Resultats de la cerca
Es mostren 646 resultats
cel·luloide
Química
Producte termoplàstic, el més antic conegut (1865), preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa (mullat amb alcohol etílic) amb un 10-30% de càmfora, fins a obtenir una massa compacta i de molt cos, a la qual hom afegeix usualment colorants o pigments i estabilitzants.
El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals
Carles Maria Soldevila i Boixader
Història
Història del dret
Advocat i polític, pare de Carles i Ferran Soldevila i Zubiburu.
Notari a partir del 1895, fou després president de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona 1898 i secretari del Collegi Notarial 1909 Havia estat anteriorment redactor de La Opinión i El Suplemento , collaborador de Les Quatre Barres 1883 i un dels primers collaboradors de La Veu de Catalunya el 1899 Amic del grup d' El Poble Català , milità posteriorment en la Unió Federal Nacionalista Republicana i en fou candidat a les eleccions generals del 1910 i en les provincials del 1913 President del Centre Nacionalista Republicà de Barcelona en 1913-14, dimití el càrrec, disconforme…
Ernst Chladni
Física
Físic alemany.
Inventà dos instruments músics, l’eufoni i el clavicilindre, variants de l’harmònica de cristall, i a través de la música començà a estudiar el so i esdevingué un dels fundadors de l’acústica Descobrí vibracions longitudinals en cordes o barres i estudià experimentalment la vibració de plaques en les quals, si hom hi escampa sorra fina pel damunt, apareixen les anomenades figures acústiques de Chladni , formades per la sorra acumulada en les línies nodals de la placa en vibració Explicà el fenomen de ressonància en els diapasons i efectuà mesures sobre la velocitat del so en…
Joan Anguita Ramos
Gimnàstica
Gimnasta i entrenador especialitzat en gimnàstica artística.
S’inicià a l’Escola Municipal de Gimnàstica de Cornellà de Llobregat El 1988 ingressà al Gimnàs La Foixarda i el 1993 al CAR de Sant Cugat Fou campió d’Espanya infantil 1990, 1991 i juvenil 1992, 1993, però les lesions tallaren la seva progressió Tot i això, formà part de la selecció espanyola que disputà el Campionat d’Europa júnior 1996 i fou subcampió estatal de cavall amb arcs 1995 i de barres paralleles 1997 El 1999 es retirà quan era gimnasta del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 2003 s’inicià com a entrenador del CG Osona
tovalloler
Barra o barres o altre dispositiu on hom penja les tovalloles.
barrista
Esport
Arts de l'espectacle (altres)
Acròbata o gimnasta que utilitza les barres per als seus exercicis.
bancada
Cadascuna de les barres laterals del llit, que sostenen les posts.
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
diner de doblenc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana creada l’any 1222 per Jaume I, d’una llei de 2 diners i canvi de 88 sous el marc.
Fou la primera moneda catalana que portà l’heràldica de les quatre barres El doblenc rebaixava a la meitat la llei del diner i tingué mala acceptació Hagué d’ésser substituït pel diner de tern d’un contingut d’argent de 25%, llei que ja s’havia aplicat a les emissions de Mallorca i València del 1246 i que també s’aplicà a l’encunyació aragonesa del 1259 Ramon Berenguer V de Provença, també baté diners de doblenc, amb el símbol heràldic dels quatre pals, i foren d’aquesta mateixa llei els diners valencians del temps d’Alfons IV i els rossellonesos a partir de Martí l’Humà
bifurcació
Matemàtiques
En el context de les equacions no lineals, situació en què, per a algun valor crític d’un paràmetre λ que hi figura, canvia el nombre o l’estructura de les solucions.
Aquest valor crític de λrep el nom de punt de bifurcació La teoria de la bifurcació estudia l’estructura de les solucions de f υ,λ=0 com a funció del paràmetre λ, on f és una aplicació no lineal definida quan υ pertany a V V és un subconjunt d’un espai funcional Els fenòmens de bifurcació tenen un paper important en casos de vinclament de barres o plaques minses, canvi de règim en el moviment dels fluids, cinètica de les reaccions químiques i, en general, en tots els aspectes de la natura en la descripció matemàtica dels quals intervé de manera rellevant la grandària de certs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina