Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
glicerat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid glicèric, que conté en la seva molècula l’anió CH₂OH—CHOH—COO-
.
germanat
Química
Anió de fórmula GeO2 - 3 que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid germànic per pèrdua dels hidrògens.
hipofosfit
Química
Anió de fórmula H2PO2 -, que hom pot considerar derivat de l’àcid hipofosforós per pèrdua d’un hidrogen.
hipofosfat
Química
Anió de fórmula P2O6 4 -, que hom pot considerar derivat de l’àcid hipofosfòric per pèrdua dels hidrògens.
manganit
Química
Anió, de fórmula MnO3 =, que hom pot considerar derivat formalment de l’àcid manganós per pèrdua de tots dos hidrògens.
hidrogen-
Química
Prefix que indica la presència d’hidrogen no substituït en la molècula d’una sal àcida o en l’anió corresponent.
És el prefix recomanat per la IUPAC en substitució de bi , que no és acceptat Així, cal dir hidrogencarbonat, hidrogensulfat, etc, en lloc de bicarbonat, bisulfat, etc
Els electròlits
Els electròlits són elements químics susceptibles d’ésser afectats per l’acció del corrent elèctric, ja que tenen la propietat de perdre o de guanyar un electró quan són sotmesos a la influència d’un camp elèctric Si bé nombrosos elements químics poden ésser considerats com electròlits, alguns d’ells en particular són importants des d’un punt de vista nutritiu, ja que intervenen de manera específica en la regulació del metabolisme i en l’equilibri dels líquids corporals Així, doncs, aquests requeriments, encara que mínims, han d’ésser coberts per mitjà de l’alimentació Els electròlits poden…
tensioactiu aniònic
Química
Compost tensioactiu dissociat en solució aquosa, en el qual la part de major activitat superficial de la molècula es troba en l’anió.
dicromat
Química
Anió de fórmula Cr 2
O 2 - 7
que hom pot considerar derivat d’un hipotètic àcid dicròmic per pèrdua de dos hidrògens.
Apareix en disminuir el pH d’una solució de cromat CrO 2 - 4 segons el mecanisme següent
amfòlit
Química
Electròlit amfòter que, segons el pH del medi, pot existir en forma d’anió o de catió i, al punt isoelèctric,
de zwitterió.