Situació
Mur de ponent de l’església, totalment arruïnada, amb una petita finestra cruciforme a la part alta.
ECSA-X. Solé
L’església en ruïnes de Sant Andreu de Montconill es troba situada 200 m a l’est del poblat abandonat de Montconill, a l’extrem de la carena.
Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG678402.
L’itinerari per a arribar-hi és el mateix indicat en la monografia anterior. (XSB)
Història
Aquesta església, de la qual no es tenen referències documentals, fou una capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola. Devia ésser l’església del vilatge de Montconill, ara abandonat. El mas i el terme de Montconill eren propietat del monestir canonical de Santa Maria de Solsona. (ABR)
Església
Planta de l’església, encara perfectament visible enmig de la ruïna total dels seus murs, especialment de la capçalera.
X. Solé
És una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular, obert a la nau mitjançant un arc presbiteral. La volta és totalment esfondrada, així com bona part dels murs, que presenten nombroses esquerdes. L’absis té una finestra en arc de mig punt d’una sola esqueixada. Al mur de tramuntana hi ha un arcosoli d’arç de mig punt buidat al mur, dins el qual s’obre una finestra que il·lumina la nau del mateix tipus que la de l’absis. Al mur de migjorn, pràcticament desaparegut, s’endevina un altre arcosoli davant per davant de l’anterior on hi devia haver la porta d’entrada al temple, a migdia, en un sector ara molt anorreat. El mur de ponent és totalment opac, tret d’una finestra cruciforme a la part alta. L’església presenta un aparell de carreus no gaire ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, però desiguals, que palesen les formes constructives del tombant del segle XI al segle XII. (XSB)
Bibliografia
- Vidal-Vilaseca, 1981, pàgs. 300-301.