Resultats de la cerca
Es mostren 4181 resultats
administrador patrimonial | administradora patrimonial
Dret civil català
Persona que té l’encàrrec d’administrar els béns que formen el patrimoni d’un menor o incapacitat, nomenada pel jutge, pels pares o per aquella persona que li atribueix un títol successori.
El càrrec d’administrador patrimonial és permanent, ja que es prolonga mentre dura la minoria d’edat o la tutela L’administrador ha d’actuar en el seu càrrec amb la deguda diligència i ha d’ésser responsable dels seus propis actes Una vegada nomenat, té l’obligació de fer un inventari de tots els béns que formin el patrimoni del menor o incapacitat, del qual haurà de remetre una còpia al tutor perquè la uneixi a l’inventari general Tots els fruits que produeixi el patrimoni administrat han de ser lliurats al menor, en cas que el tutor ho consideri com una prestació d’aliments
donació universal
Dret civil
Institució de natura successòria contractual constituïda per la donació de tots els béns del donant, presents i futurs, i la institució irrevocable d’hereu a favor del donatari o donataris, ordinàriament els fills o el futur cònjuge del donant.
És vigent a Mallorca i a Eivissa i Formentera, segons la Compilació del dret civil especial de Balears Se solia atorgar amb la fórmula “valedora de present i efectiva després de la mort del donant” o amb reserva pel donant de l’usdefruit del béns donants, consolidant el donatari la nua propietat per mort molt poc utilitzada
restauració

El monestir de Sant Llorenç de Sous en ple procés de restauració (2013)
© JoMV
Art
Procés o conjunt d’intervencions progressives que, de forma simple o combinadament, tenen per objectiu de prolongar l’existència dels béns culturals, millorant, fins al màxim, llurs condicions físiques.
Concepte i abast Puix que el procés d’envelliment d’una obra és irreversible i s’inicia tot seguit de la seva creació, la paraula restauració, conceptualment massa ambiciosa, es va substituint per la de conservació, ja acceptada en el món anglosaxó, que, tot i ajustant-se molt més a la realitat, inclou la idea d’una acció preventiva Actualment, i com a pas transitori vers una homologació universal de la paraula conservació, existeix una accentuada tendència, en el món llatí, a delimitar la valor de la paraula restauració a la intervenció quirúrgica en els béns culturals i a reservar al mot…
contribució
Economia
Història
Dret fiscal
Impost que recau sobre els rendiments dels béns, particularment dels béns immobles.
autorització judicial
Dret
Autorització del jutge, dictada per exigència de la llei per suplir la negativa al consentiment que hauria de donar una persona a una altra, perquè aquesta realitzi uns determinats actes de disposició sobre béns o drets propis i, especialment, per intervenir en un procés judicial per tal de defensar-hi.
els seus drets o béns habilitació judicial
Bernat de Llupià
Història
Fill gran de Joan de Llupià, senyor de Llupià i Vilarmilà (el qual, per la seva oposició a l’ocupació del Rosselló, per part de Lluís XI, perdé els béns i hagué de refugiar-se a Catalunya).
Compongué, el 1480, un Nobiliari , o tractat d’heràldica catalana És també autor, sota el pseudònim d' Hausbertus , d’un recull pseudohistòric sobre l’origen cristià del Rosselló El 1493, la restitució del Rosselló per Carles VIII li permeté de recuperar els béns familiars El 1508 detenia, a Barcelona, el dret de la bolla de la taula de Perpinyà, i fou nomenat més tard, per Carles V, castellà del castell reial de Segura, a la vall de Ribes Es casà amb Anna de Vallgornera i de Biure
fallida
Economia
Dret mercantil
Procediment judicial que prové de la fallida, en el qual hom procura d’emparar els interessos dels creditors ocupant els béns de l’empresa que es troba en aquesta situació i administrant-los fins a fer-ne venda i repartiment del producte entre els creditors, seguint l’ordre de preferència legal.
Hom fa indagació també de les causes de la fallida, depura les responsabilitats i intenta de restablir, tant com pugui, l’ordre comercial pertorbat El dret romà introduí les mesures d’ocupació dels béns del fallit per un curador , i el repartiment als creditors es feia a través d’un representant d’aquests magister bonorum vindindorum En dret català hom introduí diverses normatives especials, donades, entre d’altres, a les corts de Barcelona del 1299, de Girona del 1321, de Montblanc del 1333, de Barcelona del 1493 i del Montsó del 1510, que fixaren les penalitats que calia…
reserva binupcial
Dret
Obligació que la llei imposa al vidu o vídua que hagi contret noves núpcies de reservar, a favor dels fills del matrimoni anterior o dels descendents d’aquests que existeixin en esdevenir-se la mort del cònjuge bínube, els béns adquirits per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt.
Segons el dret civil català el cònjuge bínube gaudeix de la facultat de poder distribuir per a després de la seva mort entre els reservataris els béns objecte d’aquesta reserva
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina