Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo, cuina i…
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de palma buidada,…
sorra d’emmotllament
Tecnologia
Mescla de sorra, argila i altres ingredients amb la qual hom fa els motlles anomenats, precisament, de sorra
.
La proporció i el grau de divisió dels components depenen de la forma i de les dimensions de la peça que hom vol buidar i de la natura del metall Segons la composició de la sorra d’emmotllament, els motlles poden ésser emprats sense deixar-los assecar els de sorra verda o han d’ésser assecats prèviament els de sorra d’estufa
geologia econòmica
Geologia
Aplicació dels coneixements de la geologia en la localització, l’avaluació i l’explotació dels recursos naturals del sòl i del subsol i en treballs d’enginyeria civil; també és anomenada geologia aplicada.
Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos, que tendeixen a…
terra segellada
Farmàcia
Argila que es presentava en forma de rajoles amb una marca o segell com a garantia del seu origen.
Era emprada en la medicina antiga
plàstic | plàstica
Art
Dit de les matèries blanes que poden ésser modelades fàcilment amb les mans, com l’argila, la cera, etc.
alfisol
Geologia
Sòl amb un horitzó de diagnòstic d’acumulació d’argila i amb saturació de bases de mitjana a alta.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació nord-americà Soil Taxonomy System
Fons de cabanya alt-medieval de la Tossa de Montbui (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Situació A uns 4,5 km de la carretera d’Igualada a Valls hi ha un trencall a mà dreta que al cap de dos quilòmetres mena al cim de la Tossa de Montbui A uns 614 m d’altitud cimeja un remarcable recinte format principalment per, d’una banda, una torre de defensa del segle X, de planta rectangular amb els angles arrodonits l’ermita preromànica de Santa Maria una cisterna i les restes de muralles en alguns indrets d’accés relativament fàcil Aquest conjunt segueix la configuració del turó encinglerat i constituïa un clos defensiu situat en una zona estratègica a l’extrem oriental de la serra de…
Santa Eugènia de Berga

Aspecte de l’església de Santa Eugènia de Berga
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona), a la plaça Major de la població.
L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…
alúmina
Química
Sòlid de duresa molt elevada (núm 9 de l’escala d’Homs), soluble amb més o menys dificultat en els àcids minerals i en els àlcalis, que es fon a 2 030° i bull a 2 250°.
Existeix a la natura anhidre i cristallí en forma de corindó en totes les seves varietats, i hidratat a diversos graus alúmina hidratada Químicament és molt estable, i es redueix només amb gran dificultat Hom l’obté al laboratori en forma de pólvores blanques per calcinació de l’hidròxid o d’algunes sals d’alumini, i en forma cristallina mitjançant la reacció L’alúmina obtinguda a baixa temperatura és àvida d’aigua i, essent un òxid amfòter, és soluble en els àcids dóna sals d’alumini i en els àlcalis dóna aluminats Escalfada per sobre de 800°C sofreix una transformació d’estructura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina