Resultats de la cerca

Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i el 1915, respectivament Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat Collaborà com a conseller d’estat amb la Dictadura de Primo de Rivera Representant de la UGT en el comitè revolucionari 1930, fou ministre de treball de la República 1931-33 i fou elegit president del PSOE 1932-35 A causa dels problemes plantejats en la collaboració governamental i dels fets d’octubre del 1934 amb…

Collaborà amb l’empresa Hispano Suïssa Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1940-57 i, per imperatiu oficial, compaginà el càrrec amb el de president de la Federació Catalana d’Automobilisme des del 1943 Collaborà en l’organització del Gran Premi Penya Rhin, en un final d’etapa del Ralli de Lisboa 1947, en la recuperació de la Volta a Catalunya 1954 i en la creació de la Copa Montjuïc d’automòbils 1954

El 2007 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del PSG Móstoles Amb el Barça ha guanyat tres Lligues 2011, 2012, 2013, tres Copes d’Espanya 2011, 2012, 2013, cinc Copes del Rei 2011-14, 2018, dues Copes d’Europa 2012, 2014 i tres Copes de Catalunya 2008, 2009, 2010 Al final de la temporada 2017-18 es retirà Amb la selecció estatal guanyà un Campionat del Món 2004 i un d’Europa 2005

Fill de l’històric dirigent socialista Eduardo López Albizu, el 1975 ingressà a les Joventuts del PSOE del País Basc PSE, de les quals fou secretari general del 1985 al 1988 Abandonà els estudis d’enginyeria industrial per ocupar l’escó al Congrés dels Diputats el 1987 fins el 1989 Dins del PSE, ha estat successivament secretari d’organització 1991-95, secretari a Biscaia 1995-2002 i secretari general del partit des del 2002, en substitució de Nicolás Redondo Terreros Membre del comitè federal del PSOE i diputat al Parlament basc des del 1991, a partir del 2002 ha encapçalat les llistes…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

S’inicià al Club Gimnàstic de Tarragona El 1941 fou subcampió de Catalunya en llargada i triple salt A partir del 1942 passà al Club Natació Reus Ploms, amb el qual competí fins el 1955, bàsicament en els llançaments També jugà a bàsquet amb el SEU, l’Escola de Treball i el Nàstic El 1956 tornà al Nàstic i en reorganitzà la secció d’atletisme Participà en les proves de veterans, i assolí diversos títols catalans i estatals El 1967 fou nomenat president de la Federació d’Atletisme de Tarragona, càrrec que implicava ser vicepresident de la federació catalana El 1981 es retirà i fou nomenat…

Format al Club Natación Tres Cantos de Madrid, jugà al Real Canoe NC 2002-04, amb qui guanyà el Campionat d’Espanya juvenil 2003 Més tard, jugà al Club Natació Atlètic-Barceloneta 2005-08 i al Centre Natació Mataró 2008-10, i retornà al CN Atlètic-Barceloneta l’any 2010 Guanyà dotze Lligues estatals 2006-08, 2011-19, deu Copes del Rei 2006-08, 2010, 2013-18, vuit Supercopes d’Espanya 2006-08, 2011, 2013, 2015-17 i vuit Copes de Catalunya 2007, 2008, 2010, 2013-17 Participà en diverses Eurolligues Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en el Campionat del Món júnior 2005, i…

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

La temporada 1989-90 s’incorporà al planter del Manresa Esportiu Bàsquet, i passà per l’equip vinculat CB i GE Manresa 1992-95, el CB Valls 1995-96 i el CB Gijón 1996-97, malgrat que la temporada 1992-93 debutà en la màxima categoria amb el Manresa Escorta, formà part del primer equip del Bàsquet Manresa tres temporades 1997-2000, amb el qual guanyà la Lliga 1998 Posteriorment, jugà amb l’Unicaja de Màlaga 2000-02, el Joventut de Badalona 2002-07, el Bilbao Basket 2007-11 i des de la temporada 2011-12 al Lleida Basquetbol de la LEB or També guanyà la Copa Korac 2001, l’Eurocup 2006 i la Lliga…

Soci del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB, el 1972 descobrí l’avenc B-15 a Escuaín Osca i formà part del grup del GEB que l’uní amb les Fuentes de Escuaín 1980, amb el qual obtingué la integral de més profunditat del món 1151 m És coordinador i coautor dels llibres Les mines de la serralada de Marina 2000 i Les mines d’aigua de la serralada de Marina 2004