Resultats de la cerca

Bé que no és esmentada fins molt tardanament, l’església, amb categoria de parròquia, devia existir probablement des de l’origen del castell El 1255 s’esmenta el seu terme al testament de Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor de Corbera El 1316 hi havia un altar dedicat a sant Joan i més tard es construïren el de Sant Martí, el de Santa Bàrbara, el del Roser 1589, el de SantRoc, etc L’església actual, situada al capdamunt d’un serrat dins la població, fou construïda entre el 1750 i el 1777

Es troba a uns 6 km al N d’Agramunt Forma un clos tancat i reclòs sobre si mateix, amb un entramat interior de placetes i carrers ombrívols, de passos coberts i típics racons Aquest és un dels pobles més secaners de la Ribera de Sió Un camí en bon estat uneix el poble amb el cap municipal i un ramal asfaltat de 3 km el comunica amb la carretera d’Agramunt a Artesa de Segre Façana principal de l'església de Sant Pere © Antonio Mora L’església parroquial de Sant Pere, d’una nau i campanar de torre quadrada, és d'estil neoclàssic construïda al segle XVII Hi ha un gran casal de pedra anomenat el…

És ja esmentat a la Depositio Martyrum calendari romà del 354, que n'assenyala també el lloc del sepulcre ad catacumbas les actuals catacumbes de Sant Sebastià Una llegenda del segle V el fa militar i li atribueix diversos martiris, sobretot el d’ésser assagetat i el dels assots que li haurien causat la mort Fou molt popular sobretot a partir de la pesta del 680, i des d’aleshores és considerat protector juntament amb santRoc contra la pesta La iconografia sol representar-lo al moment que és assagetat Veronese, Ribera, Rubens, Ticià, Van Dyck, etc, bé…

És situat a 1 471 m alt, prop del naixement del riu de les Truites, límit occidental del País Valencià fixat per Jaume I el 1238, dins el qual restà inclòs durant uns quants anys, fins que aquest fou desplaçat al riu de Montlleó Havia estat conquerida el 1181 per Alfons I de Catalunya-Aragó Conserva les fortificacions del s XIV portes de València, de Portera, de Terol i, especialment, el notable portal de SantRoc, amb una capella De l’església parroquial, dels s XIV i XV, resta la façana La plaça major és porticada Dins el terme, vora el riu de Montlleó, hi ha l’…

Drenen el terme diversos barrancs, que aflueixen a la rambla d’Aiòder, afluent, per la dreta, al Millars Gairebé una tercera part del territori, molt accidentat, és ocupada per matollar i per pinedes L’agricultura de secà garrofers, oliveres, blat ocupa 358 ha, i el regadiu hortalisses, 12 Afectat per un radical despoblament des del 1965, minva per la mateixa decadència demogràfica més que no pas per l’emigració El poble 100 h agl 2006 505 m alt és, enlairat, a la dreta de la rambla d’Aiòder L’Església parroquial SantRoc depèn de la d’Aiòder Lloc de moriscs 16 focs…

S'estén a banda i banda del Millars, entre els contraforts septentrionals de la serra d’Espadà, al S, i la solana de Lludient, al N ja a la vall del riu de Vilamalefa El 54% de la superfície del terme 650 ha és de muntanya i garriga poc productiva Hi ha més de 200 ha de bosc de pins i de carrasques Al secà hom conrea 330 ha de garrofers, oliveres, vinya i ametllers Hi ha 16 ha de regadiu a la vora del Millars El poble 98 h 2006 és situat a la vora esquerra del riu, amb carrers estrets i rosts L’església parroquial Sant Roc, d’una nau petita i amb un altar barroc, fou agregada a la d’Espadella…

Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari  La Llar  1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna   Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de SantRoc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922,…

El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a santRoc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada…

Era una de les parròquies del terme del castell de Castellví de Rosanes Documentada a partir del 1082, el 1103 Guillem Ramon I de Castellví infeudà a Volard Ramon de Rosanes el castell de Rosanes i tres parts de l’església de Sant Esteve Sesrovires El 1176 Guillem Ramon III en el seu testament deixà una mida d’ordi a l’església El 1484 s’atorgà llicència per a restaurar l’església, que estava ruïnosa Aquesta església, que tingué els altars de la Mare de Déu, Sant Valentí, Sant Sebastià, Sant Crist, SantRoc, …

Fundat el 2005, després d’una successió de fusions de diferents clubs del barri L’any 1919 es creà el Futbol Club Artiguense i es federà el 1922 Durant els anys vint participà de manera destacada en la tercera categoria del Campionat de Catalunya El 1926 es fusionà amb el CS Llevant-Catalunya i adoptà el nom de Llevant FC Artiguense La temporada 1928-29 disputà la promoció d’ascens a la segona categoria i el 1933 fou absorbit pel Futbol Club Badalona Després de la Guerra Civil reaparegué amb la denominació d’Artiguense Unió Deportiva Entre el 1955 i el 1963 jugà a la tercera divisió del…