Resultats de la cerca

Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Vida i obra És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llen-guatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella Bibliografia Pagès, A 1936 1 Vegeu bibliografia

Amb el Club Petanca Salt guanyà el Campionat Provincial de Girona i quedà subcampió d’Espanya 2002 Després passà al Club Petanca Girona, amb el qual aconseguí bons resultats als Campionats de Catalunya

S’especialitzà en la modalitat hípica de concurs complet Obtingué la medalla de plata als Campionats de Catalunya 2000 Participà en diverses competicions en l’àmbit internacional Formà part de la selecció espanyola

Guanyà la cursa per a neòfits de Barcelona 1908 i fou subcampió d’Espanya, sota el nom de Copa Ciutat de Viena 1909 En la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, fou segon en la general i primer en la classificació de corredors de segona categoria 1912 Aquell mateix any guanyà les Sis Hores de Pista amb Josep Magdalena

Competí representant el Club de Boxa Segle XX de Barcelona Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant en tres ocasions 1979, 1980, 1981 Formà part de l’equip que representà la federació catalana en els campionats estatals de boxa amateur 1981

La seva església parroquial és dedicada a sant Martí

Existia ja el 1312 Posteriorment canvià el nom pel de Sant Martí de Minoves

Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen

Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de l’església…