Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
Mestre del Grifó
Pintura
Nom donat al pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer (~1520, València, Museu de Belles Arts) procedent del convent dominicà de Sant Onofre de Xàtiva, els elements heràldics del qual li donaren l’apel·latiu.
Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València
societat de la informació
Periodisme
Societat estructurada a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Es caracteritza sobretot per les noves formes d’organitzar el treball, l’educació, la cultura, les transaccions econòmiques i la comunicació entre les persones Té la facultat que tots els seus membres ciutadans, empreses i administracions poden obtenir i compartir tota mena d’informació de manera instantània i a distància Els termes “societat de la informació” i "'societat del coneixement” es consideren sinònims, tot i que el primer posa l’èmfasi en la tecnologia que permet la transmissió d’informació, i el segon, en el contingut de la informació Ha estat també denominada…
Condemna a presó dels vuit joves d’Altsasu
L'Audiència Nacional confirma la sentència del tribunal que al mes de gener va condemnar vuit joves a penes de fins a tretze anys de presó per desordres públics en una baralla amb guàrdies civils de paisà en un bar de la localitat navarresa d’Altsasu Tot i que l'Audiència Nacional descarta el delicte de terrorisme, manté l'agreujant de "discriminació ideològica" El 24 de març entre 35 i 60 mil persones segons les fonts es manifesten a Altsasu contra la sentència, que consideren construïda a partir de fets poc clars i políticament motivada i que imposa penes desproporcionades
Aprovat el decret digital del govern espanyol
La diputació permanent del Congrés valida, amb els vots a favor de PSOE, PP i Cs, en contra de VOX, ERC, PNB i grup mixt i l’abstenció d’Unidas Podemos, el decret que permet tancar webs sense autorització judicial en cas d’amenaça de desordres públics El decret el va signar el president del govern espanyol el 5 de novembre quan a Catalunya se succeïen les protestes protagonitzades per la plataforma Tsunami Democràtic El decret suscita nombroses crítiques, que el consideren un atac a la llibertat d’expressió i censura ERC i JXCat el qualifiquen de “155 digital”
societat de consum
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció
cadena alimentària
Ecologia
Conjunt de relacions de producció i obtenció d’aliments que s’estableix entre els diferents organismes d’un ecosistema.
Especialment, quan es consideren limitades, per simplificació, a les relacions lineals entre un nombre petit de nivells tròfics, cadascún dels quals obté aliments de l’inmediatament inferior i en cedeix a l’inmediatament superior En la realitat aquesta simplificació no es produeix mai, i les relacions tròfiques entre els organismes d’un ecosistema són més complexes una mateixa espècia es pot comportar com a pertanyent a més d’un nivell tròfic, i aquests es poden multiplicar La cadena alimentària és anomenada també a vegades xarxa alimentària , quan hom té més o menys en compte…
psicomotricitat
Psicologia
Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic, és a dir, com una activitat que és en funció d’una intencionalitat, característica que la diferencia de la motricitat
.
Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal D’entre ells cal fer esment d’HWallon i de JPiaget, que la consideren fonamental per al…
Llibre vermell de la Unesco sobre les llengües amenaçades
Informe que recull i avalua l’estat actual de les llengües del món.
Des del 1993 diversos lingüistes s’han ocupat d’aplegar dades sobre les llengües de cadascuna de les cinc àrees establertes —Europa, nord-est d’Àsia, Àsia i el Pacífic, Àfrica i Amèrica aquest darrer apartat es troba encara en preparació— i de valorar si corren perill de ser substituïdes i en quina mesura Segons aquest document, només 45 de les 94 llengües europees considerades són fora de perill, mentre que les altres es troben amenaçades en major o menor grau, o ja s’han extingit El català és inclòs dins del grup de llengües que no es consideren amenaçades
bennettitòpsids
Botànica
Classe de gimnospermes constituïda per un gran nombre de restes fòssils de plantes que existiren durant l’era secundària.
Eren plantes semblants als cicadòpsids, de port molt divers, des de petites herbes fins a arbres mitjans Presentaven tija eustèlica, fulles generalment grosses i pinnades, flors sovint hermafrodites, a diferència de les altres gimnospermes, amb fulles carpellars extremament reduïdes que tenien un únic primordi seminal a l’àpex, i estams sovint pinnats Aparegueren segurament al final del Permià, assoliren el màxim expandiment durant el Juràssic i s’extingiren al Cretaci superior Molts autors, atesa la presència de flors hermafrodites i d’altres característiques morfològiques, consideren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina