Resultats de la cerca
Es mostren 682 resultats
Joan de Baufés
Cristianisme
Història del dret
Clergue normand i doctor en dret civil, bisbes de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic 1392-93 —on es destacà per la seva tasca de jurista—, d’Osca 1393-1403 i de Lleida 1403
castell de Sant Jordi d’Alfama

Castell de Sant Jordi d’Alfama, a l’Ametlla de Mar
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell del municipi de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al N del terme, a la costa, vora la cala de Sant Jordi
(oberta al sector N del golf de Sant Jordi
), a l’antic desert d’Alfama
o plana de Sant Jordi
.
En aquest indret, donat el 1201 per Pere I de Catalunya-Aragó al cavaller Joan d’Almenara i al clergue Martí Vidal, a partir del s XIV, fundadors de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hi bastiren un castell i un hospital, seu d’un dels priorats de l’orde, unit al de Montesa des del 1399 De fet, però, l’orde anà abandonant el castell els mateixos priors deixaren de residir-hi i la defensa fou assumida, per la ciutat de Tortosa El 1575, tanmateix, l’orde recuperà el control del castell, el qual fou bombardejat per galeres castellanes el 1650, durant la guerra dels Segadors refet al s…
Pau Queralt i Gayà
Historiografia catalana
Beneficiat i arxiver de la comunitat de preveres de Montblanc.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA, F “Un …
Sant Climent de Sopeira
Art romànic
El poble de Sopeira és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales La moderna capella de Sant Climent, actualment dedicada a la Mare de Déu del Pilar, és, tal vegada, la successora de la primitiva església romànica de la població Tanmateix, les referències són imprecises tot i així, la notícia d’un tal Martí, “clericus de Suppetra”, que actuà com a testimoni d’un instrument alaonès datat l’any 1088, pot considerar-se indicativa En època moderna, l’església de Sant Climent consta dintre l’abadiat exempt d’Alaó També se sap que vers l’any 1700, Climent Solà hi…
saqueig de Ciutadella
Incursió d’un estol (140 veles) de corsaris turcs contra Ciutadella (després de saquejar diverses viles napolitanes i d’ésser rebutjat davant la Maó pels canons de Sant Felip Neri), que desembarcà davant la vila el primer de juliol de 1558, a la qual posaren setge tot seguit.
La defensa fou organitzada pel batlle general Bartomeu Arguimbau i el Capità Miguel Negrete amb 700 homes, que demanaren ajuda, en va, al Principat i a Mallorca El dia 9 els turcs entraren a l’assalt, saquejaren la vila i n'incendiaren els arxius i les esglésies la destrucció fou gairebé general, i més de 2 500 captius foren embarcats i, en part, duts a Constantinoble El mateix any, el notari Pere Quintana, que figurava entre els captius, aixecà l’anomenada acta de Constantinoble , amb la relació dels fets i els noms dels presoners Posteriorment el clergue Marc Martí anà a…
Sivar Arnér
Literatura sueca
Novel·lista i narrador suec.
S'interessà sobretot per dilemes morals que en les seves obres debaté amb un estil reposat, sobri, però ple d’allusions Sovint, la dificultat de prendre partit i d’actuar n'és el nucli de l’argument, com en el recull de narracions Skon som krigaren bar ‘El calçat que duia el soldat’, 1943 i en les novelles Plånbok berttappad ‘Cartera extraviada’, 1943 i Knekt och klerk ‘Soldat i clergue’, 1945 A Du själv ‘Tu mateix’, 1946 i Som svalorna ‘Com les orenetes’, 1950, entre altres, contraposa tipus humans units pel vincle amorós però oposats radicalment en altres aspectes Posteriorment…
Sant Pere de Paganell (Anglesola)
Art romànic
Aquesta església era situada al sud-oest del poble d’Anglesola El primer esment de l’indret de Paganell és de l’any 1156, en què apareix consignat Pere de Paganell L’any 1166, dins la vila d’Anglesola, es documenta el carrer de la porta de Paganell L’església de Sant Pere fou un petit priorat de Santa Cecília de Montserrat, que més endavant acabà unit a Santa Maria de Montserrat El 1472 rebé la visita d’un delegat de Llorenç Marull, abat de Santa Cecília de Montserrat El 1547 en tenia cura Joan Palau, beneficiat de Tàrrega El darrer clergue que consta com a responsable d’aquesta…
Sant Nicolau de Biosca
Art romànic
En una punta de la plaça on s’aixeca l’actual església parroquial de Biosca, hi ha la capella de Sant Nicolau L’església actual no conserva cap element d’estil romànic, fora de l’orientació de la nau L’actual porta és situada a la façana de llevant Les referències que hi fa el capbreu del 1623 denoten que es tracta d’una església força més antiga, i efectivament és així En la relació de les esglésies i els beneficis eclesiàstics de la diòcesi d’Urgell que pagaren la dècima l’any 1391 consta l’existència d’un clergue anomenat Cabirol, que era beneficiat a Santa Maria de Biosca i a…
Santa Maria de Cubelles
Art romànic
De la parròquia de Cubelles, se’n desconeix l’origen És esmentada ja el 1154 en un breu d’Anastasi IV No obstant això, el fet que el 973 s’anomenin els preveres Arsolius i Auriolus indicaria, potser, que l’església ja existia En el testament de Ramon de Guàrdia del 1205 es fan unes deixes a Santa Maria de Cubelles i a Sant Pere de Cubelles El primer rector documentat és el clergue Ramon, el 1213 El 1363 fou segregat de la parròquia de Cubelles el terme de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles L’antiga construcció fou completament enderrocada el 1697, quan se’n…
Gherardello da Firenze
Música
Compositor del Trecento italià.
Primer fou clergue i després capellà a Santa Maria Reparata, l’antiga catedral de Florència, fins que el 1351 ingressà a l’orde de Vallombrosa Més tard fou prior de l’església de San Remigio, a Florència Compongué deu madrigals a dues veus, una caccia a tres veus i cinc ballate a una sola veu Malgrat que a la seva època fou conegut per les seves composicions litúrgiques, tan sols se n’han conservat un glòria i un agnus a dues veus, que segueixen l’estil dels madrigals Aquest estil és el propi de la música florentina del principi del Trecento -amples melismes sobretot al principi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina