Resultats de la cerca

Estigué casat a 820 amb la comtessa Elmetruda i posteriorment amb la comtessa Riquilda El 827 acompanyà l’abat Àgila de la Grassa a recaptar un diploma del rei Pipí d’Aquitània Féu costat al comte Berenguer de Tolosa i a l’emperador durant les lluites civils de l’imperi contra Lotari, motiu pel qual rebé un diploma de Lluís el Piadós 834, concedint-li, a petició de Berenguer, la propietat de les viles de Verzalhas i Montolieu al Carcassonès El 835 demanà i aconseguí del rei Pipí d’Aquitània un diploma a favor del monestir de Montolieu de Carcassona Fou probablement…

Sostingué la causa papal en la lluita de les Investidures El seu castell de Canossa fou l’escenari de la humiliació de Canossa , de l’emperador Enric IV davant Gregori VII 1077 Dona d’una gran cultura, tingué cura de l’edició de les Pandectes de Justinià

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la…

Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera

Filla illegítima del rei Alfons VI de Castella-Lleó i de Jimena Núñez de Guzmán, fou casada amb Enric de Borgonya ~1094 i rebé, juntament amb ell, el govern hereditari del comtat de Portugal En morir el marit 1114, assumí la regència en nom del seu fill Alfons Derrotà la seva germana Urraca I de Castella-Lleó Sobroso, 1116 i s’annexà les comarques d’Ourense i Tui, però caigué presonera dels castellans a Lombrosos 1121 i hagué de reconèixer la sobirania d’Urraca a Castella i Lleó en compensació, rebé el governament d’algunes places castellanolleoneses Morta Urraca, signà un pacte d’amistat amb…

Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir

Filla de Gastó V de Foix, heretà Navarra i Foix del seu germà Francesc I Febus El seu matrimoni 1484 amb Joan d’Albret Joan III de Navarra respongué a la política filofrancesa de la seva mare Magdalena, germana de Lluís XI de França Durant el seu regnat s’accentuaren les lluites entre beaumontesos i agramontesos, la qual cosa facilità l’ocupació militar de Navarra per Ferran II de Catalunya-Aragó 1512, el qual fou proclamat rei a les corts de Navarra 1513 Caterina, des d’aleshores, restà reduïda a reina de la Navarra ultrapirinenca

El 1548 es casà amb Antoni I de Navarra , duc de Vendôme rei Antoni I de Navarra

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…

La catedral de Girona encara conserva diversos objectes que són testimoniatge de l’atracció suscitada per la civilització islàmica sobre l’alta aristocràcia catalana del segle XI Una primera mostra d’això és la pedra de l’anell sigillar que restà encastat durant molt de temps dins l’altar que la comtessa Ermessenda de Carcassona havia ofert a la catedral de Girona L’atribució d’aquesta pedra ha estat objecte de controvèrsia Per a certs historiadors, com I Frank, l’anell sigillar era propietat d’Arsenda, muller de Reverter —el vescomte de Barcelona que esdevingué mercenari dels almoràvits al…