Resultats de la cerca

Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…

Situació Vista aèria del castell, amb la notable torre de planta rectangular que presideix el conjunt ECSA - Camara JP Joffre Castell format per una torre, unes construccions annexes i un gran recinte, situat al costat d’una explotació vinícola moderna, al cim d’un petit turó, a tocar de la riera de Novèla És al N del castell d’Aguilar i a l’W del Puig del Ginebre, límit del Rosselló Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 54′ 30″ N - Long 2° 45′ 45″ E Per a anar-hi des de Tuissan, s’ha d’agafar la carretera D-611 en direcció a Vilanova de Corbièras A uns 2 km,…

Situació Vista aèria d’aquesta fortalesa, on s’aprecia un recinte poligonal sense torres de flanqueig i, al seu centre, una construcció ara en ruïnes, segurament una antiga torre ECSA - Camara JP Joffre Fortificació situada al N del castell d’Aguilar És al límit de la plana, a l’inici del vessant d’un contrafort de l’altiplà de la Garriga, el qual fa de límit entre Tuissan i Vingrau, poble ja de la veïna comarca del Rosselló Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 57″ N - Long 2° 44′ 57″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal agafar la carretera D-611, que va cap a Vilanova de Corbièras…

Situació Mur de llevant de la fortalesa, amb algunes espitlleres, el millor conservat d’aquesta fortificació ECSA - A Roura Les restes d’aquesta fortificació són situades al cim d’una penya, a la falda del contrafort nord-occidental del pla de Sequèra, damunt de l’Adasig Des d’aquest indret hom podia controlar el pas pel fons d’aquesta vall Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′18″ N - Long 2° 28′38″ E Seguint la carretera que va de Trevilhac a Sornian, en un revolt que hi ha abans d’arribar al trencall de la carretera que mena a Pesilhan de Conflent, es veuen a pocs metres les restes del …

Situació Ruïnes de la fortalesa, presidides per una torre, molt malmesa ECSA - A Roura Les seves ruïnes són visibles en una petita elevació al costat de la masia del mateix nom, al SW de Sornian Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 43′ 05″ N - Long 2° 25′ 45″ E Per a arribar al mas Arçan cal prendre a la sortida de Sornian, en direcció a Rebolhet, el camí que condueix a la capella de Sant Miquèl i es dirigeix cap al SE, passant pel mas Corbós PP-CPO Història Se’n sap poc, de la història d’aquesta fortalesa La vila d’Arçan fou confirmada per la butlla que el papa Sergi IV atorgà el 1011 al novell…

Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat…

El castell, del qual es conserven algunes restes, és esmentat ja el 1108 El seu terme comprenia les parròquies de Montornès i de Vallromanes que formaren una sola batllia i, des del segle XIX, un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà al començament del segle XX A la baixa edat mitjana també en depenia el veí terme d’Alella Maresme  Fou propietat comtal fins que el 1342 fou venut als Montornès, senyors de la torre Tavernera i, des del segle XVII, els Taverner, després comtes de Darnius El comte de Darnius reconstruí el 1718 la torre Tavernera, antiga domus del terme que succeí l’…

El 1241 fou cedit en feu als templers Segons tradició, a la seva església es venerava el cos de sant Iscle, que el 1263 devia ésser traslladat al monestir de Breda Restaren, però, algunes relíquies del sant i a partir del mateix s XIII s’hi venerà també la seva germana santa Victòria Fou ocupat pels remences el 1485

El castell conserva diversos elements del palau dels Cardona, d’època medieval, com l’anomenat pati ducal i una gran sala d’arcs apuntats Però des de la segona meitat del segle XVI aquesta família ja no visqué al castell tenia d’abans una gran casa a la vila, a la Fira, i grans palaus a Arbeca i a Barcelona El castell restà com a collegiata amb l’abat i alguns canonges des de la secularització del monestir fins al segle XVIII El conjunt de les construccions era voltat per un mur un portal era encarat al poble i una poterna a la banda oposada, més moderna…

Aturonat a l’esquerra del Ridaura i esmentat ja el 1362, es formà prop d’un castell, probablement el castrum Benedormiens , donat el 1041 al monestir de Sant Feliu de Guíxols Formà part de la batllia reial de la Vall d’Aro, convertida al segle XIX en municipi, del qual fou el cap i li donà el nou nom dins el mateix segle se segregà el municipi de Santa Cristina d’Aro L’església parroquial Santa Maria, consagrada el 1078, depengué de Santa Cristina d’Aro fins al segle XVII Fins el 1991 fou cap de municipi, al qual també donà nom