Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
François Arnal
Pintura
Pintor provençal.
Durant la Segona Guerra Mundial participà en la resistència, i al mateix temps s’interessà per la pintura El 1948 anà a París, on s’associà amb pintors com Pierre Dmitrienko i Serge Rezvani, i amb escriptors com Raymond Queneau, amb el qual collaborà en algunes obres conjuntes Els anys cinquanta anà a Tahití, on practicà una pintura d’un figurativisme esquemàtic i totèmic, que desembocà en una abstracció lírica amb freqüents incursions en el geometrisme A partir del 1962, adoptà una pintura abstracta fortament expressiva i allusiva als fetitxes del món concret Entre d’altres,…
Erwin Heilbronner
Arquitectura
Pintura
Arquitecte, interiorista i pintor alemany.
Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…
Joan Navarro i Ramon
Pintura
Pintor.
Format a l’Escola de Sant Carles de València i a Madrid Pertangué al segon grup de l’École de París tot mantenint contactes amb Barcelona Exposà per primer cop al Salon Heraldo, de Madrid 1929, i a les Galeries Laietanes, de Barcelona 1930 Participà en el pavelló de la República a l’Exposition Internationale de París el 1938 Exposà individualment a diversos països d’Europa i Amèrica La seva primera obra és figurativa, però molt influïda pel surrealisme i per Picasso i Miró És interessant la seva evolució cap a l’abstracció concreta, que té un cosmicisme molt personal…
Albert Fabra i Foignet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…
personalisme
Filosofia
Corrent filosòfic personalista francès, d’inspiració cristiana en general i iniciat vers els anys trenta del segle XX, caracteritzable com a intent de superar alhora l’individualisme i la despersonalització pròpia tant de la societat contemporània com de les tendències totalitaristes que redueixen l’home a pur moment o instrument de la col·lectivitat estatal.
N’és el representant més destacat E Mounier, el qual tipifica les estructures de l’univers personal a partir dels trets següents transcendència del procés de personalització contra l’immanentisme materialista, comunicació interpersonal contra l’individualisme, dialèctica entre interioritat i exterioritat alhora contra l’intimisme i la pura extraversió, distància crítica que possibilita la llibertat contra el determinisme, condicionament de l’opció lliure contra l’abstracció d’una llibertat absoluta, dignitat eminent de la persona contra la reducció d’aquesta a pur mitjà i…
Søren Kierkegaard
Música
Filòsof i teòleg danès.
Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament…
Antoni Ferragut i Llinàs
Escultura
Escultor.
Resident a Mallorca des dels dos anys, és considerat un dels artistes més importants de l’escultura contemporània de les Illes De formació autodidàctica, començà collaborant amb el Centre d’Investigacions i Activitats Artístiques de Xavier Corberó a Esplugues de Llobregat Barcelona Bona part de la seva producció pot classificar-se en l’àmbit de l’abstracció, tot i que sovint es detecten referències figuratives, algunes de caràcter zoomòrfic El ferro és un dels seus materials predilectes, tot i que també treballa l’acer, el metacrilat, la fusta, el marbre i el bronze, entre d’…
escola de Milet
Escola filosòfica presocràtica fundada a Milet.
Els seus membres constitueixen el primer grup que hom pot individualitzar un cop sobrepassades les teologies mítiques i les sentències morals d’arrel popular dels Set Savis Tales, Anaximandre i Anaxímenes s’esforçaren a trobar el principi únic d’on provenen totes les coses substituint els mites sobre l’origen de l’Univers per una explicació física i material Tales considerà que aquest principi primer era l’aigua, que mitjançant un procés de condensació esdevenia terra, aire i foc Anaximandre féu un pas endavant en el procés d’abstracció en identificar l’element primitiu amb l’…
Antoni Sirera i Jené
Cinematografia
Fotografia
Fotògraf i cinematografista.
Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968-74 i el…
,
natura pura
Cristianisme
Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina