Resultats de la cerca

Doctorat en geografia i història per la Universitat de Barcelona 1991, és especialista en arqueologia clàssica i ha participat en campanyes d’excavació de jaciments romans rellevants dins i fora de Catalunya Empòrion, Empúries Baetulo, Badalona Tàrraco, Tarragona, i Túsculum, Laci, Itàlia És autor de nombrosos estudis i ha coordinat l’edició d’obres, entre les quals Tarraco guia arqueològica 1991, Jardins d’Empúries 2005 i 100 anys d’excavacions arqueològiques a Empúries 1908-2008 2008 Ha estat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries 1997-2010, càrrec…

Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en geografia i història l’any 1986 Fou cap de la Secció d’Inspecció Tècnica i Programació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya 1980-83 i collaboradora tècnica del Servei d’Arqueologia a Lleida 1983-87 És professora titular de prehistòria a la Universitat de Lleida Ha estat directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya 2005-07 El seu treball de recerca s’ha centrat en l’estudi de les poblacions protohistòriques de…

Fou collaborador del Servei d’Investigació Prehistòrica de València Publicà diversos estudis d’arqueologia, però la seva principal obra és Bélgida y su término municipal 1932, una història d’aquesta localitat de la Vall d’Albaida amb aportacions interessants pel que fa a la prehistòria i l’arqueologia

El 1901 fou nomenat director del Museo de Reproducciones Artísticas, i el 1916 del Museo Arqueológico Nacional Catedràtic d’arqueologia de la Universidad Central de Madrid des del 1912, dirigí les excavacions de Numància i Mèrida És autor de nombroses monografies i articles sobre arqueologia i història de l’art

Han estat presidents de l’entitat Ricard Bañó, Josep Torró, Manuel Cerdà i Àngel Beneito En la vida del Centre es poden distingir dues etapes La primera, durant la dècada de 1980-90, es caracteritzà pel seu dinamisme quatre edicions de les Jornades d’Història Alcoiana dedicades a la industrialització i el moviment obrer, l’època medieval, l’eneolític i la premsa alcoiana, amb exposicions, conferències i publicació de catàlegs Destaquen les activitats de l’any 1984 per commemorar el centenari de la investigació prehistòrica a Alcoi, amb la celebració del congrés sobre l’eneolític al País…

Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó, destaquen els…

Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc

Publicada per la Universitat de Barcelona N'han aparegut disset números entre els anys 1993 i 2004

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hitita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955

Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…