Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Olot 1986-96, en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 assolí una medalla de bronze en 400 m lliure i una de plata en 100 m lliure Posteriorment es retirà

Començà a jugar el 2001 amb l’INEFC de Lleida, i continuà la trajectòria en el GEiEG fins el 2012, quan es retirà Jugà de mig d’obertura Amb la selecció espanyola de rugbi a 7 disputà un Campionat del Món i es proclamà subcampiona d’Europa 2008

Cinturó negre vuitè dan de karate, tercer dan de taekwondo, segon dan de hapkido i primer dan de kendo Compaginà els entrenaments de hapkido i taekwondo fins que el 1970 començà a disputar competicions oficials de karate, i fou el capità de la selecció espanyola Ocupà el càrrec de director tècnic i seleccionador estatal 1975-80 Durant vint anys dirigí la seva pròpia escola d’arts marcials a Madrid Publicà, entre altres obres, Enciclopedia de las artes marciales 1981 i Formalización del karate deportivo 1982 També collaborà en publicacions especialitzades

S’inicià en el kàrting, on guanyà dos títols d’Espanya i un de Catalunya També fou subcampió del d’Àsia-Pacífic i del Trofeu Margutti 2004 Passà pel programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya i entrà a l’equip Audi 2010 per córrer el Campionat d’Alemanya de turismes DTM, i esdevingué el primer pilot de l’Estat espanyol a participar-hi El primer any aconseguí el títol de millor debutant i l’any següent pujà al podi per primera vegada

Guanyà el Campionat de Catalunya de 3000 m llisos en pista coberta 2000 Posteriorment compaginà l’especialitat de cros amb els 3000 m obstacles Fou campió d’Espanya de cros 2006 i de 3000 m obstacles 2009, 2010, i de Catalunya d’aquesta última especialitat en cinc ocasions 2006-10 L’any 2006 baté el rècord català amb un registre de 812,86 min Participà en sis mundials de cros curt, en els quals guanyà la medalla de bronze per equips 2002, i en tres mundials de cros llarg En 3000 m obstacles, guanyà la medalla d’or al Campionat Iberoamericà 2000 i la de plata als Jocs Mediterranis 2001, i…

S’inicià en l’equip de bàsquet de Santa Susanna, passà a l’Universitat Barcelona BF 2001-03 i la Unió Esportiva Mataró 2003-06, i fou campiona d’Europa cadet amb la selecció espanyola A continuació fitxà pel Baloncesto Avilés 2006-07, de la Lliga Femenina 2, i l’Uni Girona 2007-11, amb el qual debutà en la màxima categoria

Milità a la Lliga Regionalista, fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat provincial i alcalde de Barcelona 1935 Es dedicà a l’estudi del dret català i al seu ensenyament des de molt jove Fou ponent de divisió territorial universitària al Primer Congrés Universitari Català 1903, secretari de la Federació Escolar Catalana 1904 i director de l’Escola d’Administració Pública de la Mancomunitat Fou també president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1917 i catedràtic de dret civil català a la Universitat 1932 Fou, encara, membre de la comissió compiladora del dret…

El 1905 interpretà Terra baixa, Mar i cel i Sol, solet , d’Àngel Guimerà A Madrid, féu teatre castellà amb la companyia Guerrero-Mendoza, amb la qual actuà també a Barcelona Anà a Amèrica, on fou director del Teatro Nacional de Montevideo, i actuà a diverses ciutats argentines Féu noves temporades a la península Ibèrica amb Enric Borràs Teatre Català de la Comèdia, 1936-37, i tornà a Buenos Aires

Després d’exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità inicialment en el republicanisme federal tingué sempre una actitud favorable al catalanisme i, fracassat un intent d’apropament a la Unió Catalanista el 1899, deixà Vallès i Ribot i s’incorporà a la Lliga Regionalista 1901 Tanmateix, aviat trencà amb aquesta, arran de l’actitud de Cambó durant la visita d’Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i el principal inspirador ideològic d’"El Poble Català” Aconseguí de dur gradualment els dissidents de la Lliga cap a la definició d’un nacionalisme republicà esquerrà,…

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…