Resultats de la cerca

Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986

Fou professor a la facultat de lletres de la Universitat de Tolosa escriví treballs sobre gramàtica provençal i, principalment, sobre els trobadors A partir del 1913 collaborà diverses vegades amb articles a l’Institut d’Estudis Catalans D’entre les seves obres destaquen Les Troubadours 1908 i Histoire sommaire de la littérature meridionale au Moyen Age 1921

Competí representant el Club Halterofília Barcelona Aconseguí la primera posició a la Lliga Catalana en la categoria de 62 kg 2012

Es formà amb el Gran Mestre Doc-Fai Wong Professor d’instructors de taitxí a Catalunya Fundà el CE de Lluita Suau i Amable 2007, que fou el primer club esportiu de taitxí de Catalunya

Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25

Contribuí a l’avenç de la teologia positiva durant el segle XIX Fou professor a Würzburg des del 1854, any que publicà la seva obra fonamental, Enchiridion symbolorum et definitionum, antologia de documents dogmàtics i doctrinals del magisteri eclesiàstic des dels primers temps, de gran ajut per als estudiosos de la teologia Té també un important recull de texts litúrgics orientals Ritus orientalium, Coptorum, Syrorum et Armenorum in administrandis Sacramentis 1863-64

Els seus experiments amb productes químics sensibles a la llum i, més tard, la seva associació amb Daguerre en feren un dels precursors de la fotografia Fou el primer a emprar la “cambra fosca” i el primer a obtenir un negatiu fotogràfic, el dia 9 de maig de 1816 Fou també l’introductor del mot “fotografia”

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47

Influí en els inicis de la Revolució Francesa amb les seves obres Essai sur les privilèges 1788 i, sobretot, Qu'est-ce que le Tiers État 1789 Diputat i un dels impulsors del jurament del Jeu de Paume, inicialment fou membre del Club dels Jacobins, però el 1791 evolucionà cap a posicions més moderades i formà part del Club des Feuillants El 1799 formà part del consell executiu del Directori, i, per tal de consolidar les conquestes revolucionàries burgeses en un govern fort enfront de la pressió dels jacobins i dels monàrquics, instigà el cop d’estat del 18 de brumari Fou un dels tres cònsols…

Estudià a la Universitat de Viena, on fou alumne de Wieser, Philippovič i Böhm-Bawerk A Anglaterra es relacionà amb Marshall i Edgeworth Fou professor a les universitats de Cernowitz i Graz Escriptor prolífic, el seu primer llibre, sobre la natura i el contingut de la ciència econòmica, Wesen und Hauptinhalt der theoretischen Nationalökonomie ‘Essència i contingut principal de l’economia teòrica nacional’, 1908, fou seguit d’una notable obra de creació Theorie der wirtschaftlichen Entwicklung ‘Teoria del desenvolupament econòmic’, 1912, que introduí una interpretació dinàmica del…