig+num Godefredus. Sig+num Wisibaldus. Sig+num Sendredus. Wifredus. Sig+num Ermengaudus commes.

Sig+num Ranimirus presbiter cum litteris rasis.

Original, pergamí de l’Arxiu Municipal de Cardona.

Trasllat del 1264, autoritzat per Guillem de Mercadal, notari públic de Cardona, a l’Arxiu Municipal de Cardona. Pergamí.

Trasllat del 26 de desembre del 1501, autoritzat pel notari públic de Cardona, Pere de Tàrrega, per mandat del regent de la seva batllia, a l’Arxiu de la Casa de Medinaceli, Sevilla.

Còpia de Villanueva: Memorias cronológicas del condado de Urgel, ap. doc. VI, a la Biblioteca Nacional de París, Manuscrits espanyols, núm. 520.

Còpia del segle XVIII, a Jaume Pasqual: Sacrae Antiguitatis Cataloniae Monumenta, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, Ms. 729, vol. IV, fol. 416.

Martene: Veterum scriptorum et monumentorum, I, col-1 336-340 («ex m.s. Colbertino»).

Villanueva: Viage literario, VIII, pàg. 276, apèndix doc. XXX.

Pujades: Crònica, VII, pàgs. 242-246.

Helfferich: Entstehung und Geschichte, pàg. 390.

Munoz Romero: Colección de fueros, I, pàgs. 51-55.

Bofarull: Historia de Cataluna, II, pàgs. 473-475, apèndix III.

Ballaró, Serra: Historia de Cardona, pàgs. 231-234.

Paz Y Mèlia: Series, I, pàg. 312.

Gaya: Carta de població de Cardona (de A), amb traducció catalana.

Costa Bafarull: Memorias de la ciudad de Solsona, II, pàgs. 689-92, apèndix VII.

Serra Vilaró: Història de Cardona, I, pàg. 50 amb traducció catalana.

Font Rius: Cartas de población y franquícia de Cataluna, I, doc. 9.


