Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
xilòfon

Xilòfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres de fusta afinades i disposades sobre un bastidor, que sonen en percudir-les amb unes macetes Aquestes làmines solen ser de palissandre o d’altres fustes semblants pel que fa a duresa i ressonància En alguns instruments ètnics, les plaques són de bambú Actualment també se’n fan de fibra de vidre o de resines sintètiques que imiten l’aspecte i les qualitats sonores de la fusta La longitud i el gruix de les barres determinen la seva afinació…
sàser
Física
Aparell capaç de produir oscil·lacions altament coherents de so, de manera anàloga a com un làser és capaç de produir-ne amb llum.
El 2006 un equip de científics anglesos i ucraïnesos publicà un article en què afirmava haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació elèctrica d’un metamaterial format per un semiconductor i un aïllant alternats en una pila d’una cinquantena de capes d’un sol àtom d’alt cadascuna, que amplifica un so, també a partir d’una vibració quantitzada, amb una freqüència prop dels 440 GHz El 2010 un grup de científics de Califòrnia publicaren haver aconseguit construir un sàser basat en l’excitació mecànica, efectuada per un làser òptic, d’un parell de peces tòriques separades un…
mena
Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga.
foguera
Folklore
Munt de matèries combustibles que hom crema per celebrar una festa popular.
El costum de fer grans fogueres la nit o revetlla de sant Joan festes de Sant Joan, antiquíssim i propi de tot el món occidental foc, és estès arreu dels Països Catalans hom n'encén de familiars a les masies i les cases aïllades o de collectives als barris i els pobles aquest costum s’ha estès també a unes altres revetlles, com la de Sant Pere Des de fa uns quants decennis hom encén una foguera al cim del Canigó, des d’on hom porta la flama a diverses poblacions catalanes per tal d’encendre les fogueres de Sant Joan això ha donat origen a la creació de l’organització de caràcter patriòtic Els…
rajola de xocolata

Rajola de xocolata
© Fototeca.cat - J. Folch
Alimentació
Peça de xocolata, de forma anàloga a la d’una rajola, generalment amb unes ranures que permeten de dividir-la en petits rectangles anomenats preses.
visera
Peça adherida a la part anterior inferior d’una gorra o d’una altra lligadura anàloga per a resguardar la vista contra l’excés de sol.
sonata
Música
Composició musical que, per oposició a la cantata, és per a ésser ‘‘sonada’’ amb instruments.
Consta de diferents moviments per a solista o per a petit conjunt de cambra En el seu origen quasi no es distingia d’altres formes instrumentals, com el concerto , la simfonia, la tocata, etc A la segona meitat del s XVI aparegué la canzone da sonar o canzone sonata i es fixà el terme per exemple, una sonata per liuto , del 1561 Al marge d’unes poques sonates destinades al teatre, durant l’època barroca n'aparegueren dues modalitats, essencials per a la seva evolució la sonata da chiesa i la sonata da camera La primera es caracteritza normalment per quatre moviments introducció de caràcter…
pinta
Làmina anàloga a la pinta i dels mateixos elements, de forma més o menys arquejada, que hom empra per a subjectar els cabells o com a adornament.
soma
Hinduisme
Beguda ritual extreta d’una planta sense identificar, anàloga al nèctar i a l’ambrosia dels grecs, en connexió amb la inspiració, la saviesa i la immortalitat.
A l’època vèdica constituïa la matèria més important del sacrifici relacionat amb el haoma dels iranians Identificat sovint amb l'amrita, fou també considerat com un déu o rei i assumí aspectes lunars L’extracció del líquid de la planta fou relacionada amb el sacrifici de Vrtra per Indra, el qual acompleix la cosmogonia embriagat de soma
classe de localització
Fonètica i fonologia
En la terminologia de Trubeckoj, les variables articulatòries o acústiques dependents de la localització, el color, el timbre o la qualitat acústica.
Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat sostingut, anterior…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina