Resultats de la cerca

La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del cardenal…

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

Segon marquès de Caldes de Montbui i comte consort de Solterra Fill gran de Domènec Joan Sanllehy i Alrich , succeí en el títol la seva mare El 1936 fou admès a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en fou president del 1942 al 1954 i hi llegí El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta , que publicà el 1943 en castellà També publicà La successió de Carles II 1933, publicat simultàniament en castellà, Notas históricas 1941 i Los descendientes legitimados de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles 1951 També fou membre de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona

Estudià ciències econòmiques i periodisme Després d’uns quants anys en què treballà com a economista, es dedicà al periodisme i muntà una editorial de publicacions infantils Formà part dels GARS Grups d’Acció i Reflexió Socialista, grup que posteriorment passà a integrar el Partit Socialista del País Valencià Amb la integració del partit valencià en el PSOE fou elegit president de la diputació provincial de València 1979-83 Posteriorment promogué, dins el PSPV-PSOE, el corrent denominat Democràcia Socialista

Emigrà a l’Argentina el 1920, on fou un dels principals promotors de la cultura catalana Fou director de la revista Catalunya de Buenos Aires i editor dels sis llibres que la revista publicà, en català i d’autors exiliats 1939-41, sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà

Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, Còrdova i Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat És autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva

Fou creat el 2005 com a projecte en comú de dues entitats amb una llarga tradició en el bàsquet femení de Girona el Club Esportiu Santa Eugènia de Ter i el Club Bàsquet Vedruna L’equip sènior, després de dos subcampionats 2007, 2008, guanyà la Lliga Femenina 2 2009 i assolí l’ascens a la màxima categoria estatal Es proclamà campió 2015, 2019 i subcampió 2016 de la Lliga Femenina També fou campió 2015, 2019, 2022 i subcampió de la Supercopa d’Espanya 2013, 2018, 2019, i ha guanyat una Copa de la Reina 2021 i en cinc ocasions ha estat segon 2017, 2018, 2019, 2020, 2022 Ha estat…

Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…