Resultats de la cerca

L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou…

La geografia Cap de comarca, la Bisbal d’Empordà Hom l’anomena popularment l’ Empordanet La part plana de la comarca és essencialment la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i gairebé tota la del Daró consta d’un sector d’aiguamolls llaunes , que rebutjaren el poblament fins a la colonització arrossera, i dels fondals de l’interior Una fossa tectònica enllaça aquesta plana amb la badia de Palamós el corredor de Palafrugell, seguit per la riera d’Aubí Una altra fossa, més petita, enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de…

La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…

Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…

Aquesta plana litoral limita al nord per muntanyes gresoses de petita entitat com el Picaio 372 m o el Puig, que en realitat no són sinó avançades de la serra de Portaceli o de la serra Calderona A la costa es troben grups dunars discontinus vora la Gola de l’Estany al nord de Puçol, al Puig i a Alboraia La platja és lleugerament empinada amb còdols i graves Formen part d’aquesta comarca els municipis d’ Albalat dels Sorells , Alboraia , Albuixec , Alfara del Patriarca , Almàssera , Bonrepòs i Mirambell , Burjassot , Emperador , Foios , Massalfassar , Massamagrell , Meliana ,…

La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis…

És una llarga depressió sinclinal longitudinal entre la Sierra Nevada al N i les serres de Contraviesa i Gádor al S Drenada pels rius Andarax, Guadalfeo i l’Adra, que davalla cap a la Mediterrània De relleu molt muntanyós, amb potents estrats calcaris, ha estat sempre un país molt tancat, refugi de poblacions al segle XVIII hi fou feta una colonització agrícola vinya, oliveres, ametllers, i al segle XX hom hi obrí carreteres i camins Als vessants hom ha fet feixes de conreu cereals, vinya, oliveres, hortalisses, arbres fruiters La ramaderia ovelles ha sofert un retrocés en benefici de la…

Situat a l’esquerra del Guadalop, al límit amb la comarca catalana del Matarranya

Amb el suport de l’alcalde i l’arxipreste aconseguiren fundar el Centre amb l’objectiu d’aprofundir el coneixement del medi i conservar el llegat històric, donar acollida als grups d’estudiosos, publicar estudis, realitzar conferències i augmentar els contactes recíprocs amb entitats semblants, com per exemple els Amics de Besalú Les seves seccions són geologia, paleontologia, prehistòria, edat antiga, època medieval, etnologia cultural, filologia catalana i història L’àmbit d’estudi és la comarca i la seva zona d’influència, així com les àrees històricament lligades a Banyoles…

És situada a la zona axial dels Pirineus, i comprèn una part de l’alta vall del Segre la Cerdanya pròpiament dita, l’altiplà de la Perxa, que pertany a la conca de la Tet, el massís del Carlit que comparteix amb el Capcir i la vall de Querol La frontera francoespanyola, des del pacte de Llívia 1660, divideix la Cerdanya, unitat física i humana ben definida, en dues comarques El centre comarcal tradicional, la vila de Puigcerdà, restà dins la Baixa Cerdanya, fet que ha motivat que l’Alta Cerdanya no presenti les característiques d’una comarca humana ben estructurada Limita al N amb el…