Resultats de la cerca
Es mostren 1227 resultats
Joan III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1674-96), fill del castellà de Cracòvia Jakob Sobieski.
Proclamat voivoda de Cracòvia 1667, després de vèncer els turcs a la batalla de Khotin 1673 succeí el rei Miquel I El 1683 tornà a derrotar els turcs a Kahlenberg, i així contribuí a l’alliberament de Viena Les seves campanyes militars arribaren fins a Moldàvia i Bessaràbia 1684-85 Més tard, abandonat pels seus aliats austríacs, hagué de cedir a les pretensions de Rússia pel tractat de Moscou 1686 Influït per la voluntat de la seva muller, Maria Casmira d’Arquien, no sabé enfrontar-se a la noblesa
Ramon Antoni Socias i Puig
Medicina
Polític i metge.
Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011
Suíntila
Història
Rei visigot (621-631).
General de Sisebut, fou elegit en morir el fill d’aquest, Recared II lluità contra els bascs i càntabres, expulsà els bizantins i dominà quasi tota la península Ibèrica Organitzà i millorà l’administració de justícia Isidor de Sevilla l’anomenà “pare dels pobres” Associà al tron el fill Ricimer i governà amb la collaboració de la muller, Teodora, i del germà, Geila Esdevingué un tirà i reprimí durament les conspiracions per això es veié odiat i abandonat Enderrocat per Sisenand, duc de Septimània, que tingué el suport franc, fou expulsat de la península Ibèrica
Francesc Badals
Història
Guerriller reialista durant el trienni constitucional (1820-23) anomenat Romanillos
.
D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior
Ferran d’Hortafà i de Ros
Història
Militar
Militar carlí, baró d’Hortafà i de Sales, senyor de Bellpuig i de Tortellà.
Formà part, com a secretari de guerra, del govern de la Regència de la Seu d’Urgell 1820-23, i el 1835, de la Junta Superior Governativa de Catalunya, de la qual era vocal Essent mariscal de camp, morí en l’acció de Sant Quirze de Besora 1836, abandonat pel general Maroto, que l’havia induït a la lluita És autor de Principios generales de geografía, matemáticas y cosmografía 1832 És ridiculitzat per Josep Robrenyo en la peça bilingüe La fugida de la Regència de la Seu d’Urgell
Nueva Tarragona
Geografia històrica
Població fundada a Veneçuela pel conqueridor Joan Orpí i del Pou el maig de 1638.
Assentada a l’extrem de la llacuna d’Uchire, on desemboca el riu del mateix nom Els exploradors hi trobaren bones terres, sabanes per al bestiar i una pesca segura A vint llegües del litoral de Nueva Barcelona, fundada també pel mateix Orpí ja hi havia hagut un poble fundat pels indis tomuces , que havien abandonat Orpí demanà a Felip IV que Nueva Tarragona i Nueva Barcelona, conjuntament amb altres territoris, fossin anomenades Nueva Cataluña, però la seva petició no tingué resposta a causa del malestar polític entre Catalunya i la monarquia hispànica
Santa Agnès del Munt
Ermita
Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme de Matadepera (Vallès Occidental), al vessant N de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac.
Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341 Als s XIV i XV hi hagué donades femenines S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595 l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot
San Salvador de Oña
Monestir
Monestir, a la població homònima de la província de Burgos, Castella i Lleó.
Fou fundat el 1011 pels comtes Sanç i Urraca de Castella com a monestir benedictí doble un de monjos i un de monges Al darrer terç del s XIX abandonat el convent pels seus monjos el 1835, els jesuïtes es feren càrrec del monestir i hi establiren un Collegi Màxim de Filosofia i Teologia El 1968 la diputació provincial de Burgos comprà l’edifici als jesuïtes, que traslladaren el Collegi a la Universitat de Deusto Cal destacar el seu cor baix, gòtic, del s XV, i el claustre, també gòtic, del XVI, atribuït a Simón de Colonia
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
Sant Miquel de Fet (Viacamp)
Art romànic
Aquesta església es troba al poble de Fet, actualment abandonat Fou una parròquia que va dependre de l’abadiat de Sant Pere d’Àger Arnau Mir de Tost vinculà els delmes de Fet 1046 i també la seva església a l’esmentada canònica El papa Alexandre III en confirmà la propietat a Àger, amb les seves pertinences, els anys 1162 i 1179 Les diverses aportacions de l’abadiat per a la dècima de Terra Santa consignen l’església de Fet regida per un capellà, amb pobres rendes L’actual edifici, en ruïnes, dataria dels segles XVI i XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina