Resultats de la cerca
Es mostren 17483 resultats
petanca
En la petanca s’utilitza un metre que a la punta duu una llengüeta quan les distàncies entre boles i bolig no s’aprecien bé
ENCICLOPÈDIA CATALANA / F. GOMÀ
Altres esports de pilota o bola
Esport que consisteix a llançar unes boles al més a prop possible d’una altra de més petita, anomenada bolig.
Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al bolig I tirar o picar és llançar la…
Txad
L’aigua al Txad és un bé escàs, i les dones han de desplaçar-se alguns quilòmetres per a omplir tines i garrafes
© International Rescue Committee
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb Líbia, a l’E amb el Sudan, al S amb la República Centreafricana, al SW amb el Camerun i Nigèria i a l’W amb Níger; la capital és N’Djamena.
La geografia física El país s’estén per la part occidental de la vasta cubeta del Txad, formada per una depressió del sòcol antic, les vores elevades del qual formen una sèrie de massissos el Tibesti al N, on als altiplans primaris s’han sobreposat materials volcànics, que culmina a l’Emi Koussi 3415 m l’Ennedi al NE, altiplà solcat per gorges, que arriba a 1450 m l’Ouaddaï a l’E, de relleu anàrquic en el qual sobresurten pics volcànics, que es perllonga a l’W fins al país Hadjerai, on culmina al pic de Guéra i els contraforts del massís de Yade al S, que alimenta les conques del Txad i del…
caritat
Cristianisme
Amor desinteressat que no cerca el propi bé, sinó que fa el bé i es dóna a l’altre.
La caritat no és motivada pel valor de l’altre sinó que és una expansió del bé propi En això es distingeix de l' eros , o amor motivat pels valors que hom descobreix en la persona estimada i que li són un bé la caritat, en canvi, és l’amor immotivat, gratuït, creador de valors En teologia, la caritat designa primàriament l’amor que Déu té a l’home i, per analogia, l’amor sobrenatural que l’home té a Déu i al proïsme caritat teologal L’amor que Déu té a l’home és expressió de la seva bondat infinita segons l’apòstol Joan, “Déu és caritat” Mentre l’amor humà tendeix al…
durada
Música
Temps que dura una nota o bé un silenci.
S’indica a la partitura amb les diverses figures rodona, blanca, negra que representen el seu valor en relació amb les unitats mètriques compàs, temps, pulsació El valor absolut d’aquestes unitats està determinat per les indicacions de tempo , siguin expressions verbals allegro , adagio , etc o bé indicacions metronòmiques Hi ha també diverses circumstàncies que incideixen d’una manera important en la durada, com són les pròpies de la interpretació articulacions, accents, etc i les característiques acústiques dels instruments i els llocs Amb les darreres tendències compositives…
b
Escriptura i paleografia
Segona lletra de l’alfabet català, anomenada be.
La B majúscula llatina prové de la B grega clàssica, que al seu torn deriva de formes semítiques passades al fenici i a l’hebreu beth , que significa ‘casa’ o ‘tenda’, derivada del jeroglífic que sembla representar el pla d’una casa L’evolució de la B llatina fou més ràpida que no pas la de la A i presenta algunes peculiaritats notables La seva estructura primitiva, escrita amb ploma ampla, consistia bàsicament en tres traços el primer, vertical, gruixut el segon i el tercer, semicirculars, prims-gruixuts-prims, juxtaposats l’un sota l’altre a la dreta La B capital de les inscripcions…
sarabanda
Dansa i ball
Dansa lenta de forma binària i compàs de 3/4 o bé de 3/2.
D’origen incert, hom l’ha situada a Andalusia, Mèxic o bé a Orient Als s XVII i XVIII esdevingué un dels fragments essencials de la suite instrumental barroca, generalment situada darrere la courante
toràcics
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels cirrípedes integrat per espècies fixes, bé mitjançant un peduncle carnós, com en els peus de cabra, bé mitjançant un disc ample i aixafat.
La cuirassa recobreix tot el cos, menys la regió de les antènules, i és integrada per sis plaques calcàries o més, bé que hi ha casos en què manquen El primer segment toràcic és unit al cap, mancat d’antenes i amb antènules molt reduïdes El tronc presenta sis parells d’apèndixs, i tenen circulació lacunar Són hermafrodites, amb fecundació creuada i interna, o bé amb autofecundació El desenvolupament és indirecte, a través d’un naupli, un metanaupli i una cipris, que, després de modificar-se, es fixa en un substrat mitjançant les antènules i desenvolupa les plaques de…
sistema binari de raigs X
Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
resposta immunitària
Resposta immunitària els antígens activen els limfòtics B amb allibarament d’anticossos (hurmoral), o be els limfòcits T amb destrucció per lisi de les cèl·lules infectades (cel·lular)
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
afectar
Dret civil
Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic.
La llei admet que el deutor respongui de determinades obligacions no solament amb tots els béns del seu patrimoni, sinó especialment amb un determinat bé, talment que el creditor pot exigir la realització d’aquest bé per obtenir la satisfacció de l’obligació