Traducció

"Regnant perpètuament el Senyor nostre, Jesucrist, en la sisena edat del món, en el sisè mil·lenari, en la 1024 era, en l’any de l’Encarnació del Senyor nostre Jesucrist, en el diumenge del 986 i per celebrar per part nostra la resurrecció del Senyor, el dos de les Nones d’abril, a la vintena lluna, amb l’auxili de Déu i confortat amb la sacra i divina paraula, obedient al poder del gran imperi del nostre rei Lluís i essent el primer any del regnat del seu fill, Lotari, i demanant la misericòrdia del Senyor: Jo, Borrell, comte i marquès per la gràcia de Déu, faig per a la seguretat i alliberament del castell, anomenat Cardona, i dels terrenys adjacents i per als seus habitants i descendents, un precepte que els dona la facultat i poder sobre tot allò que els pertany, a ells i als seus aloers, perquè des del dia d’avui en tot temps tinguin de dret i amb ordre tot el que aquí es manifesta i ho posseeixin de manera segura i feliç per sempre sense cap dubte ni inquietud de part de ningú. Ja que quan el meu avantpassat Guifré, comte i marquès de bona memòria, construí i edificà aquest castell de Cardona, amb els seus termes, manà amb precepte i de paraula aquest memorial per a que tots els habitants que venien a viure aquí amb tots els seus béns i que aquí volien romandre, el posseïssin perpètuament. I si algun home maligne, ple de supèrbia o carregat d’escàndols els furtés o prengués alguna cosa de propietat o facultat d’aquests habitants, de tot allò que perdessin, calia que aqueix home maligne que els havia fet el mal, els ho retornés doblat; i si perdien un ase, el qui els l’havia pres calia que els en retornés dos de millors i així en totes les altres coses de la mateixa manera els manà doblar-les, per a guardar-los i defensar-los; i si un dels habitants dels castells fos bufetejat amb una bufetada per algun home maligne, que n’hi tornés dues més fortes sense dubte, i després que no tingués por de cap calúmnia en cap judici. Igualment manà doblar les nafres, ferides i injúries. I perdonà a tots els habitants d’aquest lloc sobredit la quarta part del teloneu, tal com se’l reparteixen i fan avui, i que no paguessin cap cens ni lliuressin res, llevat del que es deu a la Santa Església de Déu, això és, la primícia, la dècima, l’ofrena fidel i el Sant Sacrifici. I si un serf o una serventa vingués a viure entremig d’ells o algun home amb dona aliena o esposa o un lladre enginyós o algun falsari o criminal, que estigui segur entre tots els altres habitants sense cap dubte. I de tota manera i en tota mena de culpes donà llei i recta justícia entre ells perquè els defensessin els jutges, a la potestat dels quals els encomanà i els en concedí el patronatge; i igualment així bo manà el meu germà Miró, comte, de bona memòria i ho confirmà amb les seves cartes i ho enriquí amb el seu segell i amb el seu nom i així ho tingué confirmat i enriquit el meu avantpassat, el ja anomenat Guifré, a qui el Senyor li ho retorni centuplicat, amén. I jo, Borrell, comte i marquès, i els meus fills, Ramon i Ermengou, comtes, unànimement i junt amb tota la nostra família i amb els nostres fidels, amb un sol i amb bona avinença ho manem i ho confirmem i estipulem que vigilin que des del dia d’avui i per tot temps, tothom que vulgui viure aquí i desitgi habitar en aquest lloc i als seus termes, termes que va tenir des del principi i que avui encara té i cal que tingui; i que amb l’ajuda de Déu, els seus habitants puguin adquirir en tot lloc el que vulguin i de dret ho tinguin i ho posseeixin, tal com hem dit abans, sense cap inquietud ni treball ni temor i sense cap dubte per part de ningú, sincerament i segura per sempre. Manem, ordenem i establim que si algun home maligne o ple de supèrbia o d’escàndols volgués venir a viure en aquest lloc i els prengués alguna cosa, que tots els habitants ajudessin a foragitar-lo, després de pagar-los set vegades el seu valor. Igualment ho facin amb les bufetades, les nafres, les ferides i per això manem que siguin defensats i guardats i no temin cap calúmnia en cap judici. I així perdonem a tots els habitants d’aquest lloc i a tots els qui vindran la quarta part del teloneu, tal com es va fer des del principi fins al dia d’avui i això sigui fet per sempre, excepte els diners, la cera i la dècima del teloneu que vàrem donar a l’església de Sant Vicenç, tal com varen fer els nostres pares, i cal que donin dues somades de sal i la llenya necessària i no volem que feu res ni pagueu cap cens a ningú, només a la Santa Església, això és, les primícies, la dècima, el fidel sacrifici, l’estimada ofrena a Déu i a les esglésies pròpies. I cal que feu obres en el castell, això és, torres i murs i pous un dia de cada setmana, per a salvar les vostres ànimes i les dels pagans i dels mals cristians. I si tinguéssiu una gran necessitat cal que tots vosaltres us defenseu dels vostres enemics. I si per la vostra bona voluntat féssiu un bon servei al vostre senyor o a un amic vostre i el visitéssiu o el rebéssiu a casa vostra, tal com es fa fins ara, segons els bons costums, i l’ajudéssiu en les seves necessitats, això ningú no us ho comptarà per cap cens ni per cap mal exemple ni per cap mal vici. I si algun home maligne, o un senyor maligne o un maligne amic volgués comptar-ho com un cens o algú volgués augmentar un mal cens, que no ho pugui fer sinó que miri aquest escrit amb els seus ulls i escolti amb les seves orelles i ho comprengui en el seu cor i en tregui aquests mals pensaments per a no ser aliè al regne de Déu. I si no fos temerós de Déu i volgués romandre en la seva malícia i no volgués treure del seu cor aquests mals, que sigui aliè al regne de Déu i retorni set vegades més del que considerà mal cens o mal vici i més endavant mai no pugui reivindicar el mal que va fer ni el pugui augmentar. I si algun lladre enginyós o un falsari criminal o algun adúlter amb dona aliena o esposa vingués entre vosaltres, que aquests pecats es jutgin segons la llei: ja que no és bo que els dolents habitin amb els bons. I estareu en gràcia de Déu, en la recta llei i bona justícia tal com manen els cànons i les lleis dels gots. I tindreu entre ells per a sempre rectes negocis, mercat i una moneda sense cap falsedat; tal com sigui la primera, així seran per sempre perquè sempre tingui validesa. I a aquests homes criminals que més amunt hem anomenat, després de complir la llei, no permetem que estiguin amb vosaltres a l’església ni en la vostra companyia, si abans no s’avenen a fer una bona confessió i si no tenen una veritable penitència. I us dono com a patró el vescomte Ermemir i els seus successors per tal que per qualsevulla cosa que us cridi, el seguiu allà on vulgui. I que sempre el dijous sigui per a vosaltres el dia de la sal, tal com ha estat des del principi. I si vingués un home maligne contra vosaltres per a combatre-us, aixequeu-vos per a occir-lo i per a combatre’l, sempre amb l’ajuda de Déu. I si algun de vosaltres volgués treballar poc o volgués tornar enrera, sigui aliè entre vosaltres que habiteu en aquest lloc i estigui allunyat de les vostres reunions i de la porta de l’església santa de Déu; i manem que sigui excomunicat en les vostres esglésies i perdi tots els privilegis que tenia. I si algú entre vosaltres es vol fer més gran o més jove, manem al vostre patró i a tots els ministres que us guardin i us honorin, tal com cal. I en totes les hosts, cal que vingueu ben aviat per a combatre tots els nostres adversaris. Si per algun poder o manament del rei o dels prínceps, o d’un home portat per la malícia algun dia o algun temps futur després de nosaltres intentés rompre aquest pacte, encomanem i ens posem sota la protecció de l’eterna Trinitat, perquè, sigui qui sigui, d’aquesta terra o d’una altra, encara que sigui bisbe consagrat o jutge i encara que tingui un gran zel de Déu i desitgi gaudir del paradís, que al moment sigui castigat. I el qui el castigui que brilli davant del Senyor, tal com apareix en les sagrades lleis, on diu: “Brillaran els justos com el sol en el regne del pare”. I el qui intenti transgredir les lleis, manem que sigui jutjat per la canònica sentència i per la predicació apostòlica i que no coneixi l’herència celestial.

En aquesta commemoració, precepte o confirmació que ningú no gosi interpolar-hi res, ni treure’n res i que no s’atreveixi a cambiar-ne res del que hi està escrit, tal com queda escrit per sempre, el dia d’avui, del mes d’abril, 8 de les calendes de Maig, a la dècima lluna, 4 P.C.T., 7 a. del cicle del sol, després que ha començat i en són 15, abans d’entrar en tenim 13.

Des d’aquest any que va morir el rei Lotari, que va regnar durant trenta anys i deu mesos, des de la seva mort ha passat un any, i ha començat a regnar el seu fill Lluís.

Signatura de Borrell, per la gràcia de Déu comte i marquès. Signatura de Ramon, comte per la gràcia de déu. Signatura d’Ermeu-gaud, comte per la gràcia de Déu. Signatura d’Ermermir, vescomte per la gràcia de Déu, que confirmem aquest precepte per la nostra part i en tot el regne per part dels prínceps, bisbes, clergues, abats, monjos i tota classe d’eclesiàstics, laics, vescomtes i senyors, persones de tota mena i ho fem per honor de Déu i pel seu amor i perquè se’n tingui memòria per sempre; per això he manat que sigui ferm i manem que tots signin.

Signatura de Vives, per la gràcia de Déu bisbe. Signatura d’Odó, per la gràcia de Déu abat del cenobi de Sant Cugat. Signatura d’Ennec a qui anomenen Bonfill. Signatura de Bonuci. Signatura de Geribert, vescomte. Signatura d’Ermegeld, sacerdot i jutge. Signatura de Guisad. Signatura de Jocefred, germà del comte Borrell. Signatura de Sunefred. Signatura de Guifré. Signatura de Seniofred, per la gràcia de Déu, vescomte. Gondemar, per la gràcia de Déu i encara que indigne, bisbe. Fruïger, humilíssim prepòsit. Signatura de Ramon. Signatura de Trasovari. Signatura de Godofred. Signatura de Guisibald. Signatura de Sendred. Guifré. Signatura d’Ermendaud, comte.

Signatura de Ranimir, prevere, que ha raspat algunes lletres."

(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)

Jurament de fidelitat pel castell de Manresa (5 de juliol de 1063)1

Document original del jurament de fidelitat pel castell de Manresa fet per Guifré Guitard a Ramon Berenguer I i a la comtessa Almodis. Es conserva actualment a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Perg. Ramon Berenguer I, s.d. núm. 105).

Arxiu Mas

Ja entrant en l’aparició de la vila fortificada hi ha un important document sense data, però que cal situar entre el 1102 i el 1127, en el qual l’abat Ramon de Sant Vicenç de Cardona i el vescomte Bernat Amat i la vescomtessa Almodis i llurs fills Guillem, Ramon Folc i Berenguer, establiren els censos amb què havien de contribuir els veïns ingenus o lliures de la vila de Cardona que es relacionen, i diverses garanties jurídiques i beneficis comunals.

Jurament de fidelitat de Guifré Guitard de Manresa a Ramon Berenguer I i a la comtessa Almodis, pels castells de Manresa i Balsareny.

"Iuro ego Guifredus Guitardi, vobis domno Remundo comiti, et vobis domne Almodis comitisse, quod ab hac hora et deincebs fidelis ero vobis per directam fidem, sine engan, de ipso chastro de Minorisa, et de ipso chastro quod dicitur Balcaren. Et non vetabo vobis predictis potestatem de iam dictis chastris post mortem Guilelmi Ausonensis episcopi, si ego predictus Guifredus, vivus fuero aut tenuero predictos chastros de Minorisa, et de Balcaren, vel homo per me. Et ego predictus Guifredus post mortem iam dicti Guilelmi episcopi, libere et solide atendam ad vos predictos comitem et comitissam cum iam dictis chastris, et dabo vobis ipsam potestatem de iam dictis chastris, sine vestrum engan, per quantas vices requisieritis, ipsam potestatem ad me predictum Guifredum vos ambo aut unus ex vobis per vos ipsos aut per vestros missus vel missum, et conmonir nomen devedare, et ipse vel ipsi qui modo commonuerint, me predictum Guifredum, non habebunt ibi reguardum. Si vero tu predicta Almodis et Petrus Remundi, filius iam dicti comitis, supervixeritis iam dictum comitem Remundum, ego predictus Guifredus similiter atendam tibi predicte Almodi comitisse, prescriptam potestatem de iam dictis chastris de Minorisa, et de Balearen, tanto tempore quanto iam dictus Remundus comes dimiserit tibi predicte Almodi ipsam baiuliam de predicto Petro Remundi, filio iam dicti comitis. Et de illo tempore in antea, ego predictus Guifredus similiter atendam prescriptam potestatem de iam dictis chastris, ad iam dictum Petrum Remundi, si vivus fuerit ipse Petrus. Si vero ipse Petrus Remundi mortuus fuerit, ego predictus Guifredus similiter atendam tibi predicte Almodi chomitisse, et Remundo, filio iam dicti comitis et tuo, ipsam potestatem de iam dictis chastris omni tempore. Et si iam dictus Remundus filius iam dicti comitis et tuus, mortuus fuerit, ego predictus Guifredus similiter atendam prescriptam potestatem de predictis chastris tibi predicti Almodi et Berengario, filio iam dicti comitis et tuo. Si vero omnis filii predicti comitis et tui, mortui fuerint, ego predictus Guifredus similiter atendam tibi predicte Almodi iam dictam potestatem de predictis chastris omni tempore dum viva fueris. Et post tuum obitum, ego predictus Guifredus similiter atendam prescriptam potestatem de predictis chastris illi comiti qui tenuerit Barchinonam.

Sicut superius scriptum est, ego predictus Guifredus Guitardi, si o tenre et o atendre sine engan, ad vos predictos comitem et comitissam post mortem iam dicti Guilelmi episcopi, excepto quantum vos me inde absolveritis vestro grato animo, sine fortia per Deum et haec Sanctam."

Original: A.C.A. C. Perg. Ramon Berenguer I, sense data, núm. 105.

Bofarull, Condes, II, pàgs. 38-39.


Traducció

"Jo, Guifré Guitard, us juro a vós, comte Ramon, i a la vostra esposa, la comtessa Almodis, que des d’aquest moment us seré fidel sense engany pel castell de Manresa i pel que s’anomena de Balsareny. I no us trauré la potestat dels esmentats castells, després de la mort de Guillem, bisbe d’Osona, si jo, Guifré, sóc viu i tinc els castells de Manresa i de Balsareny o un hom els té per mi. I jo, Guifré, després de la mort del bisbe Guillem, us atendré lliurement i sòlida a vosaltres, els esmentats comte i comtessa, amb aquests castells i us en donaré la potestat, sense engany, tantes vegades com m’ho requerireu ambdós junts o un de vosaltres directament o per medi d’un missatger o de missatgers i sempre que em fos requerit, per la meva part no hi hauria cap inconvenient. Si tu, l’esmentada Almodis, i Pere Ramon, fill del mencionat comte, sobreviviu al comte Ramon, jo, Guifré, t’atendré a tu, comtessa Almodis, per la potestat dels castells de Manresa i de Balsareny, tant temps com el comte Ramon t’hagi deixat la tutela de Pere Ramon, fill del comte. I des d’aquell moment en endavant, igualment atendré jo, Guifré, la mencionada postestat d’aquests castells a l’esmentat Pere, si és que fos viu. Però si Pere Ramon fos mort, jo, Guifré, igualment t’atendré a tu, comtessa Almodis, i a Ramon, fill del comte i teu, per sempre amb la potestat dels esmentats castells. I si Ramon, fill teu i del comte, fos mort, jo, Guifré, igualment t’atendré a tu, Almodis, i a Berenguer, fill del comte i teu, amb la potestat dels castells ja esmentats. Si tots els fills del comte i teus fossin morts, jo, Guifré, igualment t’atendré a tu, Almodis, amb la potestat dels castells més amunt esmentats, tot el temps, mentre siguis viva. I després de la teva mort, jo, Guifré, igualment atendré la potestat d’aquests castells per al comte que tingui el comtat de Barcelona.

Tal com està escrit més amunt, jo, Guifré Guitard, els tindré i atendré sense engany per a vosaltres, comte i comtessa, després de la mort de Guillem, bisbe, excepte el que em maneu amb molta bona fe, sense violència, per Déu i la Santa…"

(Traduït per Paquita Sellés i Verdaguer)

1Nota: segurament és la mateixa data que la del document núm. 175 del Liber Feudorum Maior

Així tenim per primera vegada l’esment de l’existència de la vila de Cardona, i no es tracta de cap explotació agrària important, sinó d’una vila fortificada que ha sorgit entorn del mercat i de l’església de Sant Miquel. Corroboren aquesta afirmació els diversos establiments de patis per a fer cases, fets durant el segle XII, per l’abat de Sant Vicenç de Cardona, essent el del 1126 prou demostratiu, ja que es dona la casa que s’ha edificat al Mercadal prop de la porta de Sant Miquel al cementiri de la mateixa església. No queda dubte que la vila esmentada és ja una vila fortificada, i el 1137 se cita un carrer anomenat Cambres on hom construïa cases. Així, doncs, al primer quart del segle XII havia sorgit una vila fortificada a iniciativa, almenys pel que fa als establiments de cases, de la canònica de Sant Vicenç; podria ser, no obstant, un cas semblant al de Moià, que els vescomtes haguessin concedit a la canònica aquesta missió.

Fins al final del segle XIII la vila de Cardona anà creixent com ho demostra el fet que en aquest document del principi del segle XII els habitants relacionats són vuitanta-sis, i en un altre document del 1281 els habitants de Cardona relacionats són 242, la qual cosa representa un creixement proper al 300 %. Naturalment en aquest període són molts els carrers que apareixen documentats: el de Capdevila, que era prop del portal de Sant Miquel (1243), el de la Serra (1296), el de Soldevila (1249). L’any 1318 es concedí un privilegi a uns pobladors de la vila de Cardona que volien construir cases al carrer de Cascalls.

La procedència dels pobladors és difícil de determinar, malgrat que hom disposi d’aquestes dues relacions nominals de veïns, ni l’una ni l’altra permeten d’aclarir el lloc d’origen d’aquests habitants. En la primera només algun cavaller porta la població o castell d’origen, i en la segona els cognoms són més explícits, però s’hi veu una participació de pobladors del terme, i de Girona i altres indrets diversos, sense una atracció d’una zona concreta. En canvi, al primer document apareix molt especificada la composició social de la població, marcada per la diferència de cens a pagar. Els cavallers o rics propietaris són nou i han de pagar dotze diners cadascun; són els que formaran la mà major, mentre que els que formaran la mà mitjana, que el document anomena potente, paguen un diner i són catorze, i els anomenats minores són seixanta-tres i paguen mig diner o una malla, i seran els que estaran representats per la mà menor.

De les activitats econòmiques dels habitants de la vila de Cardona fins al segle XIII, pels estudis actuals, no podem dir gran cosa; l’extracció de sal, el forn de pa, una ferreria coneguda des del 1295 i alguns molins esmentats el 1218 i el 1278. Però, malauradament, no coneixem les altres activitats comercials o industrials dels habitants de Cardona. Encara que la informació és inexistent, el terme de Cardona devia estar poblat per una gran quantitat de masos que, als segles posteriors, crearen una gran conflictivitat entre la vila i la ruralia del terme.

A la vila de Cardona hi hagué una comunitat jueva, els protocols notarials de la qual van des del 1290 fins al 1370. Tenien la sinagoga i les cases al carrer de la Fonteta o de Garrigosa i de Na Juliana, però vivien barrejats amb els cristians, als mateixos carrers; tenien, no obstant, indicacions de llur condició a les façanes.

L’organització municipal dels habitants de Cardona es pot anar seguint en la seva evolució amb una certa regularitat. En la primera carta de població del final del segle IX hom parla només dels “habitants”, els quals tenen un patró que els fa justícia, i es poden repartir entre ells el quart del teloneu o impost sobre el mercat. En la segona, els habitants ja organitzen la defensa si algú els vol atacar, i poden excloure membres de la comunitat i de les reunions del consell; el comte els donava el vescomte d’Osona com a patró, que ho havia d’ésser indefinidament mentre duressin els senyorius. Aleshores els vescomtes crearen autoritats delegades que a vegades s’anomenen vicaris o castlans, i més concretament relacionats amb els habitants del terme de Cardona són els batlles vescomtals. Creiem que ho era aquest Arnau Miró, batlle, que actua com a marmessor del vescomte-bisbe Eriball, al testament sagramental jurat el 1040, ja que la major part dels marmessors són de Cardona o vinculats a la família: Seniofred de Cardona, Bonfill de Fals o Guillem, abat de Sant Vicenç de Cardona; el 1088 n’apareix un altre, anomenat Isarn, i tres més són coneguts com a tals els darrers trenta anys del segle XIII.

L’organització municipal dels veïns també anà desenrotllant-se i del consell general hom passà a les autoritats delegades amb un grup de prohoms permanent; aquest pas es devia donar, com a mínim, dins la segona meitat del segle XIII, ja que al final d’aquest segle hom passà a l’estadi següent, car el 1296 el vescomte Ramon Folc concedí als prohoms (el document diu proceribus) i als habitants del castell i de la vila i termes de Cardona i a tota la universitat, que tots o la major part d’ells i distingits poguessin escollir d’entre els habitants de la vila tants consellers com creiessin convenient, perquè tinguessin cura dels afers de la vila, i en el compliment de les seves ordres fossin ajudats pel batlle i pels saigs. Aquest privilegi, si bé creava un cos de consellers molt elàstic en el nombre, no tocava el tema del consell permanent amb l’elecció de jurats. Potser la pràctica continuada no havia fet necessària aquesta reducció d’atribucions del consell general.

Així Cardona dintre el Bages s’avançà en tot, en les cartes de població, en la creació d’una vila fortificada i en el desenvolupament del règim municipal, encara que en aquest cas es quedés a mig camí.