Resultats de la cerca

Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva obra, publicà…

Es formà als seminaris de Barcelona i de Toledo i es llicencià en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya el 1993 Ordenat sacerdot a Toledo el 1984, inicià la seva tasca pastoral com a prevere en aquesta arxidiòcesi L’any 2000 fou nomenat secretari general i canceller de la cúria de l’arquebisbat de Barcelona, fet que mostrà la confiança que havia dipositat en ell el cardenal Ricard M Carles i Gordó El 2001 fou nomenat bisbe titular de Selemselae i auxiliar de Barcelona L’any 2004 fou nomenat titular del nou bisbat de Terrassa , càrrec que ocupà fins l’abril del 2021 quan…

Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou repetidament…

És situada a la plana del Leitha, afluent del Danubi, a l’esquerra del riu i prop de la frontera hongaresa, 47 km al s de Viena Centre comercial i industrial, hi són importants les construccions mecàniques i de material ferroviari i la indústria química, del paper i tèxtil És també un nus important de comunicacions Fundada al s XII com a defensa de la frontera NE de l’Estíria, fou aviat un centre comercial florent Diverses vegades residència imperial, Frederic III hi creà 1477 un arquebisbat Del 1752 al 1919 fou seu de l’acadèmia militar austríaca, fundada per l’emperadriu Maria…

Germà del duc Ferran de Cardona, fou, amb el seu oncle Pere de Cardona —el qual succeí com a abat i administrador a l’abadia de Cardona—, un dels promotors del moviment cultural barceloní Rebé elogis de Lucio Marineo Siculo El 1514 obtingué l’abadiat de Santa Maria de Solsona Fou president de la generalitat de Catalunya 1521-27 A la mort del bisbe de Barcelona Guillem Ramon de Vic 1525, Carles V el nomenà per a succeir-lo, mentre que Climent VII designà el cardenal italià Silvio Passarino No fou fins a la mort d’aquest 1529 que el seu nomenament fou ratificat pel papa i, doncs, consagrat a la…

El papa Pau V el nomenà cardenal i el designà per a administrar l’arquebisbat de Toledo 1619, però ell esmerçà la seva vida en activitats militars i diplomàtiques L’any 1632 el seu germà Felip IV el nomenà lloctinent de Catalunya, a fi que un membre reial presidís la cort de Barcelona del 1632 Cessà en el càrrec pel maig de l’any següent, i aleshores fou nomenat governador a Milà 1633-34 En plena guerra dels Trenta Anys, li fou encarregada la governació dels Països Baixos 1634-41 abans d’anar a Brusselles derrotà els suecs i els prínceps protestants alemanys a Nördlingen 1634…

Fou fundat a Barcelona el 1957 per Pere Tena i Garriga Posteriorment, n'han estat directors Joan Bellavista, Pere Farnés i, des del 1990, el salesià basc José Aldazábal Larrañaga Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes Phase 1961 i Oración de las horas 1970, els fulls “Missa Dominical” 1969 i les colleccions “Celebrar”, “Sants i santes”, “Emaús” i “Dossiers CPL”, juntament amb les successives edicions del Cantoral de Missa Dominical , en el camp del cant litúrgic Els seus cursos d’estudis es convertiren el 1985 en l’Institut de Litúrgia,…

Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…

Situació Façana de migdia de la capella, amb la porta primitiva aparedada, d’amples dovelles amb guardapols ECSA - E Pablo L’església és situada en un petit turó enfront del poble d’Aguiló Mapa 34-15390 Situació 31TCG683014 Història El lloc d’Aguiló es documenta a partir de l’any 1018, en què Hug de Cervelló va repartir els seus béns entre els seus fills i el castell d’Aguiló correspongué a Alemany Les primeres mencions de l’església són del final del segle XIII, quan en diversos testaments de parroquians de Santa Coloma de Queralt es feren deixes a l’església de Sant Vicenç d’Aguiló Al llarg…

És un important centre d’indústria mecànica, electrònica, tèxtil, de paper i vidre Fundada el 741 per sant Bonifaci, fou un important centre comercial relacionat amb la Lliga Hanseàtica Del 1392 al 1816 fou un centre universitari molt notable El 1483 fou annexada a Saxònia fins el 1664, que fou conquerida per l’arquebisbat de Magúncia Dle 1802 al 1945 formà part de Prússia tret dels anys 1806-14, que fou conquerida per Napoleó Pel congrés de Viena 1815, retornà a Prússia Els anys de vigència de la RDA 1949-90 fou capital del bezirk homònim i, després de la…