Resultats de la cerca

Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau…

La imatge és d’alabastre del final del segle XV o el començament del XVI L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon , cedit pel comte Ramon Berenguer de Barcelona a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el 1106

Escrita en castellà, nasqué amb la intenció de difondre la cultura física i els beneficis de la pràctica dels esports atlètics, com el pedestrisme, l’atletisme i la natació El seu director fou Albert Maluquer, i el redactor en cap, Guerau Garcia

La seva església Sant Pere depèn de la parròquia de Pradell de Sió El castell de Ventoses fou donat l’any 1131 pel vescomte d’Àger, Guerau Ponç de Cabrera, als hospitalers, i pertangué a la cambra del gran prior de Catalunya

El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i…

El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti

Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…

No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos , situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173…

Fill segon de Guerau Alemany V i de Berenguera de Querol Assistí a la reconciliació de Jaume I amb el comte d’Urgell 1217 Féu edificar un hospital dins el monestir de Santes Creus, d’on foren monjos els seus fills Bernat i Alemany Prengué part en la conquesta de Mallorca, on morí

Fou collaborador d’ En Patufet , i des del 1968 ho fou de Patufet , la represa de l’antiga capçalera, on signava amb els pseudònims de Guerau i R Bir És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties 1935 i de novelles roses de la Biblioteca Gentil