Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Friedrich August Wolf
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany, professor a la Universitat de Halle (1783) i a la de Berlín (1810).
És autor de Prolegomena ad Homerum 1795, on intentava de provar que la Ilíada i l' Odissea havien estat compostes amb fragments èpics d’èpoques diferents, i de Darstellung der Altertumswissenschaft nach Begriff, Umfang, Zweck und Wert ‘Presentació de la ciència de l’antiguitat com a concepte, abast, objectiu i valor’, 1807, manifest de la nova filologia clàssica, dedicada a Goethe
Rudolf Friedrich Wasmann
Pintura
Pintor alemany.
Deixeble, entre d’altres, de Cornelius a Munic Residí a Roma des del 1832, i es relacionà amb els natzarens El seu estil, però, especialment en els paisatges, s’adscriu a un realisme amable Fou també un notable retratista Té obra a museus de Hannover, Munic i altres ciutats alemanyes, especialment al Kunsthalle d’Hamburg
Friedrich Vordemberge-Gildewart
Pintura
Pintor holandès d’origen alemany.
Després dels seus estudis d’arquitectura, que l’influïren fortament, conreà exclusivament la pintura El 1924 fundà el grup K, tot mantenint contactes amb el grup De Stijl de Leiden Membre del Cercle et Carrée 1930, participà en la fundació del grup Abstraction-Création, a París 1932 Fou fidel al neoplasticisme, però l’adaptà al seu propi estil a les seves obres, titulades sempre Composició , en substituí les verticals, les horitzontals i els quadrats per diagonals i triangles
Johann Friedrich Reichardt
Música
Compositor i crític musical alemany.
Estudià amb el seu pare, Johann, i a la Universitat de Königsberg amb Kant Fou mestre de capella de la cort de Berlín 1775-94 Compongué singspiele , òperes a la francesa Das Zauberschloss ‘El castell encantat’, 1802, simfonies i música de cambra
Friedrich von Recklinghausen
Metge alemany.
Fou professor a les universitats de Königsberg, Würzburg i Estrasburg Alsàcia Descriví els canals del teixit connectiu que duen el seu nom i diverses malalties, com la neurofibromatosi múltiple Estudià també els histiòcits
Friedrich August Raschig
Química
Químic alemany.
Treballà a la Universitat de Berlín 1895 i a la BASF de Ludwigshafen 1887 Inventà l’aparell d’absorció que duu el seu nom, descobrí la nitramida i la cloramina i perfeccionà els mètodes per a obtenir hidroxilamina i fenol Publicà Schwefel-und Stickstoffstudien 1924
Friedrich Wilhelm Raiffeisen
Economia
Història
Militar
Militar i economista alemany.
Impulsor del cooperativisme, fundà una cooperativa de consum a Weyersbusch 1846, així com diverses cooperatives agràries Raiffeisenvereine i de crèdit Publicà Die Darlehenskassenvereine ‘La unió de les caixes de préstec’, 1866 i fundà 1879 el periòdic Landswirtschaftliches Genossenschaftblatt , òrgan de les cooperatives
Friedrich Wilhelm Foerster
Educació
Pedagog alemany.
Per raons polítiques emigrà a Suïssa 1920 i als EUA 1940 Representà la tendència moderada entre els partidaris de la renovació pedagògica del començament del s XX i s’interessà per les qüestions d’ètica sexual Escriví Sexualethik und Sexualpädagogik ‘Ética sexual i pedagogia sexual’, 1907, Lebensführung ‘Guia de la vida’, 1909 i Religion und Charakterbildung ‘La religió i l’educació del caràcter’, 1926
Friedrich Adolf Diesterweg
Educació
Pedagog alemany.
Director de l’escola normal de Berlín, fou destituït 1850 a causa d’anar a favor de la independència de l’ensenyament públic respecte al control de l’Església protestant
Friedrich Wilhelm Herschel
Astronomia
Astrònom alemany.
Començà estudiant música i el 1757 es traslladà a Anglaterra on, empès per la seva afecció a l’astronomia, construí un telescopi de reflexió 1773-74 L’any 1781 descobrí el planeta Urà Pensionat per Jordi III d’Anglaterra, estudià un gran nombre de nebuloses desconegudes, estels dobles, els cometes del 1807 i del 1811, dos satèllits de Saturn, etc Féu notar l’existència de raigs calorífics més enllà del vermell de l’espectre solar raigs infraroigs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina