Resultats de la cerca

Neix al vessant nord de la muntanya de la Mare de Déu del Mont, dins el terme de Bassegoda Travessa la Garrotxa d’Empordà pels termes de Cabanelles i Lledó, separa els de Cistella i Vilanant dels de Navata i Taravaus, deixa a l’esquerra les viles d’Avinyonet de Puigventós i Vilafant, separa els termes de Figueres i Vilatenim dels de Santa Llogaia d’Àlguema, el Far i Vila-sacra i aflueix al seu collector aigua avall de Vilanova de la Muga Els fondals eocènics són objecte de regatges minsos, malgrat l’aportació de les rieres de Cistella i de Terrades o Rissec i el torrent de Galligants per l’…

És format sota els cingles de Gallifa, al peu de la roca de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa, que neixen prop de Sant Julià d’Úixols Després de rebre per la dreta la riera de Sant Sebastià, penetra a la plana del Vallès a través de l’estret de les Elies hom n'anomena també el curs superior riera de les Elies Deixa Caldes de Montbui a l’esquerra, vora Palau-solità rep la riera de Sentmenat per la dreta i desemboca al seu collector entre Mollet del Vallès i la Llagosta, després d’un recorregut de 22 km Vora Mollet del Vallès ha estat projectat un important…

Batlle d’aquest a Girona i el Gironès 1276, batlle reial a Besalú 1268, administrador del patrimoni de l’infant 1272-76, féu alhora juntament amb el seu pare préstecs a l’infant Durant el regnat de Pere II fou director general d’emprèstits, conseller reial i, de facto , tresorer 1276-82 de la corona catalanoaragonesa, és a dir, l’única persona que, a més del rei, actuava en tots els estats de la corona El seu pare, Astruc mort abans del 1285, fou batlle de Girona 1276-86, i el seu germà Mošé mort abans del 1301, de facto batlle general de Catalunya 1276-83, collector del bovatge 1277-82 i…

Queden restes de l’edifici, on hi havia la capella de Santa Llúcia, primitiva parròquia de la vila El nom fermosa és la romanització de la forma aràbiga malefa L’indret on fou bastit el castell i la vila domina la vall del riu de Vilamalefa , afluent, per la dreta, del Millars, que neix a Aragó, a la serra de Gúdar, i que, després de passar per Linares de Mora el riu s’anomena en aquest sector riu de Linares i Castelvispal, entra al País Valencià 6 km abans de Vilafermosa A Cedraman hom ha previst la construcció d’un pantà El riu, sempre molt encaixat i seguint la direcció general NW-SE,…

Fins més avall de Cervià de les Garrigues i del despoblat de les Besses, el riu continua com a termenal de la Pobla de Cérvoles amb l’Albi i amb Cervià de les Garrigues Passa després per l’Albagés i el Cogul deixa el seu curs encaixat i, formant una vall oberta, entra al Segrià per Aspa, passa per Alfés i Sonadell i, després de regar una zona d’hortes, s’uneix al seu collector vora aquest darrer poble Els seus principals afluents són, per la dreta, la riera de l’Albi o riuet dels Gorgs, la vall Xeca i la vall de Melons, i, per l’esquerra, els barrancs de les Coves, de les Garrigues, la vall…

El terme és drenat per la riera de les Aigües i la riera de Vivers que neixen sota el coll de Llauró i aflueixen a llur collector a Sant Joan de Pladecorts al NE, el municipi comprèn també la capçalera de la vall Manya, que aflueix al Tec, per l’esquerra, al Voló El sector oriental del terme és cobert de bosc i de matollar La superfície agrícola es limita a 90 ha, la major part dedicades a la vinya 78 ha, 69 de les quals destinades a la producció de vi de qualitat superior, arbres fruiters 8 ha, 7 de les quals de cirerers i hortalisses 1 ha Al S del terme s’explota l’argila per a la teuleria…

Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les…

Aquest medi pot ésser sòlid, una dissolució electrolítica, una substància fosa, un gas, o el buit Hom empra elèctrodes en diferents aparells, en els quals reben noms específics en els generadors químics i acumuladors elèctrics ànode, emissor d’electrons, i càtode , receptor, en l’electròlisi ànode , unit al pol positiu del generador, i càtode , al negatiu, en els tubs electrònics càtode , que pot ésser el filament, emissor d’electrons o receptor de càrregues positives, ànode o placa , receptor de càrregues negatives, i reixa , controlador del corrent i en els transistors emissor, base i…

Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat Creat…

Les formes pesades i arrodonides de les llicorelles i els esquists cristallins de l’eix no impedeixen que s’hi drecin els gegants peninsulars Mulhacén, 3 478 m Veleta, 3 392 m Alcazaba, 3 366 m L’altitud baixa ràpidament quan hom passa lateralment dels materials paleozoics als triàsics, també esquistosos, i torna a ascendir amb el triàsic calcari de la perifèria, que es manté en una altitud de 2 500-2 000 m fins a prop de les valls que envolten el massís dels rius Genil i Guadiana Menor afluents del Guadalquivir, Gérgal i Andarax, el seu collector, i Cádiar i Lecrín, que formen el Guadalfeo…