Resultats de la cerca

És una de les acadèmies científiques més antigues d’Europa i la primera de la Gran Bretanya Hom considera que fou fundada el 1660, però de fet derivà d’una associació existent des del 1645 a Londres que es traslladà després a Oxford 1648 El 1665 començà a publicar Philosophical Transactions i edita des del 1832 Proceedings of the Royal Society L’any 2011 rebé el premi Príncipe de Asturias de ciències socials

Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal

Fou constituït el 1953 a partir del Grup Esplai 1932 com a delegació de la Unió Excursionista de Catalunya, de la qual se segregà posteriorment Fomenta la pràctica de l’excursionisme amb activitats culturals, científiques i educatives entorn de la natura Organitzà proves d’àmbit nacional com la quaranta-tresena Marxa de Regularitat de Catalunya 1979, la sisena Marxa Infantil de Regularitat de Catalunya 1985 o el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya

Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…

Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb cirurgians barcelonins

Els resultats es publicaren en quatre volums, i també són disponibles per internet A diferència de plantejaments anteriors, el projecte se centra en la relació entre els ecosistemes i el benestar humà i, en particular, en el concepte de servei dels ecosistemes Analitza les conseqüències que els canvis esdevinguts en els ecosistemes tenen per als humans i estableix les bases científiques per a identificar les accions necessàries per a millorar la conservació i l’ús sostenible dels ecosistemes

Actualment n'és la directora MTeresa Turell Julià i està format per un conjunt d’investigadors, collaboradors i becaris L’Institut Universitari de Lingüística Aplicada IULA participa en organismes i xarxes temàtiques nacionals i internacionals, organitza seminaris de recerca i promou activitats científiques periòdiques Les principals línies d’investigació de l’Institut estan relacionades amb la lexicografia, la terminologia, la neologia, el discurs especialitzat, la variació lingüística, la documentació, la lingüística forense, l’enginyeria lingüística i la lingüística…

Féu importants aportacions en fisiologia i anatomia, que posaren les bases científiques de l’antropologia física, ciència de la qual pot ésser considerat un dels fundadors A partir dels seus estudis craniomètrics establí una divisió de l’espècie humana en cinc varietats caucàsics o blancs, mongòlics o grocs, malais o bruns, etiòpics o negres i americans o roigs El seu Handbuch der vergleichende Anatomie und Physiologie ‘Manual d’anatomia i fisiologia comparades’, 1804 tingué una gran difusió

Professor a Copenhaguen, féu diverses expedicions científiques pels països escandinaus i a l’Amèrica del Sud És considerat com el fundador de l’ecologia vegetal Són notables les descripcions que féu de la flora àrtica i de la del Brasil La seva obra més notòria és Plantesamfund Gruntraek af den økologiscke Plantengeografi ‘Comunitats vegetals Introducció a la geobotànica ecològica’, 1895, la traducció de la qual a l’anglés 1909 influí poderosament en el desenvolupament de l’escola ecològica anglosaxona

Advocat, presidí l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1878-79 i collaborà, entre altres publicacions, a La Renaixença , Lo Gay Saber i La Ilustració Catalana Publicà diverses monografies, com Guía histórico-descriptiva de la catedral de Barcelona 1882, Monografía de la seo de Manresa 1883, Ressenya històrica de l’erecció de la sede episcopal de Barcelona 1887 i Les imatges de Sant Jordi Publicà a La Dinastía de Barcelona part de la traducció catalana del Quixot