Resultats de la cerca
Es mostren 539 resultats
el Fondó dels Frares
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor longitudinal subbètic; el terme fou segregat el 1926 del Fondó de les Neus, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella i amb el seu modelat àrid sobre rocam tendre al peu de les serres d’Albatera i dels Frares.
Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut El terme comprèn, a més, la caseria de les Cases de Galiana
batalla d’Almenara
Història
Militar
Batalla que tingué lloc al S de la vila d’Almenara (Plana Baixa) el 18 de juliol de 1521.
Fou el primer enfrontament important entre les tropes d’Alfons d’Aragó i de Portugal, duc de Sogorb, i les forces agermanades —més de sis mil homes— comandades pel jurat de València Jaume Ros Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit el Maestrat Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel…
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
mestre racional
Història
Funcionari reial que tenia al seu càrrec el control de la comptabilitat de cada un dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del s XVI, per…
Giambattista Piranesi
Dibuix d’un palau de Giambattista Piranesi
© Corel Professional Photos
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Gravador i arquitecte italià.
Iniciat a Venècia, visqué gairebé sempre a Roma Entre les seves sèries de gravats, fruit d’una elaboració molt personal de les vedute de model venecià, es destaquen Opere varie d’architettura, prospettiva, groteschi, antichità 1750, el cicle Vedute di Roma 1748-1775, valuós inventari de la Roma setcentista Carceri d’invenzione 1750-60, escenografies fantàstiques d’interiors Antichità romane 1756, completat amb Magnificenza et Architettura de'Romani , reconstruccions d’un minuciós estudi topogràfic i arquitectònic i alhora d’una descordada imaginació Diverse maniere d’adornare i camini ed ogni…
Academia Naturae Curiosorum
Institució fundada el 1652 a Schweinfurt (Francònia, Alemanya) per G.L. Bausch.
L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han…
Hipòlit de Santper i Gordejuela
Historiografia
Historiador.
El 1652 prengué l’hàbit de l’orde de Montesa Estudià a València filosofia, teologia i es doctorà en cànons el 1658, i des de l’any següent fou catedràtic de dret canònic Fou secretari del lloctinent de l’orde Joan Crespí i Brizuega, canceller del regne 1666, assessor del batlle general de València 1673, capellà d’honor de Carles II 1678, procurador general de l’orde de Montesa 1680 i jutge apostòlic de la nunciatura És autor de diversos tractats en defensa de l’orde de Montesa i una història d’aquest des de la fundació, privilegis, jurisdicció, personalitats, la seva obra més important…
la Codonyera
la Codonyera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a la dreta del riu de Mesquí, límit occidental del terme, a la serra de Fórnols, que separa les conques del Guadalop i del Matarranya.
La vegetació natural és formada per unes 900 ha d’alzines, pins i pasturatges romaní i coscoll, de propietat comunal El regadiu 200 ha, que aprofita l’aigua del riu de Mesquí, és destinat al conreu d’oliveres 180 ha i de cereals Al secà predominen, així mateix, les oliveres 830 ha Hom hi conrea, a més, cereals 190 ha i vinya Hi ha ramaderia bestiar de llana, cabrum i porcí Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli i pinsos La població ha anat disminuint a causa de l’emigració al llarg del s XX La vila 499 m alt, que comprèn tota la població del…
Melesio Morales
Música
Compositor, crític i pedagog mexicà.
De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a crític musical, a vegades…
el Capelló
Jaciment arqueològic
Jaciment paleontològic
Cinglera
Cinglera del municipi de Capellades (Anoia) que conforma un conjunt arqueològic.
Ocupa una superfície de 48788 m 2 que inclou disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del bronze l’ abric Romaní , la cova dels Degotalls, la cova de la Miranda, la cova d’en Sellarès, l’estació Agut, la balma de la Costa de Cal Manel, la cova del Pau Antón, la balma dels Pinyons, la cova d’Antoni Zuleta, la cova de Lluís M Vidal, la cova del Simeó, la cova de Cal Ferrer, l’abric de la Consagració, el jaciment del camí del Pont del Bisbe, la cova de Matías Pallarès, la cova del Paranò i la cova d’en Jaume Forcada El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina