Resultats de la cerca

L’església parroquial Collegiata de Sant Pere de Boltanya és un edifici del segle XVI d’estil gòtic aragonès amb nombrosos elements renaixentistes Hi destaca la volta de creueria i guarda el cadirat barroc del cor del monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan , del segle XVII A la vila hi ha les restes del castell segle XI i de la muralla medieval Als afores hi ha el monestir de la Verge del Carme, conegut com “el Sanatorio” per haver estat un centre de recuperació per a malalts de tuberculosi al llarg del segle XX, actualment rehabilitat i reconvertit en allotjament turístic de luxe En…

Membre del GATCPAC Grup d’Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània des del 1933, fou director del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances, representant del GATCPAC i també director de la cooperativa, amb el mateix nom, encarregada de la subvenció de l’obra Afiliat al PSUC 1936, el 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya Coautor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana 1937, s’exilià el 1939 i residí primer a Santo Domingo i més tard a Cuba, on collaborà en la revista ‘Per…

Afiliat al Partit d’Unió Republicana Autonomista, fou president 1918 de la Joventut Nacionalista Republicana Conseller de l’ajuntament de València 1931, fou membre de la comissió redactora de l’avantprojecte d’estatut Fou diputat a corts 1931, 1933 i 1936 i, durant la guerra civil, director general d’administració local i magistrat del tribunal suprem, com a membre d’Acció Republicana i, després, d’Izquierda Republicana El 1939 s’exilià a Mèxic, on fou conseller jurídic de l’Instituto Mexicano de Seguridad Social i redactà diversos estudis sobre legislació laboral Fou des de la…

Fou catedràtic i director del departament de dret polític a la facultat de dret de València Afiliat a la Dreta Regional Valenciana durant la Segona República, ocupà després diversos càrrecs dins la FET y de las JONS i fou vicepresident de la Diputació de València, procurador a corts i conseller nacional del Movimiento Entre les seves obres cal destacar Tratado de derecho constitucional legislación extranjera 1950, Esquema de historia constitucional de España 1948, Antonio Maura, la revolución desde arriba 1954, Canalejas 1956, Del 19 de marzo al 14 de abril 1959, Historia…

Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII, intentà debades de…

Fill d' Humbert Torres i Barberà Afiliat a la Joventut Republicana de Lleida, fou militant d' Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931, cursà estudis de dret i a la universitat fou membre de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Combaté durant la guerra del 1936-39 i fou comissari polític abans d’exiliar-se a França 1939 Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat durant el mandat de Josep Irla 1948-54 i, més tard, collaborà extraoficialment amb el president Tarradellas Havent tornat a Catalunya el 1976, es reincorporà a la direcció d’ERC Fou…

Era fill de Bernat Folch Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona Construí, a Sant Andreu de Palomar, el convent de Jesús i Maria Signà també 1861 el projecte de les fàbriques de filats i teixits de Cal Bassacs de Gironella Berguedà Publicà un Diccionario de arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos 1864 El seu germà, Lluís Folch i Brossa Barcelona, 1849 ‒ 28 de desembre de 1902, ebenista, consta afiliat al gremi de fusters fins el 1890 Tenia l’obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de…

Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia…

El 1966 s’afilià al PCE Treballà en grans empreses de diversos rams de la indústria Afiliat a Comissions Obreres, el 1976 n'esdevingué membre del comitè de coordinació general, i el 1978 membre del secretariat El 1987 substituí Marcelino Camacho a la secretaria general de l’organització A mitjan anys noranta protagonitzà una dura pugna amb el sector més ortodox del sindicat, liderat pel mateix Camacho, que culminà amb la dimissió d’aquest de la presidència De la crisi en sortí reforçat Gutiérrez, més inclinat a la negociació que no pas a l’enfrontament amb el govern i la patronal…

Es llicencià en dret i, afiliat al Frente de Juventudes, fou procurador a les Corts franquistes 1967-76 Féu carrera en l' Organización Sindical Española , de la qual fou delegat provincial a Barcelona 1970-1975 i més tard, com a home de confiança de Rodolfo Martín Villa , secretari general 1976, amb la missió de desmuntar el verticalisme Substitut de Joaquim Viola i Sauret  en l’alcaldia de Barcelona desembre del 1976 — gener del 1979, durant el seu mandat fou víctima d’intents d’assassinat, i hi introduí un estil més obert i populista, cercant l’entesa amb les associacions de…