Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
El picot garser mitjà
El picot garser mitjà Dendrocopos medius , de 20-22 cm de longitud, es distingeix fàcilment dels altres picots garsers picots de disseny blanc i negre, que recorda el d’una garsa perquè té la cara ben blanca, desproveïda de la bigotera negra El capell és totalment vermell, sense gens de negre els altres picots en tenen poc o molt, d’un color més viu en el mascle També en destaquen els flancs, finament ratllats, i el ventre i les calces, d’un vermell rosat, que grogueja en difuminar-se en direcció al pit Javier Valladares El picot garser mitjà Dendrocopos medius és una espècie originària d’…
palpígrads
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla gairebé microscòpica.
El cos, molt feble, s’acaba en un flagel multiarticulat Al prosoma, sense ulls, hi tenen els quelícers, acabats en pinces, els pedipalps, que compleixen funcions locomotores, i els quatre típics parells de potes, amb el primer parell modificat com a tentacles tàctils L’abdomen, format per 11 segments, no presenta orificis respiratoris, puix que, a causa de la feblesa de la cutícula, l’intercanvi de gasos té lloc directament a través de la paret del cos L’intestí presenta uns diverticles simples, i l’excreció té lloc mitjançant un parell de glàndules coxals Habiten a la cara interna de les…
traquèola
Anatomia animal
Cadascuna de les branques més fines en què se subdivideixen les tràquees dels artròpodes terrestres.
anell
Anatomia animal
Cadascun dels segments que componen el cos dels anèl·lids i l’esquelet extern dels artròpodes.
pap
Anatomia animal
En alguns artròpodes adults, expansió voluminosa terminal de l’esòfag, on s’emmagatzemen els aliments.
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub digestiu és…
tub de Malpighi
Anatomia animal
Cadascun dels elements del sistema excretor particularment característic d’artròpodes terrestres (insectes, miriàpodes i certs aràcnids).
Aquest conjunt de tubs llargs recull els líquids de rebuig del cos i els vessa al començament de l’intestí posterior les excrecions finals surten amb els excrements
cerc
Zoologia
Apèndix terminal que molts artròpodes tenen al final del cos, generalment en nombre d’un parell.
cuca
Entomologia
Nom que hom dóna a un gran nombre d’espècies pertanyents principalment al grup dels artròpodes.
aparell excretor

Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi, nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina