Resultats de la cerca

En l’Església d’Occident, fins el segle XII hom anomenava aquesta demarcació parochia o paroeceia L’Església d’Orient, a partir ja de la divisió de Dioclecià, aplicà el terme diòcesi a una territori més gran, integrant diverses províncies i presidit per un patriarca Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal La seva forma jurídica es fonamenta en l’ofici episcopal per a la seva administració el bisbe disposa d’un equip de collaboradors cúria i, a aquest fi, el concili II…

Situació Les restes d’aquest gran despoblat, encara notables, s’esglaonen en un pendent de muntanya ECSA - A Roig A 1,5 km abans d’arribar a Llavorsí per la carretera que ve de Rialb, surt una pista, enfront mateix de les ruïnes de l’Hostal del Rei, que s’enfila per un dret coster, sobre la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Després de 4,9 km de forta pujada s’arriba al santuari barroc de la Mare de Déu de Biuse, que s’alça sobre les ruïnes del castell i despoblat, disperses per tot el rodal en terrasses graonades ARD Mapa 34-10215 Situació 31TCH533044 Història El primer esment conegut del…

Situació Balma-refugi primitiva que en època alt-medieval fou fortificada, tot formant part de l’estructura primitiva del castell J Aran El castell de Bossòst és situat a tramuntana de la vila, sobre el raval de Sant Ròc, al cim de la roca anomenada Casteràs 1180 m d’altitud L’antic camí d’accés s’ha perdut enmig de la vegetació, i el que és millor per a salvar els 400 m de desnivell és pujar el coster des dels horts Història Aquest castell, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, entre els seus dos afluents, el riu de Casteràs i el riu de Pèira Roja, defensava el territori de Bossòst, de…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

Situació Detall d’una de les torres que defensaven un dels principals portals de la vila ECSA - J Bolòs La vila de Salàs és situada a 576 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Fontfreda, que vessa les seves aigües al pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG294756 S’hi accedeix per un trencall a mà esquerra de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, abans d’arribar al quilòmetre 84 Es conserva una bona part del recinte fortificat que envolta la població, amb els portals i les torres circulars al llarg de la muralla PBM Història La història de la vila de Salàs és indissociable de…

Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…

Introducció Els moviments d’emancipació política que acabem d’esmentar foren afavorits pels carolingis, especialment intensos des de la conquesta de Girona l’any 785 i per l’ocupació de Barcelona el 801 Però l’alliberament del Pallars i de la Ribagorça, vers el 800, anà a càrrec de la iniciativa privada dels comtes de Tolosa, atribuïda concretament a Bigó Sembla, però, que els indígenes d’aquestes comarques s’havien posat sota el seu domini i protecció Es comença a reorganitzar el territori, alhora que es restauren els monestirs visigòtics de Senterada i Alaó, els quals havien estat destruïts…