Resultats de la cerca

Es proclamà campió d’Espanya en les especialitats estàndard 1995 i ball llatí 1997, 1998, 2001, amb la seva parella Neus Gaja Amb ella ha publicat el llibre Sebastià Ordeig i Neus Gaja, campions d’Espanya de balls de saló Curso de bailes de salón para secundaria 1996 Regenta el gimnàs escola de ball que porta el seu nom a Manlleu i ha estat escollit vicepresident segon de l’Associació Espanyola de Professors de Ball de Saló i Esportiu per al període 2010-14

Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional

És d’interès històric sobre els miracles, els privilegis, els romiatges i la confraria de Montserrat i les esglésies de Roma litúrgic amb rituals, pregàries, lletanies i calendari homilètic, doctrinal, geogràfic amb mapes astronòmic, teratològic dibuixos de monstres i historicoliterari Conté, a més, nou cants set tenen text llatí i dos català Dos són cànons, quatre són a una veu, dos a dues i un a tres L’aspecte coreogràfic dels seus cinc balls rodons és de gran importància per a la història de la dansa religiosa

Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques…

Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…

Fou fundada els anys setanta per Dolors Ribas, que juntament amb Sílvia Paz i altres professors imparteixen diferents especialitats dins el món de la dansa iniciació, clàssica Vaganova escola russa, clàssica Royal escola anglesa, contemporània, modern jazz, afrojazz, hip-hop, dansa de caràcter, dansa creativa, clàssica espanyola, balls llatins, dansa teatre, dansa del ventre, estructuració corporal i pilates, per a tots els nivells i totes les edats L’escola ha actuat en diverses localitats arreu de l’Estat espanyol i també a Bèlgica i Alemanya, i ha obtingut premis en concursos…

S’inicià en la pràctica del kick-boxing el 1989 Fou proclamada campiona del món de full-contact per la federació nord-americana ISKA 2000 El 1999 es convertí en la primera púgil a disputar un combat de boxa femení a l’Estat espanyol L’any 2000 abandonà l’alta competició després de patir un accident El 2007 va reprendre els entrenaments al Gimnàs KO Verdum de Barcelona Exercí com a monitora de batuka latin i animadora de balls esportius També impartí classes de defensa personal per a dones maltractades

Ha actuat arreu de Catalunya, el Rosselló i també a Los Angeles i Berkeley EUA, tant amb repertori sardanístic com de concert El 1997 guanyà el concurs convocat per l’Institut Municipal de Música de Barcelona i obtingué el títol de Cobla Municipal de Barcelona Ha enregistrat diversos discos amb música de sardanes de diferents èpoques i estils, música de concert, balls vuitcentistes i posteriors, entre els quals destaquen un disc de sardanes d’Eduard Toldrà Les danses de Vilanova i l’obra sardanística de Joan i Ricard Lamote de Grignon

En els seus orígens fou d’una gran simplicitat, però al segle XIX es complicà i esdevingué semblant a la quadrilla L’escriptor Émile Zola explica que, en els temps del Segon Imperi, s’anomenava cotilló la dansa que constituïa un dels moments més importants dels balls parisencs Es ballava al final de la vetllada, i el seu desenvolupament el determinava una parella que, situada al capdavant de les altres, anava marcant passos i confegint figures que les parelles que la seguien havien d’anar imitant a ritme de vals, polca, galop o masurca

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls