Resultats de la cerca
Es mostren 982 resultats
Fedanci
Història
Vicari del comte Guifré, a qui ajudà en la conquesta i el repoblament de la plana de Vic.
El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme Ripollès Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer
L’aplec de Ripoll
El 15 de novembre de 977 hi hagué, a Ripoll, un important acte de contingut religiós i polític Hi assistiren els principals jerarques civils i religiosos dels comtats catalans, entre els quals Miró Bonfill, bisbe de Girona i comte de Besalú Fruia, bisbe de Vic Borrell II, comte de Barcelona, i Oliba I, comte de Cerdanya Atesa la funció religiosa de la reunió procedir a la tercera consagració de l’església monacal de Ripoll, els clergues hi devien predominar a més de bisbes, hi havia canonges, sacerdots, monjos, levites i abats Del bisbe Guisad d’Urgell es diu que “era present en l’esperit,…
Los condes de Barcelona vindicados
Historiografia catalana
Obra de Pròsper de Bofarull i Mascaró en dos volums publicada el 1836 amb el títol de Los condes de Barcelona vindicados y cronología y genealogía de los reyes de España considerados como soberanos independientes de su marca.
Ja era escrita l’1 d’agost de 1833, quan Bofarull la dedicà a Ferran VII per haver-li confiat la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814 S’inicia amb un escrit preliminar i justificatiu, seguit d’un sumari historicocronològic en vers dels comtes de Barcelona des de l’origen fins al principi del sxix una taula cronològica dels comtes sobirans de Barcelona des de Guifré el Pelós i, després, dels reis d’Espanya fins a Isabel II una introducció general que explica els orígens de la sobirania comtal, de la ciutat de Barcelona i de l’emblema de les quatre barres i, finalment, l’estudi de la…
Miró
Història
Vescomte d’Urgell (1035/36-1079).
Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon
Sant Just i Sant Pastor de Llonat (els Masos)
Art romànic
Església avui desapareguda que es trobava ai llogarret de Llonat, a l’indret de la plaça Apareix per primer cop esmentada l’any 1035, en què el comte Guifré II de Cerdanya feu diverses donacions a Sant Martí del Canigó abans de retirar-s’hi com a monjo Entre les afrontacions de l’alou de Marquixanes, amb els seus vilars de Joncet, Avellanet, Favars, i els dos masos que són a Llonat, hom consigna l’era de davant de l’església de Llonat Tingué consideració de capella
Castell de Toneu (Oristà)
Aquest castell sorgí a causa de la desaparició del castell d’Oristà, però tingué una vida molt efímera El castell apareix com a tal el 1045 en el testament de Bernat Guifré de Balsareny, el qual deixà al seu germà Guillem el castell de Toneu Després pràcticament desapareix de la documentació i segurament que passà a la canònica vigatana per donació del bisbe Guillem de Balsareny Sobre el Prat de Toneu hi ha un puig, en el qual encara són perceptibles els vestigis del castell
Sigfrid Bosch
Historiografia
Literatura catalana
Historiador de la literatura.
Llicenciat en dret Publicà articles erudits sobre els desafiaments del segle XVI i sobre tractats de cavalleria Les partides i els textos catalans didàctics sobre cavalleria Preparà un estudi sobre Tirant lo Blanc , que restà inèdit en marxar al front, i del qual foren publicats pòstumament els fragments Les fonts orientals del “Tirant lo Blanc” “Estudis Romànics” II, 1949-50 i La batalla a “ús e costum de França” en el “Tirant lo Blanch” “Estudis Romànics” III, 1951-52 És germà del periodista Guifré Bosch
,
sobrenom
Història
Sociologia
Dret civil
Nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom.
Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc
Castell de Balsareny
Art romànic
Situació Vista del conjunt medieval de Balsareny, amb el castell i, més a primer terme, l’església romànica de Santa Maria del Castell J Pagans TAVISA El castell de Balsareny s’aixeca damunt el cim d’un tossal arenós i de forma cònica, a la riba dreta del Llobregat, al costat de llevant del terme Long 1°52’44” — Lat 41°52’19” Per arribar-hi cal pendre la carretera de Manresa a Berga Poc després d’haver passat la població de Balsareny, entre els quilòmetres 16 i 17, a mà dreta, hi ha un camí en molt bon estat que hi puj a FJM-AMB Història Apareix esmentat el 951 En antics documents d’època…
Sant Martí de Llanera de Solsonès
Art romànic
L’escassa documentació que tenim, i la manca de restes arquitectòniques de l’antiga església de Sant Martí, fan que ens hagi estat impossible d’escatir-ne la situació geogràfica exacta malgrat tot, creiem que era prop de l’església parroquial que hi ha al costat de la caseria senyorial de Llanera Segons Cebrià Baraut, ha desaparegut l’acta de consagració de Sant Martí de Llanera de l’any 1060, però n’existeix una còpia del segle XIII a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell La consagració fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell, a precs dels habitants del lloc, fundadors i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina