Resultats de la cerca
Es mostren 1534 resultats
triac
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic semiconductor emprat per a controlar i regular un corrent altern.
És constituït bàsicament per una sèrie de quatre capes p i n alternades i amb quatre elèctrodes externs El triac es comporta com un circuit format per dos tiristors connectats en parallel i oposats, i pot conduir així les dues alternances del corrent altern
kieserita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de magnesi hidratat, MgSO4 · nH2O.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Forma agregats incolors o groguencs Té una duresa 3,5 i una densitat 2,57 Hom la troba en capes, alternant amb la sal Abunda molt en els jaciments de les sals potàssiques del nord d’Alemanya
fil·lita
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica originada a partir de sediments argilosos, compacta, de colors variats i esclat sedós.
És constituïda per quars, mica i sericita, acompanyada de clorita No sol contenir feldespat, però sí estaurolita i, com a minerals accessoris, rútil, turmalina, granat, magnetita, pirita, grafit i substàncies carbonoses La causa de la seva exfoliació és la disposició en capes de la sericita
diabasa
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva constituïda per labradorita (feldespats) i piroxens, principalment.
És anomenada també dolerita Les diabases contenen també amfíbols, olivina i òxids de ferro i són pobres en sílice Són denses 2,8 a 3,3, resistents i s’empren per a empedrar carrers Es presenta en capes de gran extensió i en filons
motlle
Geologia
Figura d’alguna estructura o animal que queda en un sediment en consolidar-se aquest.
En un sediment tou poden produir motlles el corrent d’aigua, l’impacte de pedres, les petjades d’animals, etc Si damunt d’ells es dipositen capes de materials més compactes, aquestes s’adapten a les formes preexistents i en consolidar-se donen llur forma “en negatiu”
clorobacteriàcies
Biologia
Família de pseudomonadals
constituïda per petits bacteris gramnegatius, de forma bacil·lar, immòbils.
Són fotolitòtrofs i anaerobis estrictes, utilitzen el diòxid de carboni com a font de carboni i l’àcid sulfhídric com a acceptor final d’electrons Llurs pigments assimiladors són característics Viuen generalment a les capes profundes de molts estanys d’aigües salabroses rics en àcid sulfhídric
úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter de la dona…
llei periòdica
Química
Principi establert empíricament al segle XIX per Chancourtois, Newlands, J.L. Meyer i Mendelejev, independentment, segons el qual les propietats dels elements varien periòdicament amb llur pes atòmic.
Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic D’acord amb el concepte actual de l’àtom consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic, el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació dels distints…
cronopotenciometria
Química
Tècnica electroanalítica basada en la determinació de la variació, en funció del temps, del potencial d’un elèctrode actiu durant l’electròlisi, a corrent constant, de la solució problema.
Aquest potencial depèn de la natura de la substància que reacciona i, a mesura que en el transcurs de l’electròlisi varia la raó de les concentracions de les formes oxidada i reduïda d’aquesta substància en la capa de solució immediata a l’elèctrode, va variant suaument Com que la substància electroactiva només pot arribar a aquesta capa per difusió per tal com hom hi evita, pels mètodes usuals en electroanàlisi, els mecanismes de transport per migració iònica i per convecció, arriba un moment que la concentració tendeix a zero En aquest moment, el potencial de l’elèctrode varia bruscament,…
col·lodió
Química
Solució de piroxilina (fulmicotó o cotó pólvora) en alcohol i èter etílics (4 g de piroxilina en 100 ml d’una mescla d’un volum d’alcohol i tres d’èter).
Líquid xaropós, incolor, dens, lleugerament opalí Per exposició a l’aire en capes fines, en evaporar-se el solvent, deixa una pellícula resistent Emprat per a fabricar pellícules fotogràfiques, per a recobrir ferides petites, per a confeccionar pell i perles artificials, per a processos de gravat i litografia, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina