Resultats de la cerca

Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, es doctorà el 1997 en filosofia per la Universitat de Stirling Escòcia Exerceix la docència a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993, i com a professora titular del Departament de Comunicació des del 2003, d’on fou vicedegana en 2000-04 És també membre de la Junta d’Estudis de Periodisme d’aquesta universitat i fou membre de la Junta del Collegi de Periodistes de Catalunya nomenada el 2001 És autora de  diverses publicacions sobre mitjans de comunicació de massa en relació amb el concepte d’identitat collectiva i l’esfera pública S’…

Originalment asiàtic, del S de l’URSS i potser d’algun sector de la Mediterrània oriental, fou introduït a Itàlia al temps dels romans, època en què probablement ho fou també aquí Actualment, a causa de les introduccions, ocupa àmplies zones d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord Sedentari, és present una mica pertot arreu al N dels Pirineus i una bona part de la Catalunya humida i Andorra Al País Valencià es considera no reproductor i poc freqüent Borriana, algunes finques de caça dels voltants de Requena A les Illes és sedentari, molt localitzat a Mallorca Els Països Catalans,…

A mitjan dècada de 1980 hom introduí el terme cava com a resultat de les pressions del sector vitivinícola francès, el qual argumentava que el vi escumós produït a l’Estat espanyol s’apropiava indegudament del nom francès o la seva traducció al català o al castellà per tal com constituïen begudes diferents Acceptat oficialment i comercialment el canvi de denominació, ha tendit a imposar-se fins al punt de desplaçar el tradicional de xampany  en l’ús comú, àdhuc per als productes en les etiquetes dels quals no figura la denominació d’origen Aquest canvi fins i tot fou assumit per la…

La séquia d’El Campo de Arcís pren l’aigua del riu Magre

Hi passa la carretera de Xàtiva a Gandia

El trencalòs Gypaetus barbatus és un voltor conegut pel seu hàbit peculiar d’alimentació, que consisteix a menjar-se el moll dels ossos, els quals trenca deixant-los caure des de grans alçàries No és, doncs, pròpiament, un ocell rapinyaire, sinó una mena de voltor que aprofita els sobrants dels altres La seva silueta, però, és més d’esparver gros que no pas de voltor, gràcies a la forma de les ales i de la cua, que mostra en vol a dalt Xavier Parellada i Oriol Alamany Nia als Pirineus centrals i, actualment, els ocells que s’observen esporàdicament cap a l’W i al S procedeixen d’aquesta…