Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Bonn, estudià sobretot les reaccions del carboni i l’estructura dels composts orgànics, especialment del benzè El 1858 anuncià la tetravalència del carboni i la possibilitat de constituir mitjançant enllaços dels mateixos àtoms cadenes obertes i tancades

Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant on fundà, amb Pere Carratalà, la revista literària El Duende , 1858 Republicà, fou alcalde d’Elx 1865 i patí un llarg empresonament Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre Fou autor de la memòria Elche y la tempestad 1853, del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz 1850, en collaboració amb Francesc Antoni Botella, així com de diversos poemes i fulls solts polítics

És conegut sobretot pel seu diccionari, en cinc volums, Biographische Denkmale ‘Monuments biogràfics’, 1824-30, dedicat a personatges històrics Fou també crític literari i membre del moviment polític i literari de la Jove Alemanya

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per  La veritat sobre Sigfrid 1927 i  L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb  L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…

Fill de Jordi III d’Anglaterra i de Hannover, fou duc de Cumberland i es distingí en les guerres contra la França revolucionària A la mort del seu germà Guillem IV d’Anglaterra i de Hannover, rebé aquest darrer regne Hostil a les idees liberals, abolí la constitució del 1833 i en promulgà una altra 1840, que no satisfeu els hannoverians Davant l’onada revolucionària del 1848 consentí algunes de les reformes reclamades, però les anullà poc després

Fill i successor de Segimon I El 1561, davant els atacs moscovites, els cavallers Portaespases li cediren Livònia i la sobirania nominal de Curlàndia, regions cobejades per russos i suecs Per defensar-se millor de les escomeses del tsar Ivan IV, que ja havia conquerit Polotsk i una part de Livònia, fou enfortida la confederació lituanopolonesa el 1569, per la unió de Lublín, Lituània i Polònia, fins aleshores unides solament per la persona del sobirà comú, es fongueren en un sol estat Esperit tolerant, Segimon II es casà amb la princesa Barbara Radziwiłł, calvinista, i autoritzà la difusió de…

Governà personalment des del 1775 i convertí la cort de Weimar en el primer centre intellectual d’Alemanya Acollí intellectuals com Goethe i Herder i protegí la Universitat de Jena, on professaren Schiller, Schelling i Hegel Fou un dels líders del Fürstenbund ‘Lliga dels Prínceps’, establerta per Frederic II de Prússia enfront de Josep II Amb l’exèrcit prussià participà en la guerra contra França El 1806, caigut Weimar a mans de Napoleó, s’hagué d’unir a la Confederació del Rin, però el 1813 es reincorporà als aliats Pel congrés de Viena, amplià el seu estat i fou nomenat gran duc Concedí la…

Màxim, un aristòcrata hispà, és nomenat august en rebellia contra Constantí III En fracassar la conjura, Màxim es refugia entre els vàndals

August va novament a la Gàllia i a Hispània 16-7 aC Les legions IV Macedonica, VI Victrix i X Gemina s’installen prop de la cornisa cantàbrica