Resultats de la cerca

Format a Còrdova 1922-25 i a Madrid 1925-30, on fou deixeble de Vázquez-Díaz Es presentà individualment a Còrdova 1928 Establert a Barcelona 1930, s’assimilà a la vida cultural catalana Exiliat el 1939, exposà a París, Perpinyà i —individualment— a Banyuls De nou a Barcelona, feu exposicions individuals els anys 1944, 1946 i 1950, i fundà una escola d’art amb deixebles com Joan Ponç o J Hernández i Pijuan El 1948 fou cofundador i principal animador del Saló d’Octubre de Barcelona De nou a Còrdova 1952, fundà un obrador de treballs en cuir, i ha continuat exposant És professor i…

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca…

Establert a Lleida almenys des del 1180 El 1193 fou nomenat pel bisbe Gombau de Camporrells mestre de l’obra de la seu lleidatana, installada llavors a l’antiga mesquita, i coneguda més tard per Santa Maria l’Antiga Hi feu diverses obres Inspirant-se en l’escola romànica tolosana, projectà l’actual catedral vella Les obres començaren el 1203 i foren prosseguides per ell mateix almenys fins el 1221, any en què consta ja difunt Aquell any el capítol feia tractes, una compravenda amb Berenguer de Coma , que sembla ésser un nebot de l’anterior, sobre un alberg o obrador que havia…

La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la idealització…

Veí de la ciutat de València Sobre seu i sobre Andreu Marçal de Sax ha estat bastit tot l’esquema de la pintura internacional de la branca borgonyona a València La seva activitat és documentada des del 1390 Malgrat la quantitat de documents referits a ell i d’obres conservades que se li poden atribuir, la definició correcta de les seves característiques personals és molt difícil d’aïllar, perquè és qüestió d’un fenomen d’obrador, més que d’una única persona Del retaule de la Mare de Déu per a l’església de Sarrió Aragó, del 1404, hom ha extret les característiques del cercle però…

Professor de filosofia a l’ensenyament secundari des del 1979 i catedràtic des del 1993, va ampliar estudis a França i a Alemanya, on el 1974 obtingué el Magister Artium a la universitat de Munic Amb un coneixement profund de la filosofia occidental, des dels autors clàssics fins a Einstein, s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics i en els mestres de l’escolàstica És el traductor d’Agustí d’Hipona 1991 i d’Aristòtil 1995 i 1999 per a la Fundació Bernat Metge Anteriorment havia versionat i editat l’obra del mestre Eckhart 1983, Dionís Areopagita, sant Anselm 1988 i sant Tomàs d’…