Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946,…

Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca

Vida i obra Fou bibliotecari municipal de Valls des del 1918 Fundà els setmanaris La Actualidad , El Distrito i, el 1905, La Crónica de Valls En aquest últim, hi publicà més d’un centenar d’articles sobre la història de la seva vila, sovint amb els pseudònims Patrici de Valls i Marc Pons Fou diputat provincial i alcalde de Valls 1906-09 El seu germà Eduard realitzà algunes collaboracions històriques a la revista Cultura de Valls 1933-55 amb el pseudònim d’ Eco El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de Valls fons Impremta Castells Lectures MARTINELL, C L’Indaleci…

Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres i en dret, i posteriorment ingressà en el cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs Arxiver de diverses institucions, arribà a ser bibliotecari de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando A més de diversos articles en els butlletins d’ambdues acadèmies i en la premsa d’Oriola, Múrcia i Madrid, publicà els llibres Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, La reconquista de Orihuela 1934, El Museo de Orihuela 1937, Anales de la imprenta en Murcia…

Format al Seminari de Vic, es llicencià en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona 1936, i amplià els seus estudis a Comillas Bibliotecari i arxiver del Museu d’Igualada, ha estat un membre destacat del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i ha publicat alguns treballs referits a la capital de l’Anoia, com Els incunables de la impremta igualadina 1952 Però, sobretot, Colomer és un dels grans estudiosos de la cartografia històrica catalana, amb obres com Els cent primers mapes del Principat de Catalunya segles XVI-XIX 1966, Els mapes antics de les terres catalanes des del segle xi 1967,…

La creació tingué lloc també gràcies al patrocini de l’Ajuntament de Figueres L’objectiu és la promoció i la recerca de publicitat dels treballs derivats d’estudis i investigacions referents a l’Empordà Els socis són representats per una junta constituïda per un president, un vicepresident, un secretari, un bibliotecari, un tresorer, cinc vocals, dels quals un en representació de l’Ajuntament de Figueres i un altre en representació del Centre d’Estudis Baix Fluvià, adherit a l’Institut Disposa d’una biblioteca i publica una revista, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos ,…

Des del 1948 fou bibliotecari i cronista de la diòcesi de Mallorca Centrà la seva tasca investigadora en els aspectes històrics de la casa reial de Mallorca i elaborà diferents reculls documentals Deixà inèdits diversos treballs sobre la història de l’Església a Mallorca Publicà articles en Lluc , Documenta i Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Entre la seva bibliografia sobresurten Documenta Regni Majoricarum 1945, Miscelánea Tridentina Maioricense 1945-46, Aspectos históricos de la Casa Real de Mallorca 1948, el pròleg al Catálogo de la sección histórica del Archivo…

Estudià dret a Viena i fou funcionari de l’administració des del 1894 Al mateix temps estudià composició i musicologia 1893-99 Es retirà com a funcionari el 1903 i començà a treballar com a bibliotecari a la Hofbibliotek 1911-20 A partir del 1915 ensenyà musicologia, filosofia i estètica musical en diversos centres docents El 1954 esdevingué editor general del "Denkmäler der Tonkunst in Österreich" 'Obres mestres de la música austríaca' La seva importància rau en les aportacions que feu en el camp de l’etnomusicologia Intentà explicar la gènesi de la música en termes biològics,…

La seva família procedia de Pèrsia Treballà a Bagdad, on ja era conegut cap al 1250, al servei del darrer califa, al-Musta'ṣim bi-Llāh, com a músic i bibliotecari Després del saqueig mongol de Bagdad de l’any 1258 continuà al servei dels ocupants i de la família al-Guwayni fins a la seva caiguda l’any 1284, moment en què Ṣafi al-Dīn perdé tots els seus privilegis Escriví diverses obres teòriques en les quals tractà d’aspectes com el ritme o els modes i la divisió de l’escala La seva aportació més rellevant fou la proposta de divisió de l’octava en disset intervals També dissenyà…

Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren a la fixació…