No es tenen gaires notícies sobre el castell del Canós. No se n’ha trobat cap esment fins el 1120, en què Guillem Pere i la seva muller Sicarda donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell el castell de Cannons o Cannos, situat al comtat d’Urgell, a l’apèndix de Sant Donat de Sedó, amb el pacte que el retindrien mentre visquessin ells i el seu fill al servei de la canònica d’Urgell. Entre els nobles signataris de la carta de poblament d’Agramunt de l’any 1163, hi figuren Arnau i Martí del Canós, potser relacionats amb el terme. En el testament sacramental de Guerau de Granyena del 1173, es llegà el castell del Canós a Santa Maria de la Seu. El 1207 era castlà del Canós Bernat de Granyena. Al començament del segle XIV consta que el Canós havia passat als Satorre, també senyors de Fonolleres. Entre el 1365 i el 1371 el Canós tenia 16 focs i estava sota el domini de Guerau Satorre. Als segles XVI i XVII esdevingué dels Marc, senyors del proper castell de Montcortès, i més tard dels Moixó. A la fi de l’antic règim el llogaret era dels Pedrolo.
El Canós, al sud del terme municipal, és una petita vila closa que ha conservat part de les muralles d’època altmedieval. L’antic castell del Canós podria correspondre al gran casal anomenat Can Moixó.