Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
Núria Picas i Codina
Pintura
Pintora.
De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Es formà, a finals dels anys quaranta, al costat de Ramon Calsina Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva…
Joan Rof i Codina
Veterinària
Veterinari.
Ingressà a Veterinària Militar El 1898 fou destinat a Lugo Destacà pels seus estudis sobre les malalties carboncle bacteridià i icterícia hemolítica El 1902 fundà la primera clínica veterinària de l’Estat espanyol Més tard passà a la Corunya Publicà diverses obres i féu el primer estudi zootècnic de la raça bovina gallega Fou ponent en nombrosos congressos i el 1929 ingressà en l’Acadèmia de Medicina de la Corunya Fou director de l’Estació Pecuària Regional de Galícia i el 1944 creà la càtedra mòbil de divulgació pecuària de Galícia Fou president d’honor de la Societat Veterinària de…
Pere Vila i Codina
Economia
Comerciant i filantrop.
Sense instrucció, hagué de cercar feina a Barcelona 1875, i poc després emigrà a l’Argentina, on s’enriquí amb el comerç de cereals i s’instruí S'establí a Rosario de Santa Fe, on creà importants plantacions En morir, féu diverses deixes a les Oluges, Cervera, Lleida i Barcelona per a la instrucció d’infants L’ajuntament de Barcelona creà, amb aquesta donació, el Grup Escolar Pere Vila 1920 i una biblioteca popular del mateix nom
Enric Fontana i Codina
Economia
Política
Empresari i polític.
Lluità en la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès És llicenciat en dret i regenta un important negoci familiar d’oli Entre d’altres càrrecs, durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç 1969-73
Jeroni Cortada i Codina
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector d’Alella i vicari general del bisbat de Barcelona, i des d’aquest càrrec promogué la beatificació de Maria de Cervelló És autor d’un tractat esquemàtic sobre lluïsmes, titulat De laudemiis , que féu reimprimir en un sol full de foli major i es féu popular amb el nom de Butlla dels lluïsmes o d’en Cortada Publicà també Breve bosquejo de las glorias de Carlos II per haber cedido el gobierno a su hermano don Juan de Austria sd
Pere Codina i Vilà
Filosofia
Filòsof.
Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà i de Xavier Llorens i Barba , a qui succeí a la càtedra de psicologia, ideologia i lògica de l’Institut de Barcelona 1847, i posteriorment fou el seu ajudant a la càtedra de filosofia i la seva història a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona Obtingué el títol de batxillerat en filosofia l’any 1849, la llicenciatura en literatura el 1851 i la de jurisprudència el 1858 En l’estudi d’aquesta darrera llicenciatura, durant el curs 1851-52, preparà privadament, amb Martí i Pradell, la geografia astronòmica, la física i la política, i amb Francesc…
Ascensi Codina i Ferrer
Zoologia
Entomòleg.
Treballà al Museu de Ciències Naturals de Barcelona i publicà una vuitantena d’estudis Alguns coleòpters de les illes d’Eivissa i Formentera 1918, Recull de zoocecídies catalanes 1920, Una nova cicindela ibèrica 1931, i, dins la Fauna de Catalunya publicada per l’Institut d’Estudis Catalans, les monografies sobre el gènere de coleòpters Carabus 1915, els hemípters 1920 i els cicindèlids
Salvador Codina i Duran
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
El 1908 installà a Caldes de Montbui un laboratori d’anàlisis químiques Fou un dels primers elaboradors de iogurt als Països Catalans El 1930 fundà l’Associació de Cultura de Caldes, que presidí, i impulsà la creació de diverses entitats musicals d’aquesta vila
Bonaventura Codina i Augeroles
Cristianisme
Bisbe de Canàries (1847-58).
Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne En tornar-ne 1844, fou nomenat bisbe de Canàries 1847, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit de Collatione sacramenti ordinis 1845
Eduard Codina i Armengot
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver i publicista.
Fou nomenat arxiver de la Diputació, de l’arxiu de la qual publicà el catàleg, cronista provincial i alcalde de Castelló del 1960 al 1967 Dirigí el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i la revista Penyagolosa És autor també d’ Inventario de obras del Museo Provincial de Bellas Artes 1946, Artistas y artesanos del siglo XVIII en Castellón 1946, Peñíscola 1957 i Missatge 1964
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina