Resultats de la cerca

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona, es doctorà en filosofia i en dret a Madrid, on entrà en contacte amb Ortega y Gasset, García Morente, Gaos i, en l’àmbit pedagògic, amb Cossío Entre el 1926 i el 1927 fou catedràtic de filosofia a les universitats de Salamanca i Saragossa, i des del 1928 a la de Barcelona Allà liderà la renovació de la universitat i exercí una poderosa influència sobre els seus deixebles A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola marxà a França i es traslladà a Mèxic, on esdevingué professor de la Universidad Nacional Autónoma de…

Fundat el 1909 i també conegut com a Sport Club Empordanès, fou el precursor de la Unió Esportiva Figueres Nasqué com a equip filial del Casino Sport Figuerenc, entitat formada per la classe benestant de la població El seu primer partit fou contra el Girona Football Club 1909 El 1913 absorbí el Club Figueres Sport i passà a dependre del Casino Menestral Figuerenc, de caràcter més popular A l’inici jugà al Camp dels Enginyers de Vilafant i posteriorment al camp del barri del Poblenou El 1914 es dissolgué, tot i que sorgiren iniciatives similars com l’Sport Club Català…

Membre del GEiEG de Girona, fou campió de Catalunya de 400 m tanques l’any 1936, pocs dies abans d’esclatar la Guerra Civil Aconseguí el títol amb una marca de 102,2 min quan encara era un atleta júnior

Es formà professionalment amb un grup de joves periodistes a la seva ciutat natal, sota l’aixopluc de l’emissora de l’Església Posteriorment es traslladà a Barcelona, on collaborà en diversos mitjans, especialment en el  Diari de Barcelona , per al qual fou corresponsal en la descolonització d’Al-Aaiun, l’actual Sàhara Occidental Durant gairebé tot l’any 1979 fou el primer director d' El Punt , en el qual collaborà posteriorment, i també en altres mitjans Els anys vuitanta fou cooperant a Nicaragua, Bolívia i el Sàhara, i a partir d’aleshores s’especialitzà en informació i comunicació…

Doctor en dret, fou director de la societat Hifesa Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou membre del Comitè de Govern, fou senador per Convergència i Unió  per Girona a les eleccions generals espanyoles del 1982, el 1986 i el 1989 En aquesta cambra ocupà la secretaria quarta de la mesa en 1989-93 i el càrrec de portaveu del grup de CiU En 1985-86 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya Retirat de la política, es mantingué tanmateix actiu en el camp cívic i cultural Entre altres iniciatives, fou cofundador 2007 de l’Associació Triangle Blau…

Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans Entre les seves sardanes cal esmentar Capvespre, Homenatge a la Verge montserratina per a dues cobles, Rondalla, Torrentera avall, Sant Pere de Roda, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, Roses, vila de sirenes , etc Compongué altres obres per a cobla La filadora glossa, Miniatures suite, Impressions pirinenques suite, Nadala glossa, i altres diverses peces per a piano, obres líriques, etc

Fundador de la Societat d’Agricultura de l’Empordà 1845, el 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona Fundà les revistes agrícoles “El Bien del País” 1845-49 i “La Granja” 1850-55 Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles cal destacar-ne els Aforismes rurals 1849, que tingueren una gran popularitat El seu fill, Carles Fages i de Perramon , fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” 1849-85

Fundà a Barcelona la indústria d’indianes Llorenç Clarós i Companyia, que li proporcionà una considerable fortuna El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona Es féu construir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909 La seva filla Marianna Clarós es casà amb el també fabricant d’indianes Domènec Serra i Armadà , el qual continuà la indústria del seu sogre

S'incorporà amb els seus germans a la societat de capital familiar Pere Miquel i Fills, creada el 1958 pel seu pare, a partir de l’establiment d’exportació i venda a l’engròs d’ultramarins i queviures que aquest havia fundat l’any 1925 Conseller de Banca Catalana 1960, l’any 1993 fou cofundador de Miquel Alimentació Grup , del qual esdevingué president i conseller delegat, empresa que ha esdevingut líder a l’Estat en la distribució alimentària a l’engròs Conseller de més de vint societats de sectors diversos, fou membre del Consell Consultiu de Foment del Treball i assessor del Departament de…