Resultats de la cerca

Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que compartí amb…

Membre del partit comunista el 1931, el 1950 obtingué un escó a la cambra del poble i entrà al comitè central i, a partir del 1953, al politburó del partit socialista unificat Fou nomenat successivament ministre de l’interior 1952-55 i de la defensa 1956-60, vicepresident 1954-64 i president 1964-73 i 1976-89 del consell de ministres i cap d’estat 1973-76 de la República Democràtica Alemanya Arran de l’esfondrament del bloc soviètic i la reunificació alemanya 1990, acusat per haver ordenat la mort de fugitius cap a l’RFA, fou detingut i jutjat juntament amb EHonecker i altres exmandataris de…

Descobridor de la síntesi que porta el seu nom, treballà, a més, en la síntesi de composts cíclics nitrogenats, isoquinoleïnes i cetones alifàtiques i aromàtiques

Fill del príncep August Guillem, succeí el seu oncle, Frederic II El 1792 la França revolucionària l’atacà pel seu ajut als exiliats polítics Membre de la primera coalició contra aquella 1793, les victòries franceses i els seus interessos a Polònia l’induïren a signar la pau per separat tractat de Basilea, 1795 El 1793 s’annexà Danzig i Thorn i el 1795 Varsòvia Reduí les llibertats i confià el país a homes ineptes, que l’arruïnaren en tots aspectes

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hitita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955

Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882

Segon fill del rei Frederic Guillem III, succeí el seu germà Frederic Guillem IV, de qui havia estat regent des del 1858 Amb l’ajut de Bismarck aconseguí que el parlament votés els crèdits necessaris per a reformar l’exèrcit 1862 Així conquerí els ducats danesos de Slesvig i Holstein 1864-65 i obtingué la victòria en la guerra Austroprussiana 1866 Després del triomf en la Francoprussiana 1870, fou coronat a Versalles emperador alemany No estigué sempre d’acord amb la política del seu primer ministre Bismarck, sobretot pel que fa referència al Kulturkampf això no obstant, el…

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Intentà de conciliar el positivisme de Comte amb el materialisme de Feuerbach Fou atacat pel partit socialista, i en especial per Engels Entre les seves obres cal destacar Natürliche Dialektik ‘Dialèctica natural’, 1865 i Wirklichkeitsphilosophie ‘Filosofia de la realitat’, 1895

Ministre de comerç de Prússia 1848, s’esforçà en la reunió comercial i política d’Alemanya a través del Zollverein Fou president de la cancelleria de la confederació nord-alemanya i, més tard, del Reich 1871 En desacord amb la política proteccionista de Bismarck, dimití com a canceller 1876 i com a diputat 1879