Resultats de la cerca

Situació Vista de conjunt de les ruïnes encara molt notables d’aquest castell, centre d’una important baronia V Buron Castell situat al cim d’un turó, als contraforts del Montseny, damunt la plana de Palautordera Mapa L37-14364 Situació 31TDG528196 El castell de Montclús és accessible pel mateix camí que porta a Santa Magdalena de Mosqueroles, d’on cal continuar vers ponent per un camí carreter que porta a les envistes del castell i a una masia propera De la feixa més baixa d’aquest mas surt un corriol que, entre dos aiguavessos, baixa fins al castell També s’hi pot accedir per la carretera…

Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el…

Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…

Hi neix la riera de Trentapasses , afluent, per la dreta, de la Tordera, que s’uneix al seu collector prop de Sant Celoni El lloc és esmentat ja l’any 1199 el seu creixement al llarg de la carretera de Girona féu que s’hi traslladés modernament la parròquia de Vilalba, de primer adaptant un petit edifici i, vers el 1930, bastint una nova església, neoromànica, obra de Josep MPericas

Situació Aquest cementiri es troba a la part nord-est de la capella de Sant Marçal de Relat Long 1°59’40” — Lat 41°54’50” Per arribar a l’església de Sant Marçal cal sortir d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra i després d’uns 6 km trencar a mà esquerra per un camí que hi porta en poca estona ADJ-JGB Necròpoli És una de les necròpoli comarcanes més interessants, puix que és l’única fins el dia d’avui que ha fornit un abundós i atractiu material ceràmic L’any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’una efímera i mútua collaboració…

Propugnava el retorn al primitiu esperit franciscà de pobresa integral i llibertat de predicació Fou aprovat per Climent VII el 1528, bé que estigué sota la jurisdicció dels frares menors observants fins el 1619 Els papes de la contrareforma, dins la qual l’orde féu un paper important, el defensaren i en diverses ocasions el declararen orde franciscà Els caputxins s’han dedicat a l’evangelització i a les missions populars Per llur iniciativa fou fundada la Congregació de Propaganda Fide, el 1662 Actualment l’orde rep el nom oficial d' Ordo Fratrum minorum S Francisci Cappuccinorum , i té 16…

Situació i presentació El municipi de Lluçà es troba al sector NW de la comarca del Lluçanès Limita al N amb el municipi d’Alpens, a l’E amb l’osonenc Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i Sant Martí d’Albars, al S amb Prats de Lluçanès i a l’W amb les terres del Berguedà de Santa Maria de Merlès, Sagàs, la Quar i Borredà De forma allargada, s’estén entre les rieres de Merlès i de Lluçanès llevat del sector de Santa Eulàlia de Puig-oriol i l’apèndix de Borrassers i del mas de la Vila d’Alpens, a llevant, entre les rieres de Lluçanès i Gavarresa El terme de Lluçà té un…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…

Situació Un dels pocs capitells que s’han conservat de la construcció primitiva M Catalán El poble d’Oristà es troba al fons de la vall de la Riera Gavarresa, a 468 m d’altitud, i a l’esquerra de la riera L’església parroquial de Sant Andreu es troba al centre de la població Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 36-13 331 x 22,2 —y 42,9 31 tdg 222429 S’arriba a Oristà per la carretera N-154, de Vic a Berga Un cop sobrepassat el punt quilomètric 12, enfront del mas Casa Miquela, surt la carretera que porta, en 10 km, al poble d’Oristà i…

La geografia física Presenta una estructura morfològica semblant a la del Vallès Occidental, però més complexa La zona alterosa de tramuntana és dominada per la Serralada Prelitoral, que consta de dues franges adossades una de conglomerats eocènics de la Depressió Central emmarcats sovint per falles, on Sant Miquel del Fai prolonga l’estructura de Sant Llorenç del Munt, i la serralada herciniana, construïda per materials paleozoics o per granit, que en part encavalquen els conglomerats i que una gran falla longitudinal, de Santa Eulàlia de Ronçana a Gualba, passant…