Resultats de la cerca
Es mostren 574 resultats
Francesc Badals
Història
Guerriller reialista durant el trienni constitucional (1820-23) anomenat Romanillos
.
D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820
Josep Flavi
Historiografia
Historiador jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties.
Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis
Aloizij Stepinac
Religions orientals
Eclesiàstic croat.
Ordenat de sacerdot 1930 i creat bisbe de Zagreb 1937, durant la Segona Guerra Mundial maldà per limitar els extremismes del moviment nacionalista ústaixa d’ Ante Pavelić S’oposà aferrissadament al govern comunista de Tito i a les mesures adoptades amb vista a la creació d’una església nacional Arrestat i acusat de collaboració amb Pavelić, fou condemnat 1945 a setze anys de treballs forçats Alliberat 1952 i confinat a Krašić, Pius XII l’elevà a la porpra cardenalícia 1953, fet que provocà la ruptura de relacions entre Iugoslàvia i el Vaticà
Grupo Comunista Internacionalista
Partit polític
Grup trotskista fundat el 1945 a Pa-rís per Manuel Fernández-Grandizio (Munis), antic dirigent de la Sección Bolchevique-Leninista de España.
Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés abril 1948, ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista Considerà que tota lluita nacional és reaccionària Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats Quan Munis fou alliberat 1957, el grup es…
Terroristes de les Filipines difonen la decapitació d’un ostatge
L’organització gihadista de Filipines Abu Sayyaf publica a internet un vídeo en el qual es mostra la decapitació del ciutadà alemany Jürgen Kantner Kantner va ser segrestat al novembre del 2016 quan navegava prop de la costa de Malàisia La seva companya va ser trobada morta a bord de la nau un temps després Les autoritats de les Filipines anuncien el 7 de març la recuperació del cos a la província de Sulu Els terroristes havien demanat un rescat de 600000 dòlars El 2008 Kantner ja havia estat segrestat i posteriorment alliberat per pirates a Somàlia
Jules Vallès
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor i periodista occità d’expressió francesa.
Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886
Ṭodros ben Yĕhudà ha-Urí Abū-l-‘Afiya
Literatura
Poeta hebreu.
Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya
Josep Maria Tarragó i Ballús
Comunicació
Publicista.
Es llicencià en ciències socials, polítiques i econòmiques internacionals a l’Institut Catholique de París i cursà la carrera eclesiàstica, bé que se secularitzà després de la guerra civil Periodista, signant Víctor Montserrat , fou corresponsal a Espanya de La Croix i L’Aube i denuncià amb gran ressò l’estat dels camps de concentració franquistes Empresonat a Burgos el 1937, pogué ésser alliberat i s’establí a París, on publicà Le drame d’un peuple incompris 1937, sobre els bascs Hi fundà l’editorial Pharos, dedicada a diccionaris i texts documentals Establert a Madrid vers el…
Joan Mestre i Tudela
Història
Dirigent carlí.
D’una família de terratinents, estudià dret i exercí d’advocat a Lleida, on fou el darrer alcalde del regnat d’Isabel II Destituït el 1868, es passà al bàndol carlí i presidí 1870 i 1871 la junta provincial del partit En crear-se la Diputació General de Catalunya 1874, en fou vicepresident —bé que hom el coneixia com el President — i hagué de defensar l’autonomia de la Diputació davant l’autoritat militar carlina Ferit al setge de la Seu d’Urgell, fou empresonat Alliberat, el 1888 s’adherí a l’integrisme i esdevingué l’inspirador doctrinal del Diario de Lérida
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina