Resultats de la cerca

Fill tercer de Carles de Rocabruna i de Ponts Cadet del cos de guàrdies valones del rei 1784, el 1801 es trobà a la guerra contra Portugal i el 1808 fou fet presoner pels francesos a Barcelona aconseguí de fugir, s’uní al comte de Caldagués i anà a Madrid, on novament fou fet presoner i d’on tornà a evadir-se i anà al front de lluita d’Andalusia i, més tard, al setge de Pamplona Liberal, el 1822 fou fet presoner, però aconseguí de passar a Gibraltar i retornà a Madrid quan pujaren els liberals al poder Fou ascendit a mariscal de camp i fet governador de Toledo 1824 i de Girona 1825

Cinquè duc d’Osuna i duc consort d’Uceda, marquès de Peñafiel i consort de Frómista, comte d’Ureña Fill de Juan Téllez-Girón y Enríquez de Ribera , el succeí com a cap de les galeres de Sicília 1656, després d’uns quants anys al Milanesat Lluità a Portugal 1657-64, però es desprestigià amb la derrota de Castelo Rodrigo 1664 Nomenat lloctinent de Catalunya 1667-69, en esclatar la guerra de Devolució contra Lluís XIV de França hagué d’organitzar la defensa del Principat les seves exigències d’armes i tropes li feren mantenir relacions tibants amb les autoritats catalanes Féu costat al moviment…

Estudià a Salamanca i fou gentilhome de cambra del futur Felip IV de Castella En regnar aquest, el seu oncle Baltasar de Zúñiga fou primer ministre, i quan morí 1622, el comte duc ocupà el seu lloc Hereu ideològic dels arbitristes i de la tradició imperial, concebé un programa polític basat a mantenir l’hegemonia dels Habsburg hispànics a Europa Però l’esgotament financer i de recursos humans de Castella —per la immensa pressió fiscal i la crisi del comerç americà— condicionava aquesta política a una profunda reforma econòmica i militar, que, amb tot, els triomfs assolits el 1618 a la…

Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…

Genealogista Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà 1599, senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava Fou majordom del rei Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà

El 1677 publicà les Ordinaciones del comtat de Ribagorça, fetes imprimir pels síndics generals del comtat

Cinquè duc de Sanlúcar la Mayor, segon marquès de Leganés i segon de Morata de la Vega i de Mairena i comte d’Azarcóllar Era fill de Diego Felipe Mesía-Dávila y de Guzmán i, per part de mare, net d’Ambrogio Spinola Fou governador d’Orà i, en 1666-67, lloctinent de València

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…

Vuitè comte de Galve Fou virrei de Nova Espanya 1688-96 Durant el seu virregnat, reprimí una rebellió popular a la capital, motivada per la fam 1692, refermà la presència espanyola a Nou Mèxic i dirigí la lluita contra els francesos a Louisiana i a la Hispaniola

El 1644, essent encara molt jove, escriví un resum d’història de Catalunya des de la invasió musulmana fins al tractat de Corbeil del 1258, inspirat per la polèmica politicohistòrica de la guerra dels Segadors, que de fet és un exercici escolar que posteriorment revisà Més endavant rebrollà el seu interès per la història de Catalunya, en part a causa d’enllaços familiars, que el dugueren a investigar la genealogia de la casa de Montcada, però també per curiositat purament històrica Encetà una ambiciosa història de Catalunya des de la reconquesta carolíngia, que feu arribar fins al començament…