Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
Cançó de Santa Fe
Literatura catalana
Poema anònim (~1060).
Consta de 593 versos octosillàbics, organitzats en quaranta-nou sèries monorimes d’extensió desigual Les característiques lingüístiques del text, a mig camí entre l’occità i el català, permeten suposar que fou escrit en una zona que caldria situar entre Tolosa, Conques i el sud català de Narbona, concretament de Sant Miquel de Cuixà Aquesta darrera hipòtesi sembla probable per les contínues allusions del text a les contrades catalanes, per la devoció a la santa que hi existia i perquè, quan s’escriví la cançó, hom projectava de dedicar-li una església al monestir de Cuixà…
,
antílop aquàtic

antílop aquàtic
© Xevi Varela
Zoologia
Antílop gros, amb banyes llargues i separades i pelatge bastant llarg.
Té una taca blanca en forma de mitja lluna a cada cuixa Viu prop dels maresmes i pantans, a l’àrea geogràfica compresa entre Somàlia i el riu Limpopo Molt semblant és una altra espècie K defassa , que habita el Senegal i l’est d’Àfrica, fins a Rhodèsia
membre
Anatomia animal
Cadascuna de les quatre extremitats articulades al tronc i destinades als grans moviments, a la prensió, a la locomoció, etc.
En cas d’amputació d’un membre, hom parla de membre fantasma , perquè és corrent d’experimentar una sensació enganyosa de persistència del membre Hom anomena membres inferiors els formats per la cuixa, la cama i el peu, i membres superiors els formats pel braç, l’avantbraç i la mà
Sant Vicenç de Campllong (Vernet)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquesta malmesa església que en altre temps depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són al sud-est del poble de Vernet, a la riba dreta del riu de Sant Vicenç Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 43” N - Long 2° 23’ 55” E Per a arribar-hi cal prendre a Vernet el camí que ressegueix la petita vall de Sant Vicenç i duu a les cascades dels Anglesos Història L’esment més reculat del lloc de Campllong és dels anys 873-874, en què Baldefred va vendre al comte Miró I la porció que li corresponia en el vilar de Campllong…
Pere Puigmarí i Funes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals
Sant Salvador d’Espona (Sallagosa)
Art romànic
El lloc d’Espona Sponda és consignat des de l’any 875, en què apareix com a afrontació de la villa d’Ans o Ancs Tenia una església dedicada a sant Salvador, que fou confirmada al monestir de Cuixà l’any 968 per la butlla papal de Joan XIII No se’n coneix cap rastre
Sant Vicenç de Baó
Art romànic
Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “…
Berenguer de Cerdanya-Besalú
Cristianisme
Bisbe d’Elna (993-1003).
Fill d’Oliba Cabrera, comte de Cerdanya-Besalú, i d’Ermengarda, i germà petit del futur bisbe Oliba de Vic Actuà al costat dels seus germans comtes, especialment en la donació del monestir de Sant Pau de Fenollet, patrimoni familiar, a l’abadia de Cuixà 1000 Morí a la batalla d’Albesa 1003, contra els sarraïns
Santa Maria de la Perxa (la Cabanassa)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina