Resultats de la cerca
Es mostren 735 resultats
Saïd
Cinematografia
Pel·lícula del 1998; ficció de 98 min., dirigida per Llorenç Soler de los Mártires.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Centre Promotor de la Imatge Ferran Llagostera, Barcelona, Rioja Films Logroño, Institut del Cinema Català Barcelona REFERENT LITERARI Basat en la novella L’aventura de Saïd 1995, de Josep Lorman GUIÓ JL Roig FOTOGRAFIA Xavier Camí color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Pere Abadal MÚSICA Eduardo Arbide SO Boris Zapata INTERPRETACIÓ Naoufal Lhafi Saïd, Núria Prims Anna, Marouane Mribti Hussein, Mercè Sampietro Helena, la mare d’Anna, Jordi Dauder el pare de l’Anna, Samir Quchiri Ahmet, Choukri Gabteni Taib, Javier Nart l’…
Sant Joan de Bordons (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Base de l’absis, un dels pocs elements que romanen de les seves escasses ruïnes ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta església són al nord de l’antic terme de Soperuny Mapa 32-11251 Situació 31TCG078878 Des de les cases del Sas surt una pista en mal estat que mena a Soperuny Aproximadament a un quilòmetre cal desviar-se en direcció a l’est per tal de travessar el barranc del Sas A uns deu minuts de la pista hi ha el corral de Bordons o Arnau, habilitat com a habitatge A pocs metres es troben les restes de l’església MAF Història El lloc de Bordons és documentat per primera vegada l’any…
Josep Maria Font i Rius
Dret
Història del dret català
Jurista i historiador del dret català.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1960 i de la…
Ramon Bruges i Baqués
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Sabadell el 8 de setembre de 1856 Un cop acabat, professà allí mateix el 12 de desembre de 1858, anà a Moià i després a Barcelona per dedicar-se a la carrera eclesiàstica El 1862, en acabar els estudis, fou destinat a Mataró, d’on ja no es mogué fins al final de la seva vida S'inicià en l’ensenyament a la classe d’aritmètica superior, donant comptabilitat, dret mercantil, càlcul mercantil, tenidoria de llibres Durant uns quants anys fou director dels interns El 1873 els novicis foren expulsats de Moià i es refugiaren a Mataró El pare…
Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus (Canavelles)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del temple, amb la base de l’absis i un fragment del mur meridional, el més ben conservat ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la dreta del camí de les Graus, separades del castell de Serola per un petit còrrec, dit còrrec de la Coma Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 5” N - Long 2° 15’ 15” E Per anar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent Història Aquesta església és esmentada l’any 871, en un precepte del rei Carles el Calb a Sant Andreu d’Eixalada, com una de les esglésies titulars d’aquest monestir aquest sembla…
Sant Miquel dels Plans (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta antiga parròquia, avui convertida en simple capella ECSA - A Roura L’antic veïnat dels Plans, a 1 007 m d’altitud, és al nord-oest de Toévol Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 28” N - Long 2° 13’ 3” E Hom pot arribar als Plans, passant per Cabrils i Toévol, per una carretera estreta el primer tram no és asfaltat i plena de revolts que arrenca de la N-116, a mà dreta, a uns 1,5 km d’Oleta en direcció a la Cerdanya Història El lloc dels Plans, conegut des de l’any 870, fou una dependència de Sant Andreu d’Eixalada i a partir del 878 de Sant Miquel de Cuixà…
Santa Creu de Conat
Art romànic
Situació Un aspecte dels pocs vestigis que resten d’aquesta església ECSA - A Roura Els vestigis de l’església de Santa Creu són en un apèndix del SE del terme municipal de Conat, al límit amb Rià, al costat del torrent de la Santa Creu L’església se situa exactament en un antic encreuament de camins, el que anava de Rià a Conat i el que conduïa a Bell-lloc, Campelles i Vilafranca de Conflent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 17’ 13” N - Long 2° 21’ 28” E Venint de Rià per la carretera D-26 i abans d’arribar a Conat cal prendre un trencall a mà esquerra que condueix al despoblat de Bell-lloc Les…
Avel·lí Artís i Balaguer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf, editor i periodista.
Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…
,
Ferran Valls i Taberner
Ferran Valls i Taberner
© (BC) Arxiu Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…
, ,
El marc històric del romànic del Ripollès
Art romànic
Divisió territorial La configuració geogràfica del Ripollès, dotada de certa homogeneïtat, però on es destrien clarament uns sectors ben diferenciats, per força havia de condicionar des d’antic les divisions polítiques, administratives i eclesiàstiques En temps de Guifré I, comte d’Urgell i de Cerdanya i de Barcelona, Girona i Besalú, les terres que configuraven la comarca actual del Ripollès eren ja ben documentades Aleshores, responent a aquesta diversitat geogràfica, el que avui es considera Ripollès apareixia organitzat políticament i eclesiàstica en tres grans sectors, diferents la vall…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina