Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver…
molla

Molla
Klikk | Dreamstime.com
Tecnologia
Peça elàstica, generalment de metall, que recobra la seva forma primera quan cessa la força que la deformava.
empaquetatge
Tècnica de transmissió de dades per xarxes telemàtiques que consisteix a dividir un missatge en petits segments o paquets abans de transmetre’l.
Inicialment concebuda només per a transmetre dades, actualment també és utilitzada per a transmetre veus codificades en forma digital, amb un retard des de la transmissió fins a la rebuda de només 200 ms Les estacions transmissores són concebudes per a empaquetar i desempaquetar les dades dels usuaris L’estructura lògica dels paquets ve determinada pel sistema i no afecta l’estructura del missatge transmès Aquests paquets inclouen, a part de les pròpies dades i adreces, la seqüència d’informació per al control del seu seguiment per la xarxa Cada paquet consisteix en una petita unitat de dades…
Diario Mercantil de Valencia
Periodisme
Diari en castellà publicat a València del novembre del 1833 al març del 1872.
En foren fundadors Joan Arolas, que hi collaborà fins a la mort, i Pasqual Pérez i Rodríguez, el qual en fou el director fins el 1844 i li donà un caràcter liberal avançat, posteriorment atenuat pel seu successor, Pelegrí Garcia i Cadena L’èxit de la seva aparició motivà, el 1835, la desaparició del Diario de Valencia Hi collaboraren també Vicent Boix, Josep Maria Bonilla i Joan Crisòstom Petit, entre altres El 1838 i el 1839 publicà diversos suplements amb treballs en català i castellà d’erudició històrica, poesia i narracions d’un caràcter marcadament romàntic Des de l’aparició de Las…
Joana Barceló i Martí
Política
Política.
La seva carrera s’inicià el 1991, en què, a més de diputada al Parlament de les Illes Balears, fou elegida consellera del Consell Insular de Menorca i responsable de les àrees de turisme, medi ambient i urbanisme En les eleccions del 1995 fou novament elegida consellera i diputada, i passà a ocupar el càrrec de portaveu del Grup Socialista en el Consell Insular de Menorca El 1994 fou elegida secretària general de la Federació Socialista de Menorca i el 2000, presidenta executiva Des del 1997 és membre del Comitè Federal del Partit Socialista Obrer Espanyol És llicenciada en geografia i…
senescal
Història
Gran oficial del palau d’un sobirà.
D’origen franc, durant el període merovingi fou el càrrec immediatament inferior al majordom i tenia a la seva cura el personal del palau Sota els carolingis era encarregat d’organitzar els viatges del sobirà i sota els Capets esdevingué el primer funcionari reial, cap de l’exèrcit i administrador dels dominis reials Fou conegut també, des del segle X, amb el nom de dapifer El càrrec cessà el 1191, a la mort del comte Teobald V de Blois, darrer senescal de França, i fou substituït pel de conestable Els grans senyors feudals francesos també tingueren senescals propis els ducs de Normandia i…
Club Separatista Català
Política
Grup polític català a Cuba.
Es va constituir el 1922 al Centre Català de l’Havana Era més conegut com a Club Separatista Català Número 1 La direcció del primer d’aquests clubs, de fet el més important, estava integrada per Claudi Mimó, Joaquim Muntal i Gramunt, Francesc Molla, Josep Pineda i Fargas, Pere Pons i Cercós, Josep López i Franc, Emili Sánchez i Martí, Marian Grau i Josep Murillo, que en fou tresorer i únic nom públic dels adherits, ja que, pel caràcter clandestí de l’entitat, tots els membres eren secrets Defensaven la independència de Catalunya i plantejaven la necessitat de constituir clubs separatistes,…
Cobla Barcelona
Música
Cobla orquestra catalana creada l’any 1922 amb l’objectiu de formar una cobla de qualitat a la capital catalana, finalitat compartida amb figures rellevants del nacionalisme musical com F. Pujol, E. Morera i J. Lamote de Grignon, que n’esdevingueren assessors musicals.
Incorporà instruments catalans a la Banda Municipal, i també alguns dels millors intèrprets empordanesos i selvatans Josep Gravalosa n’era el representant, i entre els músics destacava el tenor Albert Martí Més tard s’incorporà com a fiscorn Josep Serra i Bonal, que en fou també director L’any 1929 el grup s’escindí, i els músics de la Banda crearen l’Albert Martí-Barcelona El 1932 obtingué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat, que compartí amb La Principal de la Bisbal La seva activitat cessà el 1939 i es reprengué el 1945 sota les directrius de Joaquim Serra i Coromines, fill de…
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1935 amb l’objectiu de crear un lloc de reunió per als seguidors del jazz on es poguessin fer tertúlies i dur a terme audicions.
El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB King, Miles…
Capella de Música de Santa Maria del Mar
Música
Conjunt vocal català fundat el 1986 per Enric Gispert.
Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina