Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Dordonya

Cabanes de pedra de Breuil (Saint-André-d'Allas, Dordonya)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Regió administrativa
Departament de la regió administrativa de Nova Aquitània, França.
La capital és Perigús Situada a l’oest del Massís Central, el sector occidental és format per les planes, i l’oriental, pels altiplans del Perigord Perigord Blanc al nord-est, Perigord a l’est i Perigord Negre al sud-est La xarxa hidrogràfica és constituïda per la Dordonya i pels seus afluents Malgrat el desenvolupament de la indústria paper, fusta, calçat, l’agricultura és el principal recurs econòmic cereals blat, blat de moro, fruita pomes, peres, patates, hortalisses, vi i tabac també és important la ramaderia bestiar boví i oví Brageirac n’és el centre més important,…
Ashanti
Divisió administrativa
Regió de Ghana.
L’Ashanti històric era una regió de turons seguits, circuïda en part pel Volta i els seus afluents, que ocupava una àrea d’uns 60 000 km 2 , amb bosc verge al sud i més al nord sabanes i bosc galeria vora els rius Els seus habitants són els aixantis, i Kumasi és la capital de l’Ashanti antic i modern La importància econòmica de la regió és determinada per les plantacions de cacau sota la protecció dels grans arbres del bosc, per la fusta dura i per l’explotació de les mines d’or i de bauxita
Essen

Panoràmica de la ciutat d'Essen
© anweber / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada al centre de la conca carbonífera del Ruhr, en els últims contraforts del massís esquistós Renà, entre els rius Ruhr al S i Emscher al N, ambdós afluents del Rin, amb port en el canal Rin-Herne Les installacions siderúrgiques ocupen l’oest de la ciutat, i els obrers s’allotgen en barris especials Kronenberg, Altenhof Essen té indústria pesant, mitjana i lleugera construcció de camions i material ferroviari, productes químics, vidre i fibres artificials Nucli terciari, és també un centre comercial que es beneficia d’una complexa xarxa de comunicacions, tant ferroviàries…
Amazones

L’Amazones prop de Manaus (Brasil)
© Fototeca.cat
Riu
Riu d’Amèrica del Sud, primer del món quant a cabal, amplària, profunditat i extensió de la seva conca, que amb els seus afluents importants, 100 dels quals són navegables i 17 tenen una longitud entre 1.500 i 3.600 km, drena una àrea de més de 6 milions de km2; d’aquests, 3 milions pertanyen al Brasil, i la resta a gairebé la totalitat del Perú i Bolívia i a amples àrees de l’Equador, Colòmbia i Veneçuela.
Té un cabal que oscilla entre 80000 i 120000 m 3 /s, bé que a les grans crescudes pot arribar als 170000 m 3 /s, i després de la confluència amb el Xingu a 190000 m 3 /s el cabal específic és de 30,9 l/s per km 2 , i la velocitat de 2,5 km/h, que s’incrementa abundosament a l’època de les pluges Flueix des dels 23° de latitud als 30° de longitud, en el sentit dels parallels, al S de la línia equatorial, en direcció SW a NE al llarg de 6280 km des de les fonts de l’Ucayali i de 5500 km des de les del Marañón, fins a arribar a l’Atlàntic, on la desembocadura té 200 km d’amplària mitjana La…
Okrug dels Komis i dels Permians
Divisió administrativa
Okrug a l’oblast’ de Perm’, a Rússia, fins que el 2005 ambdós es fusionaren per crear el kraj de Perm’.
La capital fou Kudymkar És format per una plana ondulada amb lleugeres elevacions al N i al SW Les temperatures mitjanes de gener oscillen al voltant dels -15°C i les de juliol al voltant dels 16°C, amb precipitacions de prop dels 500-600 mm És drenat pel riu Kama i els seus afluents, el Vesl’ana, el Kosa, el Timser i l’In'va La principal activitat econòmica és l’explotació forestal, i també l’agricultura cereals i la ramaderia bovina Els productes d’elaboració industrial són derivats d’aquestes activitats La població és formada bàsicament per habitants dels grups komi i permià…
ostiac
Lingüística i sociolingüística
Llengua uraliana de la branca úgrica, anomenada també khanti, que amb el vogul forma el grup de les llengües úgriques de l’Obi.
El parlen uns 20 000 individus a la Sibèria occidental, a ambdues vores de l’Obi mitjà i inferior i els seus afluents L’ostiac i el vogul, ultra els trets uralians comuns, es caracteritzen per l’ús del nombre dual, per la possibilitat d’integrar el complement directe pronominal en el verb “Conjugació determinada o objectiva” i pel fet que el predicat nominal rebutja el verb copulatiu en les terceres persones del present d’indicatiu Les llengües úgriques de l’Obi desconeixen l’harmonia vocàlica i el verb de negació, fenòmens típics d’altres llengües uralianes L’ostiac és una…
V’atka
Riu
Riu de Rússia, afluent del Kama per la dreta i, per tant, subafluent del Volga (1 314 km de longitud i 129 000 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació
Duero
El riu Duero al seu pas per Castella
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…
Gállego
Riu
Riu d’Aragó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (215 km).
Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la construcció…
Amudarja
Riu
Riu que drena el Tadjikistan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan i Rússia, immissari de la mar d’Aral (2 540 km).
Neix al Pamir, al Tadjikistan, de la confluència del P'andž i el Vakhš i, bé que el seu curs alt té un règim nival alimentat pels afluents que davallen de l’Altai i el Pamir, perd abundància en descendir vers àrees desèrtiques, fet que provoca alhora una gran aportació de sals a l’Aral El seu curs mitjà i baix constitueix la divisòria entre els deserts de Karakumy i Kyzylkum La seva desembocadura és un delta amb quatre canals principals, en un dels quals es troba la ciutat de Mujnak L’aprofitament del riu és essencialment per a la irrigació d’àrees cotoneres, arrosseres i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina