Resultats de la cerca
Es mostren 733 resultats
Franz Stefan Griebl
Literatura
Dramaturg, assagista i novel·lista austríac.
Estudià germàniques i història, i posteriorment es dedicà a la literatura Ha viscut a Viena, Pichlwang i Buenos Aires Com a autor teatral, ha publicat, entre d’altres, els drames Kafka Eine Komödie ‘Kafka Una comèdia’, 1997, Mayerling 2001 i Prinzessin Eisenherz ‘Princesa Valenta’, 2009 També s’ha dedicat a la novella Die Krautflut ‘L’onada de xucrut’, 1995, premi Ingeborg Bachmann, Das Fest der Steine oder Die Wunderkammer der Exzentrik ‘La festa de les pedres o La cambra fantàstica de l’excentricitat’, 2005, premi Buch Preis austríac 2006 i Österreich ist schön ‘Àustria és bella…
Naruhito

Naruhito
Política
Emperador del Japó (2019).
Fill de l’emperador Akihito , es graduà en història 1982 a la Universitat Gaukushin, i els anys 1983-85 cursà un curs de transport naval al Merton College de la Universitat d’Oxford, cosa que el convertí en el primer hereu al tron del Japó que estudià fora del país Posteriorment obtingué un doctorat en història En pujar al tron el seu pare 1989 fou nomenat príncep hereu El 1993 es casà amb Owada Masako, d’origen plebeu, de qui tingué una filla, la princesa Aiko 2001 L’endemà de l’abdicació del seu pare, l’1 de maig de 2019, Naruhito esdevingué el 126è emperador del Japó El seu accés al tron…
Gino Tagliapietra
Música
Compositor, pianista i musicòleg italià.
Estudià a Viena i a Berlín amb F Busoni Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940 Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F Busoni Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística melòdicament vital i harmònicament excepcional És autor d’una obra escènica La bella addormentata , 1926, sense text, diverses obres orquestrals un concert per a piano, cor i…
Jordi Valés Vila

Jordi Valés Vila
UEC MATARÓ (RAIL)
Escalada
Escalador.
Vinculat a la Unió Excursionista de Catalunya de Mataró, fou president del Comitè d’Escalada Esportiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, director de l’àrea d’escalada de competició de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME i seleccionador espanyol d’escalada fins el 2005 Treballà en el disseny i la preparació de monitors d’un rocòdrom a Amman, Jordània 2010 Ha escalat parets per tot el món, com les del Wadi Rum Jordània, del Tsaranoro Madagascar, de la Mà de Fàtima Mali i del circ del Thagia Marroc El 2005 fou premiat per la FEEC i la FEDME…
Jean Giraudoux

Jean Giraudoux
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg i novel·lista occità de llengua francesa.
Fou diplomàtic, i la seva primera producció literària fou Les provinciales 1909, recull de tipus i narracions Les seves novelles, tret de Suzanne et le Pacifique 1921, reflecteixen generalment experiències personals — Simon le pathétique 1918, Adorable Clio 1920— i qüestions polítiques diverses — Siegfried et le Limousin 1922, Bella 1926— aquestes novelles i altres — Combat avec l’Ange 1934, Choix des élus 1938, etc— són escrites en un llenguatge poètic, que esdevé particularment preciosista en les darreres És, però, en el camp del teatre on Giraudoux és més conegut La seva…
Accademia della Crusca
Institució fundada a Florència el 1582 amb la finalitat de purificar la llengua italiana.
Adoptà com a emblema un sedàs amb la llegenda Il più bel fior ne coglie ‘N'agafa la flor més bella’ El 1591 començà a redactar un Vocabolario que, publicat el 1612, obtingué diverses reedicions i ampliacions 1623, 1691, 1729-38, 1842 i un gran ressò nacional i internacional fou pres com a model pel filòleg anglès Samuel Johnson i per les acadèmies francesa, espanyola, etc El 1783 fou fusionada, pel gran duc Pietro Leopoldo, amb l’Accademia Fiorentina i amb l’Accademia degli Apatisti, però s’emancipà el 1811, i l’any següent li foren reconeguts uns estatuts propis Perdurà, bé que…
Juan de Salas
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és…
Rosa Montero

Rosa Montero
© Patricia A. Llaneza
Literatura
Narradora i periodista castellana.
Estudià psicologia i periodisme i, en els seus inicis professionals, es relacionà amb grups de teatre independent El 1976 començà a collaborar de manera habitual en la premsa, on aviat es féu notar per la novetat del seu estil fresc, àgil, agosarat i desimbolt, fins al punt que li fou atorgat el Premi Nacional de periodisme, l’any 1980 Com a narradora es donà a conèixer amb una novella d’experiència generacional, Crónica del desamor 1979, a la qual seguiren La función Delta 1981, Te trataré como a una reina 1983, Amado amo 1988, Temblor 1990, Bella y oscura 1993, La hija del…
Paris

Cap de Paris amb barret frigi. Còpia romana de l’època adriana d’un original grec del segle IV aC
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La…
Joan Verdalet
Música
Organista i compositor català.
La primera notícia coneguda de l’activitat musical de Joan Verdalet correspon a la seva activitat com a organista de la parròquia de Sant Esteve d’Olot, datada el 1650 el 26 d’agost de 1652 fou nomenat organista de la seu de Girona, on succeí Joan Molina en el càrrec Demanà la jubilació el 27 de febrer de 1683, la qual cosa li fou concedida, i fou succeït pel seu fill Joan, tot i que, el 17 de juliol de l’esmentat any, Joan Verdalet pare exercia encara com a organista de la seu gironina Es conserva una interessant composició nadalenca de Verdalet titulada Quid vidistis, heu, pastores , a set…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina